bloc sense fulls

Repòrter, gener de 1997 | Un regidor indomable que se sent cridat a arreglar el poble

Diumenge, 7 de març de 2021 04:30 h



Lluís Barrera i Sureda
, nascut a Fogars de Tordera l'I de novembre de 1944, està casat i té dues filles. Pagès i empresari de transport ha ingressat a Unió Democràtica després d'una trajectòria curiosa. L'any 1983 anava de número 3 a la llista Independents per Tordera (IT), que encapçalava l'actual president local d'Unió, Joaquim Segurado. En l'òrbita de l'UCD de Suàrez, figurava en aquesta candidatura per captar el vot dels pagesos. Els independents, amb tres regidors, van estar al costat de la convergent Pilar Bota —4 edils—, però Barrera va donar suport al socialista Jaume Romaguera, que en tenia 6. Mentre els dos companys de l'IT feien oposició, ell assumia la regidoria de Pagesia i facilitava la governabilitat a Romaguera. A les següents eleccions, l'any 1987, va liderar l'Alternativa Independent Torderenca (AIT), però per pocs vots no va obtenir representació. L'alcalde no es va oblidar dels favors prestats i el va nomenar càrrec de confiança. Presidia el Consell de la Pagesia, segons diu, perquè els pagesos ho reclamaren a l'alcalde.

L'any 1991, Barrera apareix en el tercer lloc de la llista del PSC, com a independent. I esclaten els escàndols, s'obre l'esquerda de la ingovernabilitat i Tordera entra en un clima de crispació política. De fet, l'esquerda encara no s'ha tancat del tot. En aquell mandat, Barrera i Romaguera es van barallar, van arribar fins als jutjats a causa d'unes greus acusacions del regidor. Barrera encara manté avui que els socialistes obtenien diners il·legalment del mercat setmanal. Els mercaders que volien un lloc el podien obtenir —sense fer cua perquè no fil tiavia places lliures— pagant unes 300.000 pessetes. Diners que, segons Barrera, anaven a parar al propi alcalde, a l'anterior regidor de Mercats, Estanislao Pacho, i a un intermediari anomenat Huesa. Això ho afirma Barrera, però els jutjats no li fian donat pas la raó. El cas s'ha arxivat i ell ho atribueix a les pressions que van rebre els mercaders perquè callessin. Les «comissions il·legals», a les quals es refereix, van trencar la relació Romaguera-Barrera. Aquest últim assegura que l'alcalde li havia promès la regidoria de Mercats, Fires i Governació, a més de la de Pagesia. Barrera està convençut que l'alcalde no li va donar aquestes carteres per amagar la corrupció. Enmig de l'escàndol. Barrera és expulsat, passa a l'oposició i deixa el PSC en minoria.

És llavors quan PSC i CiU assoleixen un acord de govern i el marginen a l'oposició fins que arriben les eleccions del 1995. Barrera recupera l'AIT i obté representació al consistori. L'empat socialistes i convergents el converteix en àrbitre de l'escena política. Dóna el seu vot al candidat de CiU, Joan Carles Garcia, tot i considerar-lo «inexpert» i no haver estat el cap de llista més votat. Entra al govern amb pes, però la relació amb CiU també és tempestuosa. Torna a denunciar irregularitats —en aquest cas esquitxa el regidor de CiU Carles Aulet, que també és pagès— i no contribueix a garantir la governabilitat. Garcia l'expulsa i l'envia a l'oposició. La inestabilitat torna a regnar. Acusacions i contraacusacions. CiU intenta recuperar l'entesa amb el PSC, inspirada en l'acord anterior. Però poc abans de concretar-lo, torna a aparèixer Barrera. El regidor independent es fa militant d'Unió i accepta tornar al govern sota el control estricte del partit. Joaquim Segurado, company seu de viatge l'any 1983, el marcarà de prop a Urbanisme, com a càrrec de confiança. Barrera i CiU signen un nou pacte de govern.

Malgrat la resolució d'aquesta última crisi, la seva filla Maite l'ha d'acompanyarà l'entrevista. «Això no ho diguis, pare.» Barrera és un indomable, un rara avis en el panorama polític de l'Alt Maresme. Parla de Tordera com si del cas Gal es tractés. «La merda s'ha de treure», diu aquest regidor peculiar. Un home que se sent cridat a «arreglar el poble» com si fos un assumpte personal. Un home que ha estat a punt de plegar, si no fos perquè va cometre l'error de situar la seva filla en el número 3 de l'AIT, darrere de Pere Blai. No podia marxar a casa sense deixar lligat i ben lligat el vot «barrerista», una mena de vot contra-sistema. A alguna cosa deu respondre això. Diuen que el poble mai no s'equivoca.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 54, gener de 1997, pàgina 17.)
 

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

més llegits
darrers comentaris

fotos

El Punt

Diumenge, 13 feb.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits