bloc sense fulls

Repòrter, abril de 1994 | Les mocions de suport al català divideixen els regidors del PP

Dimecres, 27 de gener de 2021 04:00 h



Les mocions de suport a la llei de normalització lingüística aprovades pels ajuntaments de l'Alt Maresme han posat de manifest la divisió existent entre els regidors del Partit Popular (PP) en el tema del català. Els membres dels grups del PP han estat els protagonistes de les discussions plenàries a l'Alt Maresme alhora de debatre aquestes mocions. Els grups municipals del PP de Calella i Pineda de Mar van votar favorablement la moció. Aquesta, bàsicament, manifesta el suport al Parlament de Catalunya —que va aprovar la llei per unanimitat, inclòs el PP—, el recolzament a l'aplicació que la Generalitat està fent de la llei i el rebuig a les campanyes interessades. En canvi, els grups populars d'Arenys de Mar i Malgrat de Mar van abstenir-se, seguint les directrius del partit. El regidor del PP d'Arenys, Francesc Pi, va admetre davant del ple, celebrat el 28 de febrer, que el seu posicionament responia a la línia seguida pels dirigents del partit. L'abstenció de Francesc Pi va impedir que la moció s'aprovés per unanimitat a Arenys, ja que la resta de regidors —PSC, CiU, IC i ERC— van votar favorablement.

En el ple de Malgrat, celebrat el 3 de març, es va produir una divisió durant la votació perquè el regidor Joan Hernández va donar suport a la moció, mentre que els altres tres regidors —Gonçal Prieto, Elionor Guillem i Joan Carles Tagua— es van abstenir. El portaveu del grup popular, Gonçal Prieto, considera que els ajuntaments no són l'escenari apropiat per debatre aquest tipus de propostes. «No és un assumpte de l'Ajuntament», va afirmar Prieto. Joan Hernández no va donar cap explicació del seu vot favorable, que es va sumar al dels regidors dels grups municipals del PSC, ERC, IC, CiU i Grup Mixt.

Els regidors populars de l'Alt Maresme que van sumar-se a la moció ho van fer després de mostrar reiteradament les seves reticències. És el cas del portaveu del PP de Pineda, Norbert Pelàez, que va votar sí a la proposta, però amb la condició que constés en l'acta del ple que, segons ell, l'ajuntament no és el fòrum idoni per tractar de la constitucionalitat d'una llei. «L'Ajuntament no és ningú per dir si una llei és consitucional o no», va dir Pelàez. Aquest estava d'acord amb tots els punts de la proposta, a excepció del primer. El redactat d'aquest punt és el mateix que el primer punt de la moció aprovada a Calella, que reproduïm a la pàgina següent. Norbert Pelàez va ser interrogat tant pels regidors de CiU com del PSC, ja que Pelàez va proposarque el consistori pinedenc aprovés la moció debatuda a l'Ajuntament de Barcelona, on tots els grups —inclòs el PP—van coincidir a aprovar-la. L'oferta del regidor popular, però, no va comptar amb el suport de convergents i socialistes, que no van voler
canviar el text de la moció.

El PP de Calella es contradiu

A l'Ajuntament de Calella es van presentar dues mocions diferents relacionades amb el català. La proposada pel grup municipal de CiU era gairebé idèntica a la dels ajuntaments citats anteriorment, mentre que la presentada pel grup d'ERC condemnava la campanya contra la llengua catalana, destacava la convivència existent a Catalunya i proposava que el consistori actués en certs àmbits de la població on s'hauria de potenciar la normalització lingüística. La primera moció va ser votada pels grups de CiU, Grup Mixt, PSC i IC, mentre que els regidors d'ERC i el PP es van abstenir. Durant el debat previ a la votació, el regidor del PP Miquel Campoy va afirmar que cap llengua està discriminada, mentre que l'alcalde, Joaquim Rey, va dir que si la llei és inconstitucional s'hauria de modificar la Constitució i va recordar als membres  del PP que van donar suport a la moció que reclamava la independència de Catalunya.



Durant la discussió de la moció presentada per ERC, Miquel Campoy va dir que el seu grup és contrari a afirmacions que es refereixen a r«agressió al poble de Catalunya». Abans de la votació el portaveu del PP, Miquel Tur, va demanar a l'alcalde que s'aixequés el ple perquè volia reflexionar sobre el seu vot. Aquest recés va durar 40 minuts. Aquesta és la segona vegada en aquest mandat que el ple de Calella se suspèn momentàniament. La primera va ser durant  la sessió plenària que va aprovar unànimement la moció sobre la independència de Catalunya.

Els regidors van tornar a la sala de plens, però van haver de tornar-se a aixecar al cap de 20 minuts perquè no s'havien posat d'acord. Vint minuts després —quaranta després que s'aixequés el ple per primera vegada—es va decidir fusionar la moció de CiU —ja votada— amb la d'ERC.

Sorprenentment es va aprovar per unanimitat ja que fins i tot el grup del PP va donar-hi suport, amb la qual cosa es contradeia amb els arguments defensats anteriorment per Campoy. En aquesta moció  s'afirma que si hi ha alguna llengua discriminada aquesta és la catalana, justament tot el contrari del que havia afirmat Campoy. Per altra part, en el resum dels acords d'aquest ple no consta que la moció de CiU s'hagués aprovat, tot i que els regidors van decidir fusionar-la amb la d'ERC després d'haver-la votat.

La moció aprovada a Calella

Aquesta és la moció que l'Ajuntament de Calella va aprovar, per unanimitat, en la sessió plenària celebrada el 10 de març. El text va ser consensuat i és una fusió de les mocions presentades pels grups de CiU i d'ERC:

«Tots els grups municipals de l'Ajuntament de Calella, davant de l'actual situació creada a causa de la providència dictada per la Sala Tercera del Tribunal Suprem, que planteja la possibilitat de plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional sobre  determinats articles de la Llei de Normalització Lingüística aprovada l'any 1983 pel Parlament de Catalunya i vigent a partir d'aquesta data, tots els grups municipals, a fi d'aturar la polèmica campanya promoguda arreu de l'Estat Espanyol per sectors interessats en contra de l'esmentada Llei i de la seva aplicació pel departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, per unanimitat van acordar el
següent:

Primer.- Mostrar la més ferma convicció que la Llei de Normalització Lingüística és plenament constitucional.
Segon.-Mostrar el nostre recolzament al Parlament de Catalunya, com a única Institució amb competència legislativa, en matèries que la Constitució i l'Estatut d'Autonomia preveuen de titularitat exclusiva de la Comunitat Autònoma de Catalunya.
Tercer.- Mostrar el nostre total suport a l'actuació de la Generalitat en l'aplicació de la Llei de Normalització Lingüística.
Quart.- Mostrar el nostre rebuig per les campanyes interessades contra aquesta Llei i la seva aplicació, ja que després d'onze anys de la seva vigència ha quedat plenament demostrada la seva convivència com el mitjà idoni per la consecució dels objectius proposats (total coneixement de les dues llengües oficials per tota la població de Catalunya), sense causar cap tipus de trauma ni discriminació.
Cinquè.- Expressar la convicció que, si avui a Catalunya hi ha alguna llengua discriminada, aquesta és la catalana, situació que es mirade superar amb aquesta Llei.
Sisè.- Que, a nivell local, s'intenti també solucionar el problema en aquells àmbits on la llengua catalana és omesa.
Setè.- Traslladar al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat aquesta declaració institucional de suport a la Llei de Normalització Lingüística».

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 21, abril de 1994, pàgines 22 i 23.)
 

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

més llegits
darrers comentaris

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits