bloc sense fulls

Repòrter, gener de 1996 | Joan Carles Garcia: "L'anterior equip de govern va fer una política industrial errònia"

Dimecres, 17 de febrer de 2021 03:30 h



L'alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia, de CiU, que ho és des del passat maig, fa balanç dels seus primers 150 dies de govern. Convençut que ja s'han superat les tensions inicials entre el seu grup i el regidor Lluís Barrera, que li va donar l'alcaldia, afronta el mandat amb la intenció de potenciar l'activitat industrial i el creixement de la població. Per entrar al seu despatx, ha de demanar la clau, ja que està tancat des que un dia va aparèixer a la premsa un polèmic expedient d'un regidor seu.

—M'ho ha posat molt bé per començar l'entrevista. Com és que ha de demanar la clau per poder entrar al seu despatx?
—És la conseqüència d'un fet que va passar el segon mes de governar, quan van sortir uns papers que eren a la secretaria. Vàrem prendre mesures i una d'elles va ser tancar els despatxos.

—Això només passa a Tordera o és que aquí sempre surt a la llum?
—No ho sé. Suposo que també passa en altres llocs. Aquí tenim l'emissora municipal, els periodistes són molt hàbils i són capaços de treure la documentació de l'Ajuntament, malgrat tot, allò que va sortir d'aquí no era una cosa secreta. El que va passar és que va sortir sense que ningú hi donés el vist i plau. Era un expedient d'en Carles Aulet [regidor d'Obres i Serveis, de CiU] que fa molts anys que volta per la casa i es coneixia. Per tant, era fàcil que algú en tingués còpies.

—Com han anat els primers 150 dies de govern?
—Bé, però els primers de tot són d'assentament, per posar-te al lloc. Hem intentat entendre'ns entre els regidors, en el sentit que hi ha un pacte de govern amb en Lluís Barrera, que és una persona que durant molts anys ha estat en una posició difícil perquè governàvem els socialistes i CiU i ell anava contra tots i tots contra ell. En el moment en què es fa el pacte i sobretot perquè surt l'expedient d'en Carles Aulet justament quan ell [Lluís Barrera] estava d'alcalde accidental, es van complicar una mica les coses i va provocar desconfiança per part d'algun regidor. No puc amagar que en Lluís Barrera i en Carles Aulet no són gaire com- patibles i això ha provocat un problema de competències. A més d'incompatibles, tot i que poden treballar junts, porten unes regidories que tenen molt a veure. S'han de veure cada dia i comentar els temes. A vegades entre Urbanisme i Obres i Serveis no pots posar una frontera, sinó que hi ha coses que s'encavalquen necessàriament. Durant un temps el que ha passat és que un no entenia com l'altre se li posava a la seva regidoria. Això s'ha anat solucionant i hem fet un decret d'alcaldia delimitant i explicant com ha de funcionar aquesta franja en què s'encavalquen les dues regidories. A partir d'aquí crec que el problema està solucionat. A banda d'això, la resta de regidors s'han posat a treballar seriosament començat el projecte i pensant què és el que hem de fer.

—Durant aquest temps com heu vist l'oposició? El seu cap, Jaume Romaguera (PSC), va ser el candidat més votat.
—Això m'agrada aclarir-ho. Va ser més votat per 90 vots de diferència respecte de CiU. Nosaltres ens haguéssim plantejat donar-li l'alcaldia al cap de llista més votat si, com fa 4 anys, el PSC hagués tret 400 o 500 vots més que nosaltres. Per 90 vots, tenint en compte que eren 7 candidatures i que l'Alternativa Independent Torderenca (AIT) en tenia 300 i escaig i ERC, IC i el PP també en tenien, volia dir que la voluntat del poble de Tordera no era que governessin els socialistes. Era un repartiment totalment diferent. Suposo que ara en podem parlar força perquè al Parlament ha passat una cosa semblant, tot i que CiU té molts més diputats en relació amb el segon partit.

—Però el que sobta és que dos grups que han col·laborat al govern durant l'anterior mandat no puguin continuar aquesta relació. 0 és que aquell pacte era per tirar l'Ajuntament endavant fos com fos i acabar amb la Inestabilitat?
—Nosaltres potser hauríem de tornar a agafar el discurs de fa tres anys, quan vam decidir pactar amb els socialistes. Hi havia gent que no s'ho va creure, però el que vam fer nosaltres, davant d'una situació molt difícil a l'Ajuntament, va ser respondre amb la voluntat que les coses funcionessin bé. Nosaltres en aquells moments, no teníem ànsia d'entrar a l'Ajuntament per governar. Per què ho dic això? Perquè si hiaguéssim tingut la dèria per governar que altres equips sí que tenen, fiaguéssim fet una moció de censura, ja que en Lluís Barrera ens ho va posar bé llavors. Però, com he dit moltes vegades, l'equip socialista va treure 7 regidors de les urnes I nosaltres, 6. Volia dir que el poble tenia la voluntat que l'alcalde fos en Jaume Romaguera. Què va passar? Que un regidor els va marxar i es va crear el conflicte que va paralitzar l'Ajuntament. Nosaltres, sense moltes il·lusions, vàrem decidir que no volíem fer una moció, però que un ajuntament amb una minoria de govern és gairebé ingovernable, sobretot perquè hi havia aquest ambient de crispació contra en Lluís Barrera i nosaltres a fora del govern haguéssim fet una oposició bastant dura, tenint majoria. Sospesant això vam decidir entrar al govern i durant dos anys i mig vam sortir del pas i vam fer molta feina, però en moltes ocasions ens vam sentir menyspreats pels socialistes. Jo sempre deia, en broma, que quan m'asseia a la taula mirava si tenia una bomba a sota perquè en qualsevol moment em podia esclatar. El primer dia de la campanya electoral va sortir un escrit del PSC que deia que nosaltres no havíem fet res, que érem uns ineptes i que estàvem molt verds. Nosaltres vam donar suport a la figura de l'alcalde i veiem que el primer dia de campanya ens diuen que no servíem per res, tot i que vam fer molta feina. S'estava sembrant la impossibilitat de tornar a fer un pacte amb ells. I això és el que es va produir. Després de les eleccions, crec que el candidat socialista pensava fer un pacte, perquè es va dedicar a esperar al dia de l'elecció de l'alcalde sense dir res a CiU, suposant que nosaltres mai no faríem un pacte amb l'AIT. Doncs era tant fàcil fer un pacte amb en Lluís Barrera com amb els socialistes. Segurament era més fàcil amb en Lluís Barrera que amb els socialistes. Els va sobtar bastant i van dir que en Joan Carles Garcia tenia una ànsia de poder increíble, però no era així perquè havíem demostrat feia dos anys i mig que no era aquesta precisament la nostra intenció. Quan vam pactar amb el PSC no vam plantejar mai demanar l'alcaldia. Les declaracions van ser pròpies d'un nen enrabiat.



—La nit de leseleccions Jaume Romaguera diu que se'n va a l'oposició, després que governarà, però no fa cap contacte i espera veure-les venir. Aquesta actitud no s'entén, oi?
—Sí que s'entén. El primer dia de la campanya una enquesta donava 9 regidors al PSC, 1 a l'AIT i 3 a CiU. Nosaltres, segons l'enquesta, quedàvem en una situació molt ridícula. Això va donar molta força als socialistes i també a CiU. Vam partir d'una situació molt difícil que havíem de remuntar. Davant d'aquesta enquesta, algú s'ho creu I en una entrevista el PSC diu que traurà 8 o 9 regidors i que tot el que no sigui això serà un fracàs. El dia de les eleccions empatem regidors i gairebé igualem vots i la persona frontissa és aquella que era a l'oposició. Vol dir que CiU més en Barrera han tret bastant més vots que els socialistes. Això per a ells és increïble, sobretot perquè havien tingut l'alcaldia de Tordera durant 12 anys. Suposo que és difícil d'acceptar I aquella mateixa nit els nervis el traeixen i diu que se'n va a l'oposició. Després canvia d'opinió i espera, però els resultats són aquests.

—De què se sent més satisfet?
—Estic satisfet de moltes coses. Hem posat ordre a les qüestions que estaven a mig ordenar. Estic satisfet de la relació que hem aconseguit amb la gent. Semblava que el canvi d'alcaldia després de 12 anys havia de suposar un cert problema per part del ciutadà perquè, vulgues o no, hi ha la por a dir "a veure aquest alcalde nou com ens tractarà". Hi ha una cosa que a ml personalment em satisfà que és el fet, I sembla una bestiesa, que per a mi era difícil afrontar una cosa com l'alcaldia perquè jo no vaig néixer a Tordera —hi ha un sector al qual li és difícil d'entendre-ho— i, a més, tinc els cognoms castellans. Això ha fet que l'oposició o altres grups polítics facin campanya de com em dic, la qual cosa sembla ridícula, però si es fa és perquè es creu que pot suposar algun avantatge. El fet de no haver nascut a Tordera és una qíJestió que algú ha fet servir, mai públicament, però sí a través del carrer. Això és un repte important per a mi. Em satisfà, per exemple, que puguem acabar el geriàtric, una obra que estava a mitges de feia molts anys. Nosaltres hem arribat i ara ja podem acabar-ho. Una altra satisfacció, tot i que no ens podrem apuntar l'èxit, és que l'Ateneu Clavé s'obrirà una part aquest mes de gener. Segurament podrem tenir-lo totalment acabat l'any 96. A més, el moviment cultural de Tordera, que ha estat conflictiu durant molt de temps, ara ha agafat unes vies de solució crec que definitives. També em satisfà tota la política que estem preparant a nivell d'urbanitzacions, que és molt complicada i anem veient que s'està posant fil a l'agulla en un assumpte que mai no s'havia tractat seriosament. Les urbanitzacions són una part important de Tordera, tot i que ens puguin perjudicar molt econòmicament. Mai s'havia donat sortida a una sèrie de necessitats. És difícil, però satisfà veure com algú ens felicita i ens diu que ja era hora que es fés alguna cosa.

—Què passarà amb les urbanitzacions?
—Passa que tenim 21 urbanitzacions, de les quals només en podem parlar de 3 o 4 que estiguin en condicions. La resta estan malament. Fins i tot hi ha urbanitzacions que no es podran legalitzar mai. N'hi ha dues que justament estan ubicades dintre del parc del Montnegre-Corredor. Aquestes urbanitzacions, per exemple, acabaran sent parc natural i s'hauran d'entendre amb la Diputació per arribar a un acord per vendre les seves parcel·les o bé tenir uns anys per gaudir de la casa. En principi és un període de 40 anys i llavors hauran de desaparèixer. Tant Sant Llop com Can Camps tenen aquesta via. Tota la resta, tret de 3 o 4 que estan en molt bona via per tenir tots els serveis, estan en una situació semblant a la que tenien totes les urbanitzacions de Catalunya l'any 1975. A banda d'això, la situació socio-econòmica dels propietaris de les urbanitzacions és difícil. Per una part, hi ha la qüestió urbanística, que diu que és il·legal i que no pot funcionar perqué és barraquisme, i, per l'altra, hi ha la part humana. La majoria pertanyen a gent del cinturó industrial de Barcelona, treballadors que han fet molts esforços per aconseguir la miqueta de propietat que tenen. S'han fet la casa ells mateixos, amb moltes dificultats i tenen la il·lusió de sortir del cinturó industrial per instal·lar-se aquí el dia que es jubilin. La part humana em sap greu, però s'ha de tenir en compte que aquesta gent necessitarà uns serveis, a més dels típics d'enllumenat i asfaltat. Aquesta gent gran necessitarà mitjans de transport perquè no podran conduir i hauran d'anar al poble a comprar. També hauran de rebre l'ajut de serveis socials, que el metge els vagi a visitar, etc. Hem d'intentar legalitzar les urbanitzacions que es puguin legalitzar. És un camí llarg. Ara, en tot cas, estem posant els primers maons de l'obra.

—El Pla Territorial de Catalunya preveu que aquesta zona de la comarca, i Tordera especialment, sigui de creixement. Com ho veu?
—Sobta que el Pla Territorial digui això i al mateix director general d'Urbanisme li sorprèn que Tordera no hagi crescut els últims anys. Tots els pobles del voltant, com Palafolls i Maçanet, han crescut econòmicament i industrialment. Per què Tordera no? Perquè s'ha fet una política urbanística i industrial que no ha tingut en compte que s'havien d'instal·lar noves empreses. Segurament, per una política equivocada que té una concepció errònia del que és la conservació del medi ambient. Amb el mateix president de la Generalitat ho vam estar parlant fa pocs mesos com sobta que Tordera no tingui la indústria que hauha de tenir. Tenim una plana important al costat del riu, tenim aigua, que és important per a les empreses, í, en canvi, hem vist com fins i tot les empreses tenen problemes amb l'Ajuntament per aconseguir els permisos i estar legalment constituïdes. N'hi ha algunes que porten 9 anys i no ho han aconseguit. Això vol dir que no s'ha fet una política de sòl industrial com s'havia de fer. Una de les coses que fem només d'arribar al govern és plantejar una revisió del Pla General, adequar terrenys que són industrials i preveure una ampliació d'aquests. El que hem fet per promocionar el nostre poble és crear una regidoría de Comerç, Indústria i Turisme. Una mostra evident que això funciona és el primer Congrés Tèxtil del Maresme, que en principi no s'entén massa perquè ho fa Tordera. La intenció és que se sàpiga que existim i que podem fer molta feina. El tèxtil és una de les activitats més importants de la comarca i la gent del tèxtil està coneixent Tordera i s'hi està acostant. A banda d'ajudar al tèxtil amb un fòrum de debat, diem a la gent que vingui a casa nostra i que es recordi a l'hora de fer alguna inversió. També estem preparant una oficina d'informació de cara a les empreses i comerços que vulguin instal·lar-se a Tordera, que funcionarà durant la Fira del Ram. A banda d'això, estem preparant un seguit de mesures perquè la burocràcia municipal sigui menys dura. Tot i això estem tenint alguns problemes perquè el nostre Pla General no permet moltes de les actuacions i hem hagut d'aturar algunes propostes d'inversió, amb tota la paradoxa i incoherència que suposa.

—On s'ha de concentrar l'oferta de sòl industrial?
—Al polígon de Can Verdalet encara hi ha espai. Tenim tota la zona de Can Buscà, que és on hi ha les empreses més grans. Allà podem ampliar la zona industrial i haurem de fer un projecte d'urbanització. A més, tenim tota la zona de Fibracolor, que és propietat d'aquesta empresa, però que té qualificació d'industrial i l'haurem d'ampliar perquè també hi puguin anar empreses. Ens estem plantejant què fem amb la zona de la N-ll, que té un espai per a petit taller industrial, a l'alçada de Sant Pere, que també podria ser un bon lloc per a la petita indústria.

—Per cert, com està el projecte dels enllaços de la N-ll?
—Nosaltres i la delegació de Catalunya del Ministeri d'Obres Públiques i Transports tenim el projecte clar. En aquests moments estem intentant que Madrid acordi que la nostra proposta és la millor sortida. El que proposem és adequar la N-ll com una via que sigui més urbana, amb dues rotondes, una davant del poblat de Fibracolor i una a l'actual entrada a Tordera. A més, hi ha dues vies paral·leles a la N-ll que servirà perquè la gent del poble vagi amunt i avall sense haver d'entrar a la carretera. Podrà entrar per la rotonda i travessar.

—0 sigui, que no es faran els passos per sota.
—No, només hi haurà passos de vianants per sota. Era molt difícil i car d'adequar perquè és una zona molt inundable. Amb les dues rotondes la gent no anirà de pressa i, a més, amb la prolongació de l'autopista fins a la zona de Gelpí la gent que no ve a Tordera tampoc passi per l'A-19 i decideixi allà si va cap a Blanes o Girona.



Perfil

Joan Carles Garcia i Cañizares és l'alcalde més jove del Maresme. Nascut el 7 de novembre de 1961 a Barcelona, va trepitjar Tordera per primer cop quan tenia quatre anys. Des de llavors i fins als 21 anys va viure a cavall entre Tordera i Barcelona, on cursava estudis. És tècnic especialista delineant i també va començar a estudiar enginyeria, però va deixar la carrera al cap de dos anys. Després d'haver complert el servei militar a Melilla s'instal·la definitivament a la població, on actualment treballa en una empresa familiar relacionada amb l'alimentació. Des que és alcalde, però, la seva dedicació al negoci és menor. Joan Carles Garcia porta 11 anys casat i no té fills. Milita a Convergència Democràtica des del 1988. Va cofundar l'agrupació local de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), la branca juvenil de Convergència. L'any 1991 va ser cap de llista de CiU per primer cop, amb 28 anys. Diu que el fet que els seus cognoms siguin castellans i no haver nascut a Tordera són armes utilitzades en campanya pels seus rivals polítics i precisament per això se sent satisfet d'haver sortit escollit alcalde. El seu pare va néixer a Lleó i la seva mare a Madrid, però accidentalment, ja que el seu avi era un militar de la República —mestre armer— desterrat de Barcelona per Franco. Actualment també és conseller comarcal i concretament porta les àrees d'Ensenyament i Esports. A més, és membre de la junta provisional del Club Patí Tordera. A aquest alcalde amb posat seriós i veu greu II agrada la metereologia, anar a buscar bolets I els esports de muntanya com l'esquí alpí. «Em sap greu dir això de l'esquí alpí perquè sona molt pijo.» Una dada curiosa: va col·laborar amb la CNT durant dos anys, quan estudiava COU a Barcelona. «Durant la transició va ser una manera de lluitar per la democràcia», comenta.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 42, gener de 1996, pàgines 16-19.)
 

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

més llegits
darrers comentaris

fotos

Calella

Dissabte, 23 abr.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits