bloc sense fulls

Repòrter, octubre de 1994 | Signatures per moure la via

Dimarts, 2 de febrer de 2021 04:00 h



El debat sobre la necessitat de canviar el traçat de la línia fèrria ha tornat a revifar aquest estiu. El Gremi d'Hostaleria ha iniciat una recollida de signatures per demanar a l'Administració que soterri o traslladi la via entre Calella i Malgrat. Els alcaldes s'han tornat a dividir perquè els de Calella i Santa Susanna, de CiU, donen suport a la iniciativa, però els de Malgrat i Pineda, del PSC, se n'han desmarcat.



«Volem solucions a la via del tren i millorar el nostre litoral» és el lema de la campanya de recollida de signatures iniciada pels hotelers de l'Alt Maresme el 26 d'agost. A mitjan setembre, els hotelers ja portaven unes 6.000 firmes recollides, segons va informar el president del Gremi d'Hostaleria del Maresme, Manel Vila. L'objectiu d'aquest col·lectiu és aconseguir unes 8.000 adhesions perquè els alcaldes de Calella, Pineda, Malgrat i Santa Susanna puguin reclamar al govern de l'Estat que desviï o soterri els 10 quilòmetres de línia fèrria compresos entre el túnel de Calella i el pas a nivell del camí de la Pomereda de Malgrat. És en aquest últim punt on el tren abandona la façana marítima del Maresme per anar cap a Blanes.

«No volem que desaparegui el tren, però considerem que la línia s'hauria de soterrar on és actualment o bé fer-la passar per sota de la carretera N-ll», va explicar Vila. «Creiem que a cap preu es poden mantenir traçats ferroviaris que hagin quedat ubicats en nuclis urbans densos i que creen un risc tràgicament comprovat en els darrers anys», s'afirma en l'escrit de la campanya, que afegeix: «No hi ha cap dubte que, a la nostra zona, l'activitat turística té un important paper econòmic i social. La via del tren en condiciona el futur deteriorant el litoral, que és el nostre més valuós equipament turístic».

El 25 de juliol un grup d'empresaris turístics de l'Alt Maresme.es van reunir a l'Ajuntament de Santa Susanna amb els alcaldes de Santa Susanna, Joan Campolier, i de Calella, Joaquim Rey —de CiU— i els regidors socialistes Emili Biosca i Marcel Gili, de Pineda i Malgrat, respectivament. Biosca i Gili van assistir a la trobada substituint els seus alcaldes. En aquella reunió els hotelers van demanar el suport dels quatre ajuntaments i van decidir no plantejar cap alternativa concreta durant la campanya, tot esperant que siguin les administracions les que elabori un estudi tècnic i econòmic que determini quina seria la millor.



Joan Campolier i Joaquim Rey estan d'acord amb els hotelers i han arribat a una mena de pacte: quan finalitzi la recollida de signatures visitaran el conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Josep Maria Cullell, i començaran les negociacions amb el govern de l'Estat i la companyia ferroviària Renfe. La idea de Campolier i Rey és fer aquests passos acompanyats de l'alcalde de Pineda, Josep Lluís Fillat, i l'alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy, tots dos del PSC. Els batlles socialistes han qüestionat la campanya des d'un punt de vista formal i han defensat el servei que suposa el tren, tal i com afirmen en les seves entrevistes concedides a REPÒRTER.

L'estiu de 1993 es va originar la revifalla de l'actuaí debat, quan l'alcalde de Santa Susanna va anunciar que havia encarregat un estudi per soterrar la línia entre Calella i Malgrat. L'alcalde de Calella i president del Consell Comarcal, Joaquim Rey, va respondre-li dient que nocaliaque ho fes perquè existeix un projecte de l'any 1981 redactat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques que planteja alternatives de traçat al llarg de tot el Maresme. Rey va criticar que Campolier plantegés la solució només entre Calella i Malgrat, però aquestes diferències s'han llimat al cap d'un any i ara Rey assegura que el tram Calella-Malgrat podria ser la primera fase per actuar sobre tota la línia. L'alcalde de Santa Susanna va fer públic l'encarrèc de l'estudi precisament poc després que el Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient (MOPTMA) anunciés una inversió de 1.400 milions de pessetes per renovar la línia fèrria entre Arenys de Mar i Maçanet de la Selva. El MOPTMA començarà aquestes obres en els propers dies, amb un any de retard sobre el primer anunci. L'Estat, que té les competències sobre les línies fèrries i assumeix el seu manteniment, ha invertit fins ara 5.200 milions en la renovació del tram comprès entre Sant Adrià de Besòs i Mataró. La inversió entre Arenys i Maçanet preveu 1.000 milions per renovar la via i 400 per la catenaria. Tècnics de la companyia Renfe han admès que l'estat d'aquest tram és lamentable, amb la qual cosa aquesta inversió és molt necessària.



La doble via, d'aquí a cinc anys

Els hotelers han promogut aquesta campanya, en part, amb la intenció d'aturar el projecte de construcció de la doble via entre Arenys i Calella, però el director provincial del MOPTMA, Jordi Prat, ha assegurat que l'Estat no té previst fer-ho en els propers cinc anys. Prat ha reiterat les nombroses dificultats que plantegen les alternatives a l'actual traçat del tren per la costa i considera que els mateixos interessats —els hotelers— haurien d'encarregar un estudi seriós o una memòria valorada i assuminr el seu elevat cost.

El titular del MOPTMA, Josep Borrell, va afirmar durant la inauguració de la prolongació de l'A-19 entre Mataró i Palafolls que és «impossible» plantejar a curt termini el soterrament. «El que sí ens tiem plantejat és renovar la línia completament entre Barcelona i Maçanet, i s'està fent, però no podem soterrar una via del tren al llarg de 50 quilòmetres a la vora del mar perqué és com fer un metro subaquàtic», va dir el ministre. «Es pot pensar fer una altra línia de tren, però a curt termini el que hem de fer és millorar la que tenim, fer-la permeable al territori suprimint els passos a nivell i donant qualitat de servei», va afegir Josep Borrell.



Rovira i Pomés, amb la doble via

El gerent de rodalies de Barcelona de Renfe, Eduard Albors, tampoc no veu de bon ull la campanya perquè considera que separar la línia dels nuclis urbans comportaria una «pèrdua de mercat» i seria fer un pas enrere, després de les millores aconseguides. Tot i això, la companyia ferroviària té clar que la doble via fins a Calella —que segons un portaveu de Renfe costaria entre 2.000 i 3.000 milions— depèn de l'oposició o no dels alcaldes de la zona. En aquest sentit, el mateix portaveu va recordar que fa sis anys Renfe va proposar el desdoblament entre Mataró i Calella, la qual cosa va tenir la ferma oposició del llavors alcalde de Calella, Ramon Bagó. La doble via no va passar d'Arenys.

Els alcaldes de Canet de Mar i de Sant Pol de Mar, Josep Rovira i Francesc Pomés, respectivament, també estan en contra de l'emplaçament actual de la via, però es consideren més «realistes» i estarien disposats a acceptar la doble via sempre que no tingués un impacte ambiental i estètic excessiu. «Tenint en compte que el pressupost per treure la via seria desorbitat, no m'oposaria a la doble via», va dir l'alcalde de Sant Pol. «En aquest país les situacions de provisionalitat són definitives i ja hem perdut l'oportunitat de desviar la via cap al traçat que segueix l'autopista», va afirmar el batlle de Canet. L'alcalde d'Arenys de Mar, Ignasi Moreno, coincideix amb Rovira i lamenta haver perdut l'oportunitat d'ajuntar la via amb l'autopista.



La signatura del conseller Cullell

El consellerde Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Josep Maria Cullell, va signar «a títol particular» a favor del soterrament o trasllat del tren entre Calella i Malgrat. Cullell va visitar la catorzena Fira de Calella i l'Alt Maresme, acompanyat de l'alcalde, Joaquim Rey.

En passar davant de l'estand de l'Ajuntament de Calella, on el Gremi d'Hostaleria del Maresme tenia una paradeta per recollir firmes, el conseller es va aturar a conversar amb un grup d'hotelers. El president d'aquest gremi, Manel Vila, després d'una curta conversa, va convèncer el titular d'Obres Públiques perquè s'adherís a la campanya. Després de signar, Josep Maria Cullell va prometre als hotelers que el seu departament elaborarà un estudi del tram Calella-Malgrat, tant d'alternatives tècniques com a nivell econòmic. El conseller va explicar que l'estudi —que es farà aprofitant-ne un d'existent de l'any 1981— servirà per tenir més elements d'anàlisi en aquesta reivindicació davant de l'Estat. En petit comitè, el conseller va advertir els hotelers de la difícil situació econòmica que travessa Renfe.

61.975 viatgers diaris

La línia C-1 (Aeroport del Prat-Maçanet de la Selva) ha registrat un volum mitjà de 61.975 viatgers diaris durant el primer trimestre d'aquest any. Aquesta xifra representa un augment del 46'5% en relació amb l'any 1990, quan el número de clients diaris era de 42.291. La comparació amb l'any 1992, però, denota una disminució de viatgers, ja que fa dos anys eren 63.842 les persones que anaven en tren diàriament. Des que el maig de 1993 es van implantar les noves freqüències de pas a les quatre línies de rodalies de Catalunya, Renfe ha experimentat un augment del 6%. La companyia ferroviària atribueix aquests bons resultats al fet que hi ha més trens, millors instal·lacions, els trajectes duren menys temps i els combois arriben amb més puntualitat que abans.

En la línia C-1 les modificacions més importants han estat la disminució del temps total del viatge en els trajectes Barcelona-Calella —un màxim de 10 minuts—, Blanes-Barcelona —un màxim de 9 minuts—, i Mataró-Barcelona, 4 minuts. Les noves freqüències han suposat un augment del número de trens. Actualment hi ha 10 trens cada hora durant el període punta —de 6,00 a 9,00—, 8 en el període semipunta —del 3,30 a 16,30 i de 18,30 a 21,00— i 6 durant la resta de la jornada. L'any 1991, en canvi, només hi havia 6 trens cada hora durant el període punta i semipunta i 4 combois durant la resta. La C-1 és la línia de rodalies de Catalunya que té més trens en el període de màxima activitat.

Renfe ha modernitzat les estacions del Masnou i Vilassar de Mar i actualment ho fa a les d'Arenys de Mar i Ocata. L'estació de Premià de Mar, en canvi, està en estudi i properament serà objecte de millores. Renfe intenta dotar les estacions d'aparcaments. L'única estació d'aquesta línia que en té és la de Mataró —amb una capacitat de 250 places—, però és previst que les d'Arenys, Calella i Blanes també disposin d'aparcament properament. L'Ajuntament de Sant Pol de Mar ha signat un conveni amb la companyia ferroviària per rehabilitar l'estació i construir una plaça al costat.

La primera línia de l'Estat

L'any 1848 es va inaugurar la línia fèrria Barcelona-Mataró, que va ser la primera de tot l'Estat. Aquesta línia va donar a la comarca del Maresme una embranzida industrial i comercial en l'època en què Catalunya estava començant la revolució industrial, la qual cosa va ajudar al desenvolupament del sector tèxtil. Onze anys després es va inaugurar el tram entre Arenys de Mar i Tordera, de 28 quilòmetres, mentre que la prolongació fins a Maçanet de la Selva es va fer dos anys més tard.

Aquesta línia té actualment 21 passos a nivell des d'Arenys fins a Maçanet. Sant Pol en té un; Calella, dos; Pineda, un; Malgrat, sis; Tordera, nou; Fogars de Tordera, un, i Massanes, un. Tres d'aquests passos no tenen barreres. Els passos a nivell, les imprudències i altres factors han provocat nombroses víctimes mortals en aquesta línia. Entre els anys 1988 i 1992, 42 persones van ser envestides pel tren al Maresme.

(Reportatge de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 27, octubre de 1994, pàgines 10-16.)
 

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

més llegits
darrers comentaris

fotos

Captures

Dijous, 26 mai.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits