bloc sense fulls

Repòrter, febrer de 1997 | Joan Coromines i el Maresme

Dilluns, 8 de març de 2021 05:30 h



La relació de Joan Coromines amb el Maresme ve de lluny, ja que d'ençà que ell tenia nou anys que els Coromines estiuejaven a Sant Pol de Mar, on tenien i tenen un esplèndid casalot a primera línia de mar on acostumaven a passar-hi els mesos d'estiu entre banys i excursions, gaudint d'uns dies de repòs. Des d'aquí, Coromines es va familiaritzar amb l'entorn i acostumava a fer excursions per les rodalies i el Montnegre. Aquest sojorn estiuenc a Sant Pol es devia prolongar durant tota la infantesa i juventut de Coromines, ja que se n'ha conservat testimonis fotogràfics, i es perd al final de la Guerra Civil, quan Joan Coromines es veu obligat a exiliar-se amb la família.

El contacte amb la nostra comarca no es torna a restablir fins a l'any 1964 quan Joan Coromines es fa construir una torreta a Pineda, situada en el xamfrà que formen els carrers de Colom i de Roger de Llúria, no sabem ben bé amb quina finalitat: si d'estiuejar-hi o d'instal·lar-s'hi un cop jubilat de la càtedra de Xicago. Sigui com sigui, el fet és que quan torna definitivament al nostre país, l'any 1967, passa llargues temporades a Pineda, on devia trobar la tranquil·litat necessària per portar a terme la seva feina i on el consell de l'intel·lectual valencià Joan Fuster, que ell s'apreciava especialment, en el sentit que per treballar tranquil s'allunyés de Barcelona tant com pogués, el decidiren a instal·lar-s'hi definitivament amb la seva dona. D'aquesta manera. Pineda i el Maresme van esdevenir la seva residència habitual fins a la seva mort.

Des d'aquí acostumava a fer excursions pels voltants, s'arribava fins al salt de l'aigua que hi ha riera de Pineda amunt i dinava al restaurant Els Senglars. Hi ha fotografies dels anys setanta on es pot veu Coromines, acompanyats amb diversos veïns de Pineda, en una excursió a Horsavinyà: aquest era un altre lloc que li agradava especialment, i on passà alguns estius a la fonda L'Esplai, lluny de la xafogor costanera.

En els darrers temps tenia el costum d'anar a dinar a Collsacreu, en un restaurant que hi ha sobre Arenys de Mar, on li acompanyava el seu germà Albert, i, ja en els darrers temps, el seu secretari i col·laborador, Joan Ferrer i Costa. En definitiva, Joan Coromines esdevingué un maresmenc més, captivat per la tranquil·litat, cada vegada més difícil de trobar, de les poblacions, i per la bellesa extraordinària dels entorns.

(Article de Josep Ferrer i Costa a la revista Repòrter, número 55, febrer de 1997, pàgina 18.)
 

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

més llegits
darrers comentaris

fotos

ACN

Diumenge, 17 feb.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits