bloc sense fulls

Repòrter, abril de 1993 | Lluís Ferran de Pol i Esyllt T. Lawrence, les lletres de Catalunya i de Gal·les a Arenys

Dilluns, 18 de gener de 2021 03:00 h



«Entre el mite i la realitat, ha estat un escriptor excepcional.»

Amb aquestes paraules Joan Triadú finalitzava la seva glossa sobre la figura de Lluís Ferran de Pol que va ser motiu d'un homenatge la nit del 27 de febrer a Mataró, en el marc de la Nit de Lletres al Maresme. Malauradament, Lluís Ferran de Pol no hi va poder ser. Un cop més, els problemes de salut li ho van impedir. La seva dona, Esyllt T. Lawrence, va ser la millor delegació possible que va tenir per representar-lo. Triadú va tractar l'obra de Ferran de Pol al costat de figures cabdals de la literatura catalana com Verdaguer i Guimerà, com a antecedents dels escriptors que han estat a l'exili.

Des de casa seva veuen el mar. Fa uns anys la carretera N-ll no existia però sí que hi havia la via i per tant els trens. Han estat uns nòmades, ell forçat per l'exili. Una herència: la finca que tenen al País de Gal·les. És molt tranquil·la, tant que «fins allà on arriba la vista hi ha camps i espais verds». El menjador de la casa d'Arenys d'aquesta parella és presidit per un quadre de Josep Baralt, avantpassat directe de Lluís Ferran de Pol. Baralt tenia una petita esquadra de vaixells i era comerciant. Un home, Josep Baralt, que a Arenys va crear l'escola de pilots, lloc on es van formar la gran part dels mariners que van fer la carrera de les Amèriques. Lluís Ferran de Pol també té la seva història d'Amèrica però en unes circumstàncies condicionades pels esdeveniments històrics.

«Vaig ser oficial de guerra contra en Franco. En perdre la guerra vaig estar en un camp de concentració. Amb el vaixell Sinaia ens van portar cap a Mèxic. Em vaig endur el dietari que havia començat a escriure al camp de concentració. Quan vaig arribar Mèxic vaig fer uns amics que em van posar en contacte amb el director de El Nacional. Aleshores em van dir que em publicarien tot el que tenia escrit. Amb tot això, l'ambaixada espanyola va protestar perquè titllaven el dietari d'antifranquista. Van deixar de publicar-me'l, però em vaig quedar col·laborant a El Nacional».

En aquells moments a Lluís Ferran de Pol li preocupava l'evolució política del país. A Mèxic va estudiar Filosofia i Lletres i va ser a la universitat on va conèixer la seva dona, Esyllt T. Lawrence. Esyllt treballava al servei diplomàtic britànic. Després d'estudiar a Cambridge va marxar cap a Mèxic on es va doctorar en Filosofia i Lletres. «La ciutat de Mèxic era molt diferent del que és ara. L'anomenaven "la región más transparente de aire". Imagineu de tres milions d'habitants que hi havia llavors als vint milions que té ara...»

Ambdós encuriosits pel país, viatgen i estudien els seus pobles, els indis. Lluís Ferran de Pol escriu el llibre Abans de l'alba, que té com a base el Popal Vuh, llibre sagrat d'una cultura ara desapareguda, els maies. Sobre la base d'aquest llibre, Ferran de Pol, inventa i suavitza la història que s'hi explica. «Tot és una cosa desolada en el Popol Vuh. El que faig jo és afegir a una història tot el sentiment i la sensibilitat. El llibre sagrat és ple de forces còsmiques.» Tant Lluís Ferran de Pol com Esyllt T. Lawrence esperaven la caiguda del règim franquista per poder tornar. Però la dictadura va durar més del que es pensaven i com que l'altura d'aquelles terres afectava la salut d'EsylIt van decidir tornar. Era l'any 1948.



La Catalunya que van trobar deu anys després de marxar, era tristíssima. «Als catalans se'ls veia com xafats, la gent respirava un aire hostil. Faltava de tot». Lluís Ferran de Pol descriu l'Arenys d'aquella època amb adjectius com «trist, deixat, pobre i miserable». A Arenys, hi va instal·lar el seu despatx d'advocat no sense algun problema. «Vaig posar un rètol a la porta del despatx que deia "Lluís Ferran de Pol. Advocat". L'alcalde d'aleshores em va venir a veure i em va dir que aquell rètol s'havia de treure. Jo li vaig dir que no pensava treure'l que fes venir la policia. Ara, encara el conservem perquè va ser l'únic rètol en català d'Arenys posterior a la victòria del General. Els arenyencs no eren pro-Franco, potser per això es notava aquella tristesa infinita, Franco durava i durava, semblava que aquella història no s'acabés.»

Els paral·lelismes en les històries d'aquests dos personatges no s'acaben. Esyllt T. Lawrence pertany a una cultura que també ha estat i és perseguida per un altre poble, l'anglès. Segons l'escriptora «els anglesos tenen més traça a perseguir que els castellans, ho fan més astutament. Avui en dia encara hi ha anglesos, a la part de Gal·les, que han acomiadat empleats pel senzill fet que parlen gal·lès entre ells.» L'escriptora afegeix amb orgull una dada històrica, literàhament la llengua gal·lesa és la més antiga d'Europa, data del segle sisè i ha durat fins als nostres dies. «És curiós que hagi pogut durar tant la llengua gal·lesa perquè imagina't amb tot un imperi a la porta...» Esyllt explica amb serenitat que políticament els gal·lesos no són violents com els irlandesos però quan es tracta del tema lingijístic els gal·lesos ho senten molt endins.

L'escriptora també defineix el seu punt de vista sobre les dues situacions nacionals. «No es pot comparar la situació dels gal·lesos amb la dels catalans, perquè Catalunya és el país més fort de totes les minories. Trobo que la gent d'aquí s'ajup massa enfront els qui parlen castellà. Quan la gent veu que ets estranger se t'adrecen en castellà i jo els he de dir per què ho fan. La llengua gal·lesa hauria mort fa segles si nosaltres fóssim així. És una mena de complex d'inferioritat. S'haurien de potenciar les converses bilingües.»

Esyllt es defineix com a no separatista però reconeix que s'hauria de mirar cap a Europa amb la idea d'una confederació de països hispànics.

Sobre la taula que tenim al davant hi ha un llibre del que no entenem el títol però hi distingim les quatre barres i els colors del Barça. Esyllt, en tradueix el significat Els contes i els herois del poble de Catalunya. L'ha escrit ella conjuntament amb un reconegut poeta gal·lès. Al llibre s'hi expliquen rondalles populars catalanes adaptades per Esyllt. És una novetat editorial, fa poc temps que ha sortit al carrer al País de Gal·les.

Mentre fullegem el llibre, Lluís Ferran de Pol explica les excel·lències del treball realitzat per Esyllt T. Lawrence, la seva dona. I ella matisa amb veu decidida que l'escriptor és ell, un joc entre tots dos que els ha mantingut junts tota una vida.

(Article d'Anna Codina a la revista Repòrter, número 10, abril de 1993, pàgines 30 i 31.)
 

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

més llegits
darrers comentaris

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits