bloc sense fulls

Repòrter, febrer de 1997 | Els alcaldes, dividits per la idea de crear la comarca de la Baixa Tordera

Dilluns, 8 de març de 2021 06:30 h



Les agrupacions d'Iniciativa-Els Verds (IC-EV) de Malgrat de Mar i Blanes reclamen la creació d'una nova comarca, la Baixa Tordera. Els alcaldes de Malgrat, Palafolls, Tordera i Santa Susanna voldrien formar part d'aquesta comarca, però aquesta voluntat contrasta amb la dels ajuntaments de la Selva Marítima. Els alcaldes de Blanes i Tossa de Mar no volen sentir a parlar de la proposta i el de Lloret de Mar prefereix no pronunciar-se. Arran del debat ressorgit, IC-EV té previst celebrar una trobada entre les agrupacions de les poblacions de la Selva Marítima, l'Alt Maresme i alguns municipis interiors de la Selva i el Vallès Oriental per abordar aquesta idea més a fons. Les agrupacions d'IC-EV de la Baixa Tordera es reuniran per Setmana Santa amb la intenció d'incrementar els vincles i aprofundir en el projecte d'una nova comarca, a cavall de les províncies de Barcelona i Girona.

Per IC-EV, la Baixa Tordera és una comarca natural, que va ser dividida administrativament en dues, de manera que una part es va integrar al Maresme i l'altra, a la Selva. Pel portaveu d'IC-EV de Blanes, Argemí González, «la Selva és una comarca 100 per 100 artificial, mentre que la Costa Brava Sud i el Maresme Nord configuren una comarca natural». Per aquest motiu, IC-EV aposta per una «traducció administrativa i política d'aquesta realitat». El portaveu d'IC-EV de Malgrat, Jordi Medina, explica que la polèmica dels dioxans als aqüífers de la Tordera —arran de la contaminació de l'empresa Resisa, de Sant Celoni— va servir per enfortir els vincles entre les seccions locals d'Iniciativa. IC-EV manté que el riu no separa, sinó tot al contrari. Per això, el primer objectiu que s'han fixat és conscienciar la població per poder traslladar a les institucions competents la proposta. «Primer cal tenir la província única i després es podrà fer una nova divisió comarcal», afirma Argemí González. IC-EV entén que una assignatura pendent és la mancomunació de serveis entre les poblacions de la Baixa Tordera.

La Baixa Tordera estaria formada per Blanes, Lloret i Tossa —de la Selva— i les 6 localitats maresmenques compreses entre Tordera i Calella, és a dir, Tordera, Malgrat, Palafolls, Santa Susanna, Pineda i Calella. Hi ha alcaldes, com el de Tordera, Joan Carles Garcia (CiU), que també inclouria Fogars de Tordera, Hostalric, Maçanet de la Selva i, fins i tot, Breda. Curiosament, Fogars de Tordera és de la Selva, però pertany a la demarcació de Barcelona. L'any 1987 la Generalitat va consultar els ajuntaments sobre l'actual divisió comarcal. Tordera, Palafolls, Santa Susanna i Pineda van rebutjar pertànyer al Maresme. Tots aquests consistoris a excepció del de Santa Susanna eren governats pel PSC. Malgrat, també amb alcalde socialista, va acceptar la seva presència al Maresme perquè en el ple es va produir un empat entre partidaris i detractors. El llavors alcalde, Josep Móra, va oposar-se a pertànyer al Maresme, però no va voler fer servir el seu vot de qualitat per decantar l'empat i va acceptar l'opinió dels convergents. Segons explica Josep Móra, en aquella època la població no estava prou sensibilitzada com per fer un referèndum a favor de la Baixa Tordera —també anomenada Selva de Mar— i guanyar-lo.

Amb motiu del debat recuperat durant el mes de gener, els alcaldes de l'Alt Maresme s'han pronunciat. Conxita Campoy (PSC), de Malgrat, rep la proposta de la Baixa Tordera amb simpatia i és parlidària de parlar-ne. Joan Campolier (CiU), de Santa Susanna, és un defensor convençut de la nova comarca. Valentí Agustí (PSC), de Palafolls, també aposta per la comarca natural, però creu que no es podria imposar. Salvador Llorens (CiU), de Pineda, entén que la idea és gratuïta perquè no està ben pensada, mentre que Joan Carles Garcia (CiU), de Tordera, preferiria ser fora del Maresme, però creu que ara no és el moment de plantejar-ho. Altres alcaldes de l'Alt Maresme —però menys directament afectats— també han expressat la seva opinió. Francesc Pomés (CiU), de Sant Pol de Mar, admet que li sembla bé el projecte perquè històricament hi ha molts lligams entre totes dues zones, mentre que Miquel Rubirola (CIU), d'Arenys de Mar, no entén quins problemes solucionaria la nova comarca. L'alcalde d'Arenys de Munt, Josep Maria Valls (PSC), prefereix no pronunciar-se per manca d'informació i el de Canet, Josep Rovira (CiU), té el cap en altres projectes i no s'hi fica gaire.

L'alcalde de Tossa de Mar, Telm Zaragoza (CiU), va ser contundent en les seves declaracions a El Punt. «A mi no em sembla gens bé perquè al Maresme no se m'hi ha perdut res. L'Ajuntament de Tossa sempre ha estat partidari de dividir la Selva en dues i allargar la Selva Marítima fins a Palamós. Nosaltres no podem renunciar a la Costa Brava», va afirmar Zaragoza. L'alcalde de Calella i president del Consell Comarcal del Maresme, Joaquim Rey (CiU), qualifica la idea de «poc seriosa». Segons Rey, «el Maresme és una comarca molt ben perfilada i equilibrada». Per això considera que la Baixa Tordera posaria en perill aquest equilibri i no aportaria res de nou.

En canvi, el jurista i historiador arenyenc Josep Maria Pons i Guri considera que l'Alt Maresme té més vincles amb la Selva i el Baix Montseny que no pas amb Mataró o Vilassar de Mar. «Fer la comarca de la Marina de la Selva tindria una base racional, econòmica, humana i estaria molt bé, però no es farà. Podria agafar des d'Arenys fins a Sant Feliu de Guíxols. Jo, Deú me'n guard de sortir a defensar-la perquè fracassaria per endavant», afirmava a El Punt. Pons i Guri explica que Maresme vol dir marina en català antic. «0 sigui, que el Maresme comença a Banyuls i arriba més avall de Tarragona.» El jurista i historiador arenyenc, de 88 anys, recorda que el poeta Salvador Espriu era contrari a la comarca del Maresme. «Ho havíem parlat moltes vegades i ell ja ho veia clar. Deia que era una bestiesa i, fins i tot, el nom de Maresme li repugnava.»



Pujol admet la reflexió sobre la divisió territorial

El president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Mas, va arrencar al president de la Generalitat, Jordi Pujol, el compromísde reflexionar aquest any sobre la divisió territorial. Va ser durant la trobada que van mantenir el 24 de gener al Palau de la Generalitat. Feia més d'un any que no es reunien i Manuel Mas, que també és alcalde de Mataró, va aconseguir que Pujol comenci a rumiar-se l'ordenació territorial que ara fa 10 anys va aprovar el ple del Parlament. L'entrevista no va servir, però, perquè Mas traslladés al president de la Generalitat la seva proposta de dividir Catalunya en set comarques. «Pujol ha admès que és necessari parlar-ne però el que no vol és començar a fer pedaços», va manifestar el mataroní després de la reunió. La cita va ser un primer pas, un canvi de tendència, segons el mateix Mas. CiU va aprovar el 1987 les quatre lleis d'ordenació territorial sense aconseguir el consens de la cambra catalana i els socialistes van alertar llavors que «només durarien mentre es mantingués la majoria convergent al Parlament». Deu anys després, han estat totes les forces d'esquerra del Maresme les que s'han encarregat de demanar una revisió de l'actual divisió comarcal. La Baixa Tordera va ser el detonant del pronunciament unànime de les esquerres i també la responsable de la recuperació del debat sobre el comarcalisme entre els dos ens municipalistes catalans, la Federació i l'Associació —que agrupa principalment ajuntaments convergents— i defensa els petits municipis. El mateix president de l'ACM i alcalde de Mollerussa, Josep Grau, assegura que el debat és l'eterna lluita del món urbà contra el món rural. A Grau no li va semblar gens acceptable la proposta presentada per Manuel Mas al diari El Punt el passat 17 de gener. L'alcalde de Mataró va dissenyar un mapa català que accepta l'existència de comarques i manté les quatre demarcacions. Mas parla de comarques perquè l'Estatut de 1979 recull que Catalunya està formada per municipis i comarques. Però recorda que la Constitució parla de municipis i províncies. El resultat de la seva proposta reduccionista és una Catalunya en 7 comarques; la circumscripció de Girona es manté íntegra, la de Barcelona queda dividida en dos —l'Àrea Metropolitana i la Catalunya interior—, la demarcació de Tarragona també es divideix —Terres de l'Ebre i Camp— i Lleida —Pla i Muntanya. Mas concedeix una importància específica a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, ja que té el 80% del Producte Interior Brut (PIB) i per aquest motiu proposa que el seu govern sigui compartit per la Generalitat i l'ens municipalista que li pertoqui. Les crítiques de Josep Grau des de l'ACM no van trigar. El president de l'Associació va acusar Mas «d'ignorar absolutament els sentiments de la gent» i va acusar els socialistes de mantenir el «boicot» a la Generalitat des de la Diputació de Barcelona. En resposta al pes concedit a l'Àrea Metropolitana, Grau va dir que Lleida té el 80% del territori català. Malgrat les diferències, les dues entitats municipalistes es retrobaran a la tardor amb l'ànim d'unificar criteris en el seu segon congrés.

(Article de Saül Gordillo i peça d'Ana Villaverde a la revista Repòrter, número 55, febrer de 1997, pàgines 28 i 29.)
 

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

més llegits
darrers comentaris

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits