bloc sense fulls

Repòrter, setembre de 1996 | Joan Campolier: "Espero acabar tot el passeig Marítim en 2 o 3 anys"

Dijous, 25 de febrer de 2021 04:30 h



En un banc de la magnífica masia de Can Ratés, l'alcalde de Santa Susanna, Joan Campolier, parla sobre turisme i el futur de la seva població. Defensa un creixement urbanístic moderat i aposta per acabar de consolidar la façana marítima. En aquesta entrevista, no eludeix temes d'actualitat com la polèmica pel dipòsit d'aigua o el conflicte amb els policies locals.

—Sou alcalde des d'abans de l'arribada de la democràcia. Teniu intenció de tornar-vos a presentar a les properes eleccions?
—«Home, encara queden tres anys. Portem un any de mandat i no ho he pensat.»

—I com valoreu aquest primer any?
—«Tot i les restriccions econòmiques es van fent les coses que s'havien promès per aquest primer any. Esperem que durant el mandat puguem complir els compromisos.»

—Des que vau assumir l'alcaldia, com heu vist evolucionar la població?
—«Santa Susanna hatingut una evolució important. Jo vaig entrar a l'alcaldia l'any 75, quan l'Ajuntament tenia un pressupost de 5 milions. Ara és de 600. Evidentment s'ha incrementat molt la població, tant la fixa com la de segona residència i el sector hoteler, que ha estat important per al municipi.»

—Com està distribuïda l'economia?
—«Hi ha un ingrés important del sector hoteler. L'Ajuntament en treu molts ingressos, però també comporta moltes obligacions. No tots els ingressos són nets perquè l'Ajuntament hi ha de dedicar molts esforços. Som conscients que hem de millorar la infraestructura que tenim, que va néixer el 86 i s'està fent vella. El sector hoteler, però, no ens fa oblidar la resta del municipi. En aquests moments estem fent obres com el clavegueram de les urbanitzacions, que és una necessitat i una de les promeses del nostre programa electoral.»

—El passeig marítim no està acabat?
—«No. En aquest moment hi ha un 70% fet d'una primera fase. Estem fent la informació del projecte de reparcel·lació i esperem que les al·legacions siguin poques. Volem consolidar aquesta zona i executar la resta del passeig.»

—La segona fase quin tram afecta?
—«És la continuïtat. Ara tenim un 40% acabat, que és a la zona dels hotels. Ens queda la resta, un 60%. Es tracta de fer tot el passeig, amb tot l'enjardinament, enllumenat i mobiliari que requereix una zona hotelera com la que tenim.»

—Hi ha cèntims per fer-ho?
—«Cèntims no n'hi ha, però el sector té obligacions i hi ha de participar-hi econòmicament. Precisament la reparcel·lació és el que distribuirà tots els costos. Espero que els diners que no arribin per aquesta via es puguin obtenir amb un pla de finançament conjunt, per poder donar més facilitats a les propietats.»

—De quants milions estem parlant?
—«D'uns 600. És un projecte que, actualitzat, puja a quasi 900 milions, dels quals queden 600 per executar. És un projecte molt important i espero que les obres comencin al setembre. La primera fase dels 600 milions és de 140 i tenim el compromís de la Generalitat. Espero que en dos o tres anys puguem acabar tota l'obra.»

—Teniu problemes amb la desaparició de la sorra de la platja?
—«Ens ha portat problemes. És un tema que ens preocupa des de principis dels vui-tanta, quan vam començar a tenir una regressió molt important de platja. Vam fer estudis i propostes, però cap s'ha portat a terme. Aquest any tenim una platja maca, ja que ens ha crescut quasi 100 metres en alguns punts. La platja és totalment inestable. La sorra ens ve de Malgrat i la incògnita és saber si s'aguantarà...»

—Us havíeu queixat que Malgrat us agafava la sorra per fer la regeneració de les platges. Ara us ve tornada.
—«No, mai. Aquests projectes [els de reposició de sorra] són espectaculars i la regeneració es va fer tota a Malgrat. Deien que la sorra ens vindria. Evidentment ha vingut, però el primer any no vàrem tenir platja. Malgrat se'n va beneficiar directament. D'aquestes aportacions de sorra no en sabem l'efectivitatfinal perquè s'haurien d'anar repetint, però són molt sensacionalistes quan es fan. La preocupació és que aquesta sorra no aguanti. Hauríem de començar a pensar en una obra definitiva perquè la platja quedi consolidada. Aquest any estem contentíssims de la platja. La pregunta és què passarà l'estiu que ve.»

—Entre Malgrat i Santa Susanna hi ha com una picabaralla. Per la sorra, per l'híper, ara Malgrat denuncia que té obres aturades per culpa del dipòsit de Santa Susanna... Hi ha rivalitat entre ajuntaments i alcaldes?
—«La relació entre alcaldes sempre ha estat bona. A vegades, com a alcalde, s'han de justificar coses i la manera és dir que una obra no s'ha pogut fer perquè el poble veí ha creat problemes. Jo no li dono importància. Penso que és més important la relació entre persones. Hi ha coses que són dites de cara a justificar-se, perquè no s'ha pogut acabar una obra. De les obres del dipòsit d'aigua se n'ha parlat molt. Totes les vegades que he parlat amb l'alcaldessa de Malgrat m'ha dit que l'Ajuntament de Santa Susanna té raó. Això no vol dir que en algun moment puntual hagi descarregat sobre nosaltres. Tots els alcaldes hem passat per aquestes experiències. A vegades ens pressionen i la manera és escapolir-se carregant-ho al veí.»



—Pel dipòsit, esteu enfrontat amb el Consell Comarcal i no teniu contents els alcaldes. Sou com la bèstia negra.
—«S'ha volgut fer veure que l'Ajuntament de Santa Susanna tenia la clau d'això. No és així. Santa Susanna va fer un gran esforç per aconseguir tots els terrenys necessaris per fer aquest dipòsit i ho vàrem fer en poques hores. El dipòsit es va començar, però en aquell moment vam reclamar unes millores tècniques. Volíem el dipòsit soterrat i felicito i agraeixo l'interès que s'ha posat perquè inicialment no era previst així. A més, hi havia altres condicionants i volíem un conveni amb el Consell Comarcal, ja que els terrenys han suposat unes despeses a l'Ajuntament. La Junta d'Aigües de la Generalitat tenia a veure amb les solucions tècniques, però els terrenys afectaven el Consell Comarcal. Tinc molts escrits advertint que arribaríem a aquest punt. Han passat dos anys, però només negociem des de fa dos mesos. El Consell Comarcal no aportava aquestconveni. Nosaltres vam redactar-lo i, a partir d'aquí, es van iniciar les negociacions. L'entorn que s'ha creat contra Santa Susanna és totalment injust.»

—El problema és que el dipòsit està fet i no funciona?
—«El dipòsit porta un any fet. Sort que aquest any hem tingut un bon servei de l'empresa adjudicatària [Sorea], ja que les avaries cada dia són menys. Aquest any no hem patit talls d'aigua per avaries, però tenir un dipòsit de 18 milions de litres buit és una pena. No hagués estat agradable que s'haguessin produ'ít avaries importants. Jo ho vaig advertir al Consell Comarcal i a la Ge- neralitat, però no semblava que li donessin importància.»

—El dipòsit es va fer degradant la muntanya de Gràcia?
—«El dipòsit es va fer i s'anava degradant la muntanya. Eren qüestions mediambientals. On és el dipòsit comença un parc de 35 o 40 hectàrees que, d'aquí a uns anys, pot arribar a les 100. No podia ser que degradéssim aquesta zona. Sembla que la Junta d'Aigües té la voluntat de resoldre-ho.»

—Hi ha un projecte de port esportiu. Està ben tancat en el calaix?
—«És un projecte d'iniciativa privada que té el vistiplau de l'Ajuntament. El van trametre a la Direcció General de Ports i Costes i, en principi, és una mica a la recambra. Suposo que quan hi hagi una oportunitat se'n podrà parlar. És un tema que s'ha d'estudiar a fons. A l'Ajuntament hem dit que sí, però amb uns condicionants. No volem que alteri la nostra platja ni la d'altres pobles.»

—Qui hi ha darrere d'aquesta iniciativa?
—«És una empresa privada. Hi ha hotelers i em sembla que es diu Santa Susanna Beach. Un port que no portés cap conseqüència a la platja donaria un nom i una qualitat turística a la població.»

—Parlant de turisme. Aquest any hi ha hagut un conflicte amb la Policia Local per qüestions laborals. Ha afectat el servei de vigilància?
—«Penso que no. Va afectar quan els agents estaven de baixa per malaltia. Molt puntualment perquè l'Ajuntament va contractar quatre municipals més com a interins. A partir de juny es van incorporar tots els agents i crec que el servei és bo. Potser aquest any hi ha hagut menys incidents que el passat. Però sempre hi ha robatoris que són impossibles d'evitar.»



—El conflicte ha deixat viva la ferida entre els policies i l'Ajuntament?
—«Aquest tema l'he deixat en mans del regidor [Llorenç Nogueras] perquè és qui sempre ha portat les negociacions. Aquests agents van aprendre a Santa Susanna. Els hem format i sempre hi ha hagut una molt bona entesa. El regidor té tota la meva confiança perqué, fins ara, ho està portant bé. Aquí hi ha un tema econòmic que només afecta la Policia Local. Penso que és delicat quan afecta les butxaques d'una persona i la seva família. Espero i desitjo que aviat s'arribi auna solució. Ara hi ha un contenciós posat i jo els deia l'altre dia [als agents] que hem d'esperar que es resolgui. I si l'Ajuntament s'ha equivocat reconeixerem l'error. Si no s'ha equivocat voldrà dir que ells hauran de fer un pas enrere.»

—L'Ajuntament té un servei de recaptació que funciona força bé, però en canvi a l'hora de pagar no ho fa prou àgilment. El seu consistori figura, per exemple, en la llista negra d'Enher i també té algun conflicte amb l'empresa de l'aigua.
—«Estic d'acord que tenim uns nivells molt elevats de recaptació.»

—Quin percentatge cobreu en el període de pagament voluntari?
—«Arribem a un 95%. Però el tema dels pagaments no té res a veure amb això. Santa Susanna ha fet unes inversions molt importants al llarg d'aquests últims anys i això es paga. Les inversions anaven reflectides amb uns increments importants dels ingressos que no han arribat. Aquest fet ha suposat un retard en els pagaments. També ens faltava la persona encarregada de la intervenció. A l'Ajuntament sempre hem anat molt justos de personal. Tot i ser petit en nombre d'habitants. Santa Susanna és gran en terme. Les obligacions de serveis són moltes i anem molt justos de personal. Això provoca que els pagaments es retardin. Penso que hem solucionat aquest tema. Ja tenim coberta la plaçad'interventor. En qüestió de mesos ens posarem al dia. En l'assumpte de l'aigua, però, intervenen altres factors. Hi ha unes diferències de preu. Tenim uns contenciosos posats i suposo que un dia o altre ho arreglarem. Calella aplicava uns preus i nosaltres en tenim aprovats uns altres. Ho tenim en estudi i quan estigui resolt pagarem les diferències que ens corresponguin, però en cap cas les quantitats que surten reflectides en la premsa.»

—Amb la millora de les comunicacions el poble pot créixer desmesuradament?
—«Santa Susanna té un pla urbanístic que no deixa fer grans blocs. És un tipus de casa aparellada i de parcel·la, la qual cosa vol dir que la construcció és cara. El fet que nosaltres no tinguem un accés directe amb l'autopista ens pot beneficiar. Santa Susanna necessita un creixement tranquil i ordenat. L'accés de l'A-19 ens hagués partit aquesta vall tan preciosa que tenim. Creiem molt en el creixement turístic, que és cap on ha d'anar la nostra balança econòmica.»

—Totes les urbanitzacions estan legalitzades?
—«Totes. Ara les volem intregrar com a nucli urbà i traurem molts dels problemes que es generen en les entitats de consenvació per les males interpretacions dels veïns. Per a l'Ajuntament serà una obligació important perquè cuidar les urbanitzacions suposarà un increment de plantilla i assumir-ne els serveis. Però tenim l'obligació de fer-ho.»

Perfil

Joan Campolier i Montsant va néixer el 5 de setembre de 1950. És casat i té dues filles i un fill. Va accedir a l'alcaldia amb només 24 anys, el febrer del 1975, encara durant l'època franquista. Les dues primeres eleccions democràtiques —1979 i 1983-— les va guanyar amb una candidatura independent, però als tercers comicis, l'any 1987, ja s'hi va presentar com a cap de llista de la coalició Convergència i Unió. Ell i tots els integrants de la llista presentada l'any passat són independents, tot i figurar sota les sigles de CiU. Joan Campolier es defineix com a «apolític» i manté que no té cap aspiració política. De fet, recorda el seu pas pel Consell Comarcal del Maresme —entre els anys 91 i 95— com una maia experiència. Lamenta que la feina dels consellers comarcals es limités pràcticament a anar a votar als plens. «No podíem participar de la feina del Consell Comarcal», explica. L'alcalde de Santa Susanna presideix actualment el consorci de municipis La Vall de la Tordera, que promou dos projectes subvencionats per la Unió Europea per ajudar la dona i els joves a les poblacions de l'Alt Maresme. Una constant en ell: la queixa pels pocs recursos de l'Estat i la Generalitat que reben pobles petits com el seu —1.405 habitants censats—, però que creixen molt durant alguns mesos de l'any, a causa del turisme. Campolier és tècnic en empreses turístiques i regenta el càmping Bon Repòs, que pertany a la família Espar Ticó, estretament vinculada a Convergència. Muntar a cavall i el futbol són les seves aficions. És del Barca «guanyi o perdi», conclou.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 50, setembre de 1996, pàgines 16-18.)

 

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

més llegits
darrers comentaris

fotos

Nació.cat

Dilluns, 12 oct.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits