bloc sense fulls

Repòrter, juny de 1994 | L'asfalt cicatritza la ferida de l'autopista

Divendres, 29 de gener de 2021 03:30 h





El Maresme ja té autopista. Abans del dia 24 de juny —Sant Joan— s'inaugurarà el tram Mataró-Palafolls de l'A-19, tres anys després que comencessin les obres de construcció, l'estiu de 1991. Abans que les excavadores iniciessin l'obertura d'aquest traçat, que uneix la comarca d'extrem a extrem, la polèmica va ser considerable. Les manifestacions no van ser poques i els enfrontaments polítics i institucionals, els més forts dels últims anys. Però la decisió de convertir l'autovia en autopista de peatge, presa el 4 de maig de 1990 pel Consell de Ministres del Govern central, ja no cou tant com al principi perquè el peatge que pagaran els usuaris serà el més barat de l'Estat espanyol. L'autopista del Maresme costarà 7,5 pessetes per quilòmetre quan l'actual tram Montgat-Mataró —de 17 quilòmetres de longitud— té actualment un peatge, a les cabines de Vilassar de Dalt, de 255 pessetes, la qual cosa representa 15 pessetes per quilòmetre. Les autopistes del Govern central a Catalunya costen als usuaris, de mitjana, 13 pessetes per quilòmetre i les de la Generalitat, 31,5 pessetes. El fel que el peatge sigui «tou» i la necessitat que la comarca té d'una via ràpida de comunicació són els elements que influeixen més en l'opinió favorable sobre l'autopista. Només les enquestes, però, podrien determinar si és important o no la part de població que veu bé aquesta obra.

Per als qui consideren que l'incompliment del Govern central de fer una autovia —variant de la N-ll— és imperdonable i pels qui troben gravíssim l'impacte ambiental del projecte ja que l'asfalt que ja hi ha sobre els tres carrils per banda de l'A-19 fins a Palafolls no és pas, ni molt menys, cicatritzant, cal recordar que el Consell Comarcal, el sindicat Unió de Pagesos i els grups ecologistes Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme (CATAM) i Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) tenen presentades denúncies contra el Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient (MOPTMA) per la tramitació del projecte i perquè consideren que s'han infringit les directrius europees pel que fa al medi ambient. La Unió Europea ha acceptatatràmit aquestes queixes, però encara no ha resolt res [vegeu REPÒRTER núm. 7, gener 1993]. Aquests organismes i entitats demanaven la construcció de túnels i viaductes per evitar els talussos i desmunts, la qual cosa hauria suposat una inversió d'entre 2.000 i 3.000 milions de pessetes més. L'empresa concessionària de l'A-19 —Autopistas Concesionaria Española SA (ACESA)— assegura que ha anat introduint canvis i millores en el projecte inicial d'acord amb els ajuntaments de les poblacions afectades per l'obra, que són 17. Algunes millores són el viaducte del Balís, a Sant Andreu de Llavaneres, la supressió de l'enllaç del Far de Calella —que hauria tingut un impacte ambiental excessiu— a canvi de millorar l'enllaç Calella-Pineda de Mar al rierany dels Frares, l'endegament de rieres i l'augment de passos per sota i per sobre de l'autopista.

El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals de la Universitat Autònoma (GREAF) ha complementat els estudis d'impacte i ha assessorat ACESA en les actuacions ecològiques, com són la reforestació de l'entorn —plantant 30.000 arbres i arbusts autòctons— i la construcció de passos de fauna i cunetes de guarda.



Previsions de trànsit

L'entrada en servei d'aquesta via, que coincidirà amb l'ampliació de 2 a 3 carrils del tram Montgat-Mataró, planteja alguns interrogants. La gent utilitzarà l'autopista? Descongestionarà la saturadíssima N-ll? D'aquí a pocs mesos es podran respondre aquestes qüestions, però de moment s'han de posar sobre la taula diverses informacions que poden donar peu a entreveure les respostes. La concessionària preveu que el tram Mataró-Palafolls absorbeixi un volum diari de 20.000 vehicles de mitjana. El tram Montgat-Mataró es va inaugurar l'any 1969 i la mitjana diària de vehicles era de 12.998, mentre que l'any passat el volum era de 35.480. ACESA espera que la prolongació de l'A-19 redueixi o minimitzi els nombrosos inconvenients que provoquen les tradicionals cues de la N-ll. Els catalans saben que la carretera passa per poblacions com Montgat, Arenys, Calella i Pineda, a causa de les habituals informacions que, sobre la xarxa viària, apareixen als mitjans de comunicació.

Però a part de les previsions d'ACESA, hi ha altres elements que poden ajudar a entreveure les respostes a les preguntes d'abans. El MOPTMA ha començat a licitar un paquet de projectes —17 són les actuacions més avançades— que obligaran la majoria de conductors que circulen per la N-ll a agafar l'autopista. L'objectiu d'aquest conjunt d'inversions, que ascendeix a 3.500 milions de pessetes, és convertir la carretera en una via de caràcter local. La circulació serà més lenta i això provocarà que els vehicles que utilitzen la N-ll al seu pas pel Maresme per fer trajectes llargs —per tant, els vehicles de pas— es desvi'ín per l'A-19. L'objectiu del MOPTMA no és gastar-se 3.500 milions perquè hi hagi més trànsit a l'autopista sinó deixar una N-ll més «permeable i accessible». Els projectes consisteixen en construir giratoris de distribució d'accessos, carrils laterals per donar mobilitat a la circulació interior, passos subterranis i millora d'accessos a l'autopista, entre d'altres.



El MOPTMA pretén així donar sortida a les reivindicacions dels alcaldes sobre la carretera, que segons dades de la Direcció General de Trànsit, al seu pas pel Maresme registra un trànsit 150 vegades superior al que pot absorbir. Diàriament circulen per aquest tram de la N-ll uns 40.000 vehicles. El passat 18 de maig, el secretari general d'Infraestructures del Transport Terrestre i delegat del Govern estatal a les Societats Concessionàries d'Autopistes, Emilio Pérez Touriño, va manifestar que aquestes obres s'aniran posant en servei entre el juny i el desembre de l'any que ve. Pérez Touriño va fer aquestes declaracions a l'Ajuntament de Mataró el dia que el Ministeri i ACESA signaven l'acord que ha permès reduir el peatge de Vilassar a la meitat, tot i que les obres de la«pota» nord no estan connectades encara amb l'A-19, a Montgat.

La «pota» nord

El contracte de concessió de la prolongació de l'A-19 estableix que ACESA reduiria el peatge a la meitat quan la «pota» nord —segon cinturó de ronda: Trinitat-Montgat— hi estigués connectada i en servei. L'esperit de la clàusula era assegurar a la concessionària aquesta connexió —a càrrec del Ministeri—, la qual cosa garantia un augment de l'entrada de vehicles a l'autopista. Però el retard d'aquestes obres, que enlloc d'estar acabades aquest mateix juny no estaran enllestides fins al març de 1995, va provocar que la concessionària anunciés que no pensava aplicar el peatge «tou» fins que el MOPTMA hi connectés la «pota» nord. Les pressions dels alcaldes i del Consell Comarcal —que va promoure una dura moció con- tra el Ministeri, que en ajuntaments socialistes va ser aprovada afegint la protesta a ACESA— van portar el ministre Josep Borrell a comprometre's a negociar amb la companyia una solució positiva.



ACESA s'ha sortit amb la seva perquè les compensacions que ha rebut per part del MOPTMA a canvi de reduir el peatge actual de Vilassar—que li suposarà una disminució d'ingressos de 110 milions de pessetes al mes—són gairebé immillorables per als seus interessos. La contrapartida més destacada és que l'A-l 9 no acabarà a Palafolls sinó que continuarà uns quilòmetres més fins a la població de Tordera, passat el riu. Per tant, l'autopista del Maresme morirà davant de la carretera d'Hostalric a Blanes (GI-600). En aquest punt hi haurà una sèrie d'enllaços que connectaran l'A-19 amb la futura autopista de la Costa Brava sud —que arribarà a Lloret de Mar i la Generalitat molt probablement concedirà a ACESA, tot i que inicialment també havia de ser una autovia lliure de peatge— i amb l'«autovia» que arribarà a Girona, però que inicialment connectarà amb l'A-7, a Maçanet de la Selva.

Aquest últim és un projecte que el ministre Borrell va anunciar el desembre passat a Mataró. Consistirà en desdoblar la N-ll entre Tordera i Girona per convertir la carretera en una «autovia» gratuïta. Actualment el MOPTMA està acabant el projecte i l'obra sortirà a subhasta entre 1994 i 1995, segons Borrell.



El Ministeri havia proposat aquest projecte a ACESA, però el MOPTMA va decidir assumir-lo perquè la companyia només estava interessada en allargar l'A-19 fins a Tordera. A més, el Ministeri trobava «innacceptables» les condicions que de l'empresa i Pérez Touriño, a Madrid, va criticar-la pel seu «poc interès». L'actitud d'ACESA era comprensible, ja que la companyia explota l'A-19 —que té un peatge de 12 pessetes el quilòmetre—, i els vehicles d'aquesta autopista es podrien desviar cap a l'A-19, de peatge «tou». Els ulls d'ACESA estaven posats en l'autopista fins a Lloret. Precisament l'anterior primer secretari del PSC del Maresme, Josep Clofent, va criticar la connexió de rA-19 amb l'autopista de Lloret perquè hi ha el perill que la comarca es converteixi en «un corredor entre Barcelona i la Costa Brava». Clofent era més partidari de l'enllaç amb l'A-?, que arriba fins a la Jonquera.

Ara l'empresa ja té rA-19 encarada en aquesta direcció i disposa del permís del MOPTMA per començar les obres, prèvia presentació d'un estudi d'impacte. Aquestes obres duraran uns 20 mesos, per la qual cosa el tram Palafolls-Tordera no entrarà en servei fins poc abans de l'estiu de 1996. El permís per fer arribar l'A-19 a Tordera no és l'única compensació, ja que l'acord signat a Mataró permetrà a l'empresa augmentar el seu «objectiu social». La companyia podrà adquirir participacions de capital en concessionàries d'autopistes a l'Estat espanyol i a altres països, per exemple. Però l'acord també inclou un aspecte positiu per al Ministeri, que s'estalviarà la construcció d'unes calçades laterals a la «pota» nord, atès que els usuaris que vulguin sortir per Montgat hauran d'utilitzar un tram de la concessió sense abonar peatge.



La decepció de Romaguera

L'alcalde de Tordera, Jaume Romaguera, del PSC, està «dolgut i decebut» amb el MOPTMA per l'acord amb ACESA, ja que el Ministeri s'havia compromès a invertir uns 1.400 milions en la construcció d'una variant de la N-ll, que suposaria la supressió de la perillosa cru'ílla de Can Bartolí, on conflueixen la N-ll i la GI-600, la construcció d'un pont nou sobre el riu, de 4 carrils i sense limitació de càrrega. L'alcalde de Tordera creu que la prolongació de l'autopista del Maresme —que suposa la suspensió del projecte de variant— tindrà un impacte ambiental excessiu a Sant Daniel, que és una zona agrícola protegida. El director general d'ACESA, Josep Manuel Basáñez, va dir a Mataró que la companyia tindrà una «atenció exquisida» al sector de Sant Daniel.

Jaume Romaguera proposarà al ministeri que dirigeix Borrell que el desdoblament de la N-ll no comenci a partir de Tordera cap a Girona sinó que s'iniciï a Palafolls, per la qual cosa es milloraria la carretera pel seu municipi. El MOPTMA no s'ha fet enrere en tot el que va prometre a l'Ajuntament de Tordera, donat que manté la seva voluntat de rehabilitar l'actual pont de la N-ll per sobre del riu.

Tot això vol dir que ara, un cop el tram Mataró-Palafolls ja està a punt de ser inaugurat, l'interès se centra en saber com quedarà la sortida de l'A-19. Tant per l'impacte en l'entorn com per les connexions amb altres vies. És el cas de la connexió amb l'«autovia», que és previst que passi pel mig de la urbanització Mas Mora. Mentre l'alcalde de Tordera està enfadat amb la solució adoptada, el de Palafolls, el també socialista Valentí Agustí, està més content que mai: la majoria de terrenys per on passarà la prolongació són municipals. Traduït en diners: suposarà l'ingrés de prop de 100 milions a les arques municipals.


 
Quan el novembre passat Josep Clofent deia que el MOPTMA ja està «compensant» el Maresme per l'afer del peatge [el desembre de 1990 el Ministeri va condicionar inversions milionàries a canvi del silenci dels batlles socialistes contra el peatge, en el moment de major enfrontament polític i institucional], Agustí va queixar-se pel projecte que tant hauria beneficiat a Tordera. «Ens van prometre 20.000 milions i això no s'ha fet. Ara l'Estat pretén fer una autovia gratuïta de Palafolls fins a l'A-? tot i que la concessionària ofereix fer-ho a canvi d'un augment molt petit del preu del peatge», es lamentava llavors l'alcalde de Palafolls. La construcció dels pocs quilòmetres del tram Palafolls-Tordera podria costar a ACESA uns 3.500 milions de pessetes. Aquesta prolongació òbviament incrementarà el peatge a les cabines instal·lades a Santa Susanna, però els moviments entre aquestes dues poblacions seran gratuïts.

(Reportatge de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 23, juny de 1994, pàgines 10-19.)
 

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

més llegits
darrers comentaris

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits