bloc sense fulls

Repòrter, febrer de 1994 | L'estudi de la llengua com a contribució a la reconstrucció nacional

Dilluns, 25 de gener de 2021 04:15 h

Joan Coromines va néixer el 1905, en un moment en què el poble català començava a ser conscient, no solament de la seva identitat com a nació, sinó també que aspirar a reconstruir unes estructures polítiques pròpies no era ja una utopia, un somni d'idealistes obstinats a nedar contra corrent. I no és que el nacionalisme espanyol hagués baixat la guàrdia després de la desfeta colonial del 1898; hauríem de creure que s'esdevingué tot el contrari, si tenim en compte l'acarnissament amb el qual es continuà duent a terme, des d'aleshores, la repressió contra Catalunya per part de tants polítics, militars i il·luminats guies de l'imperi que pretenien esborrar així la infàmia de la derrota. Però tampoc és que la societat catalana no estigués plena de profundes contraccions socials, religioses i polítiques. Els moments d'actuació solidària entre les diverses organitzacions polítiques que pretenien la defensa de les aspiracions col·lectives dels catalans foren sempre de breu durada. I és així com un jove estudiant, nascut i format al si d'una família compromesa a fons amb la lluita cultural i política de Catalunya, com era la de Pere Coromines, després del cop d'estat del general Primo de Rivera arribà a la conclusió que el seu deure era contribuir amb d'altres joves com ell a la defensa de la llibertat de Catalunya en el mateix camp que el caràcter militar d'aquella dictadura podia oferir. L'idealisme patriòtic d'aquella joventut, tanmateix, no aconseguí els seus objectius i una necessària estada fora de Catalunya fou intensament aprofitada per Joan Coromines per completar la formació com a lingüista amb els millors mestres que hauria pogut tenir mai. Retornat a Catalunya quan la Dictadura ja començava adesmantellar-se, decidí que la seva manera de contribuir a l'alliberament de Catalunya era a través de l'estudi de la llengua, la passió per al qual li venia des de l'adolescència, amb la convicció que la seva contribució podia esdevenir decisiva, si s'obligava a dur a terme un ambiciós pla de recerques en el camp de l'etimologia, la toponímia, la gramàtica i la filologia. I aquesta decisió és el que dugué Pompeu Fabra a nomenar-lo successor de Josep M. de Casacuberta a l'Oficina de Toponímia i Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans. Però en els moments en què tenia la sensació que el país necessitava amb més urgència de combatents que duguessin un fusell a la mà més que no pas una ploma respongué a la seva consciència. El 1934 no fou necessari perquè l'oportunitat es frustrà ben aviat; el 1936, estant com estava a Madrid cursant el doctorat amb Menéndez Pidal, participà a la reducció dels revoltats que s'havien fet forts al Cuartel de la Montaña. I, encara, vist que la guerra no es guanyava, en 1937-1938 s'allistà com a voluntari al Regiment Pirinenc número 1 de Catalunya, tal com explica ell mateix en parlar de l'inoblidable Andreu Xandri, al novè volum del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (pàgines 438 i 439). Fou la seva darrera experiència com a militar al servei de Catalunya, de la qual, crec, que tragué la conclusió que, tot i que si les circumstàncies històriques l'haguessin dut a tenir responsabilitats permanents en la defensa militar de Catalunya ell no s'hi hauria sentit a disgust, no s'ha sentit frustrat perquè això no hagi estat així. La batalla per la llengua catalana, si aconseguim de guanyar-la i no la deixem en el paper de llengua de segona (com tants hi ha que s'hi conformen), haurà estat en una part molt significativa gràcies al prestigi en el món científic i a les capacitats intel·lectuals i humanes de Joan Coromines, que sempre ha rebutjat les vanitats de tota mena per tal de poder servir amb eficàcia la seva pàtria.

(Article de Max Cahner a la revista Repòrter, número 19, febrer de 1994, pàgina 8.)
 

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

més llegits
darrers comentaris

fotos

10J

Diumenge, 11 jul.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits