bloc sense fulls

Repòrter, març de 1997 | IC-EV posa les bases per la creació de la Baixa Tordera

Dimarts, 9 de març de 2021 03:30 h



Avançant-se a la data prevista, IC-EV va donar el primer pas en l'intent de reconeixement de la Baixa Tordera com a comarca. Les agrupacions locals d'Iniciativa de l'Alt Maresme i la Selva Marítima es van reunir el 26 de febrer a Calella per dissenyar l'estratègia que seguiran d'ara en endavant per aconseguir que el que consideren una comarca «natural» esdevingui una realitat de fet. El local de Comissions Obreres de Calella va ser el lloc triat per a la primera trobada de regidors i presidents locals del partit que va recuperar el debat sobre la Baixa Tordera. Van assistir-hi una desena de militants d'IC-EV, entre els quals figuraven el president comarcal del Maresme, Pep Canal, i el president comarcal de la Selva, Argemir González.

Malgrat que les agrupacions locals de Malgrat i Blanes, que van ser les primeres a reivindicar la nova comarca, van anunciar que fins Setmana Santa no seria possible la reunió. Canal i González van aconseguir amb èxit asseure al febrer els representants de les localitats que quedarien incloses en l'anomenada comarca natural de la Baixa Tordera: Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar —de la Selva Marítima—, Malgrat de Mar, Palafolls, Tordera, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella i Sant Pol de Mar.

Entre els assistents hi havia Agustí Pozo, Ramon Moreno, Maria Isabel Hosta, Francesc Roura, Jordi Medina, Josep Sousa, Maxi Antequera i els dos presidents comarcals. L'únic objectiu de la reunió era posar en comú les propostes que podien fer efectiu el reconeixement administratiu i polític de la Baixa Tordera. Per aquest motiu, les mesures més destacables que es van estipular van ser dues: l'adaptació de la pròpia organització política a la realitat de la comarca natural i la demanda d'ajut a la Diputació de Barcelona.


IC-EV va acordar crear una coordinadora del partit a la Baixa Tordera dirigida pel malgratenc Josep Sousa. La coordinadora política capitalitzarà tota la feina que Iniciativa realitzi a la zona i servirà per coordinar esforços a l'hora de definir el pla, qualsevol pla d'actuació comú a les poblacions de l'Alt Maresme i la Selva Marítima. Argemir González va explicar a El Punt que el partit demanarà a la Diputació l'elaboració d'un informe jurídic que estudiï totes les possibilitats legals de constituir la nova comarca.

Els veïns de la Selva Marítima compten amb proves documentals que els lliguen, d'alguna manera, amb les localitats properes de l'Alt Maresme —i viceversa— i fins i tot existeixen documents històrics que parlen de la Baixa Tordera com a unitat administrativa, però la divisió administrativa vigent no la reconeix. De fet, en el moment de redactar la Llei d'ordenació territorial de Catalunya (LOT) la Generalitat va oferir als ciutadans la possibilitat de formular una proposta alternativa a l'existent però no s'ha sabut mai que prosperés cap iniciativa d'aquestes.



La LOT es va aprovar fa deu anys, el 1987, sobre la base del disseny comarcal elaborat pel geògraf Pau Vila poc abans de la Guerra Civil, el 1936. Ara, IC-EV vol conèixer quines possibilitats li ofereix la legislació per convertir en realitat el que consideren una comarca natural. Per saber-ho necessiten el suport jurídic de qualsevol administració. Iniciativa ja ha anunciat que demanarà ajut a la Diputació, organisme on participa de l'equip de govern. Com a pas previ a formular aquesta petició, les direccions comarcals d'Iniciativa es van comprometre a fomentar el debat a les agrupacions locals. Tant Argemir González com Pep Canal van coincidir a dir que les accions «no han de limitar-se al si d'IC». Per aquest motiu van acordar en la reunió de Calella promoure la mancomunado de serveis a banda i banda del riu Tordera. En aquest sentit, el coordinador del partit a la Baixa Tordera, Josep Sousa, s'encaregarà de trametre les possibles propostes comunes d'acord als ajuntaments de l'Alt Maresme i la Selva.

Argemir González, que també és regidor de Blanes, assenyala que moltes de les mocions que es debaten als consistoris poden ser compartides pels grups d'IC dels ajuntaments veïns. La prolongació de l'Autopista del Maresme, l'A-19, la salinització i contaminació dels aqüífers de la Tordera i l'abastament d'aigua potable són, entre d'altres, alguns dels projectes que afecten tant les localitats de l'Alt Maresme com les de la Selva Marítima. La mancomunado de serveis va ser una fórmula emprada durant algun temps per diversos municipis però aquesta tendència ha anat disminuint en els darrers anys. La intervenció dels consells comarcals del Maresme i la Selva han «reforçat» la tendència a la separació entre una comarca administrativa i una altra.



Per últim, la reunió d'Inidativa va servir perquè les dues direccions comarcals existents es comprometessin a mantenir els contactes amb totes les administracions superiors i intermèdies. De fet. Canal i González van recordar que IC-EV no va ser l'únic partit que va rebutjar el model comarcal aprovat per CiU al Parlament el 1987.

El PSC va presentar, fins i tot, una proposta alternativa als convergents, que llavors gaudien de majoria absoluta a la cambra catalana. Les forces d'esquerra del Maresme van protagonitzar una primera entesa al gener, quan PSC, IC-EV i EC van reclamar la revisió del mapa comarcal de Catalunya. Malgrat les seves manifestacions, el president de la Comissió Política Territorial del Parlament, Josep Maria Fabregat (PP), defensa que no cal replantejar l'ordenació territorial. Fabregat també descarta que aquest any es debati alguna iniciativa parlamentària sobre això malgrat que s'acompleixin deu anys des de l'aprovació de les quatre lleis de la LOT.



Proposta de la Comarca de la Baixa Tordera

La Baixa Tordera, entesa segons la proposta inicial d'IC, ocuparia una superfície de 24.375 hectàrees de les actuals comarques de la Selva Marítima i l'Alt Maresme. Es tracta de nou poblacions que comptarien amb un total de 104.883 ciutadans.

Els municipis són majoritàriament en mans d'alcaldes de Convergència i Unió i compten, avui per avui, amb pocs sen/eis mancomunats. De fet, l'actual divisió administrativa ha fet que es dupliquin serveis tan importants com el de l'atenció sanitària. La Baixa Tordera comptaria amb dos dels grans hospitals comarcals: el de Blanes i el de Calella.

El riu Tordera, que es converteix en l'eix vertebrador de l'anomenada comarca natural ha fet també que el servei d'abastament d'aigua es dupliqui. Mentre l'Alt Maresme té ja en servei la potabilitzadora de Palafolls, les tres poblacions de la Selva Marítima compartiran amb Tordera en un futur una instal·lació similar a l'altra banda del riu.

Pel que fa a la depuració d'aigües residuals, el servei també està duplicat: a Blanes hi ha una depuradora i a Pineda de Mar hi ha la planta de pre-tractament de l'Alt Maresme. Malgrat aquesta estimació, els límits històrics de la Baixa Tordera podrien ampliar-se amb altres localitats properes com Hostalric o Maçanet. Si s'adherissin aquestes poblacions, les estadístiques canviarien molt. De fet, fins que no es realitzi un estudi concret de quins serien els límits d'aquesta comarca no es podria fer l'estimació.

(Article d'Ana Villaverde a la revista Repòrter, número 56, març de 1997, pàgines 10-12.)
 

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

més llegits
darrers comentaris

fotos

Portades 22-M

Diumenge, 22 mai.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits