bloc sense fulls

Repòrter, gener de 1997 | Poques inversions per a una comarca que creix

Diumenge, 7 de març de 2021 03:30 h



Dels 8.758 milions que la Generalitat invertirà durant l'any 1997 al Maresme només 1.046 aniran destinats a la nostra subcomarca, l'Alt Maresme. La Generalitat i l'Estat acostumen a invertir pocs diners al Maresme. Aquesta ha estat la comarca que menys inversió per càpita ha rebut de l'administració autonòmica en el període 1983-1994. En els últims anys, però, l'augment de les obres —sobretot comunicacions— ha servit per compensar el dèficit inversor públic. La prolongació de l'A-19 fins a Palafolls i la construcció de l'autopista gratuïta Mataró-Granollers (B-40) són actuacions que marcaran el futur. Aquestes vies acabaran amb un dels nostres handicaps: les agòniques cues a la N-ll, unes retencions que no s'han eliminat del tot, però que només reapareixen puntualment. La prolongació de l'A-19 i la B-40 són projectes que van en la línia de connectar les nostres poblacions amb la conurbació barcelonina i la veïna comarca del Vallès Oriental. Els de Granollers ja es poden banyar al litoral maresmenc i nosaltres podem plantar-nos a la plaça de les Glòries en un temps raonable.
 
Però precisament, perquè la millora de la xarxa viària és evident i l'Alt Maresme és un sistema urbà naixent amb una elevada capacitat d'acollida, no té sentit que la inversió de la Generalitat sigui tan minsa. L'anterior número d'aquesta revista explicava les previsions que la Generalitat té recollides en el Pla territorial metropolità de Barcelona. Aquest pla destaca la necessitat de controlar el desenvolupament urbanístic i d'evitar la saturació. No s'entén que l'Alt Maresme sigui la zona de la comarca que més creixerà en els propers anys a causa de la fugida de barcelonins de la ciutat i, en canvi, que la Generalitat no hi destini els recursos econòmics necessaris per vehicular aquest desenvolupament de la manera més òptima. Dels 1.046 milions d'inversió que tenen l'Alt Maresme com a destinatari, destaquen els 705 de l'Institut Català del Sòl (Incasol). Quasi tota l'atenció d'aquest organisme de la Generalitat se centra en el nord del Maresme, per les raons abans esmentades. Els altres departaments de la Generalitat haurien de seguir l'exemple de l'Incasol. Medi Ambient sembla encaminat en aquesta línia. Cal suposar que entre els 2.653 milions previstos per sanejar la conca del Maresme hi haurà una partida per a la depuradora d'aigües residuals de Pineda. Quan s'acabi aquesta, faltaran les depuradores d'Arenys de Mar i Sant Pol.

Els ajuntaments aitmaresmencs han de dotar-se de moltes armes negociadores davant les administracions superiors perquè la restricció pressupostària és evident, però disposen de molts arguments de pes per fer valer les seves reclamacions. La potabilitzadora de l'Alt Maresme és una mostra d'obra fonamental per el nostre desenvolupament. Una instal·lació que serveix els veïns i ens treu la llosa que suposava tenir una aigua de mala qualitat en una zona en què el sector turístic és la clau de l'economia. Els alcaldes han d'augmentar la pressió perquè les administracions superiors no només es recordin de nosaltres quan hi ha rierades. Ho han de fer perquè encara que hi hagi rierades amb víctimes mortals —com les de l'any que acabem de cloure—, no habiliten les partides pressupostàries necessàries per acabar amb el problema. En el pressupost de la Generalitat no apareix cap actuació significativa de les moltes que conté el famós pla de rieres del Maresme. Tan sols hi ha 250 milions, perquè no els puguem dir que tenen el pla aparcat. A més, CiU només ha aconseguit que l'Estat es comprometi a posar 1.500 milions dels diners que pugui obtenir de les privatitzacions d'empreses. No és una assignació pressupostària, ja que és inclosa en el paquet d'inversions que CiU no va poder fer incloure en el pressupost de l'Estat del 1997 i que, per tant, figura com un compromís extrapressupostari.

El tema de les rieres em convida a fer un apunt important. Els aiguats del setembre al Baix Maresme van posar de manifest que el pla de rieres necessita una revisió. Els dos torrents que més mal van fer a Vilassar de Mar i Premià de Mar no eren inclosos en el pla que Josep Borrell i Josep Maria Cullell van presentar el febrer de 1994 a Arenys de Mar. A part del lent degoteig inversor —les rieres en són una mostra, ja que a l'Alt Maresme només s'ha actuat fins ara a Arenys de Mar— hauríem de ser exigents en la plasmació de les obres sobre el territori. El 31 d'octubre tots els grups del Parlament van instar la Generalitat a actualitzar el pla de rieres. IC-EV, però, va reflectir l'opinió d'alguns col·lectius contraris a la solució tècnica que les adminisitracions preveuen per a les rieres, el cobriment. El pla de rieres ja advertia l'any 1992 de la «preocupant» consolidació urbana. No només es tracta d'invertir, sinó de fer-ho bé i respectar l'entorn.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 54, gener de 1997, pàgina 8.)
 

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

més llegits
darrers comentaris

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits