bloc sense fulls

Repòrter, juny de 1997 | La Fundació Pere Coromines tindrà la seva seu a la casa de Sant Pol

Divendres, 12 de març de 2021 04:30 h



El desig del filòleg Joan Coromines aviat es farà realitat. Els tres encarregats de complir la voluntat de l'eminent lingüista —Max Cahner i les germanes Carme i Júlia Coromines— han constituït legalment la Fundació Pere Coromines, a la qual s'han afegit inicialment Joan Bastardas i Albert Manent. La fundació, que porta el nom del pare de Joan Coromines —aquesta era la seva voluntat—, s'ha creat legalment a Pineda de Mar, però la seu definitiva de l'organisme serà la casa que la família té a Sant Pol de Mar. Precisament l'alcalde d'aquesta població, Francesc Pomés, i el conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Maria Pujals, seran ben aviat dos integrants més de la fundació. Can Coromines va ser la seu de l'Ajuntament de Sant Pol fins al tombant de segle. Posteriorment va servir de residència d'estiu de la família del polític Pere Coromines, fins a la Guerra Civil. Després de la guerra, els feixistes van convertir la casa —que encara conserva l'escut de la vila a la façana— en seu local de la Falange. Quan la família va recuperar-la, la va llogar i fins fa pocs anys es va convertir en un hostal.

La biblioteca de Pere Coromines està situada en una habitació del segon pis, amb els volums que llegia el polític republicà. A la llibreria hi ha documentació de l'Ajuntament de Barcelona i una còpia relligada dels Presupuestos generales del Estado (1932), ja que Pere Coromines va ser regidor del consistori barceloní el 1909 i parlamentari a Madrid. La biblioteca també conserva volums sobre els clàssics grecs, l'obra completa de Jaume Balmes i subscripcions a revistes literàries angleses i franceses, així com una col·lecció de publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans.

Tot i que l'estructura de l'edifici està en bon estat, les obres per adaptar la casa com a seu de la fundació suposaran una inversió significativa. Per aconseguir-ho i perengegar les activitats que li corresponen, els encarregats de fer complir la voluntat de l'eminent filòleg desaparegut mantenen converses amb institucions públiques —la Diputació de Barcelona, per exemple— i les universitats de Lleida i Girona. L'editor Max Cahner, que presideix la fundació, espera que es posi en funcionament cap al mes de setembre. Les administracions públiques, però, hauran de participar en el finançament, ja que els drets de l'obra del lingüista són insuficients per tirar endavant el projecte.

En declaracions al diari Avui, Max Cahner ha avançat que una de les primeres iniciatives de la Fundació Pere Coromines serà la publicació de la correspondència inèdita del filòleg i l'esborrany sobre gramàtica històrica. Joan Coromines hauria abordat la redacció d'una gramàtica històrica, després d'enllestir el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i l'Onomasticon Cataloniae. Després de la seva mort, el 2 de gener al seu domicili de Pineda de Mar, les germanes Carme i Júlia i l'editor Max Canher van trobar en el pis familiar de Barcelona nombrosos documents inèdits de Joan Coromines, ordenats meticulosament, entre els quals destaca el material preparatori per a la gramàtica històrica.

Una plaça a Barcelona

Des del 30 de maig, Joan Coromines té una plaça amb el seu nom a Barcelona, al barri del Raval, entre el Centre de Cultura Contemporània, el Macba i la Universitat Ramon Llull. Júlia i Carme Coromines van assistir a la inauguració de la plaça, presidida per l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, i el president del Consorci del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Manuel Royes. Durant l'acte es va descobrir una placa de marbre en què es llegeix «Plaça Joan Coromines. Barcelona 1905-1997. Lingüista». Pasqual Maragall, que fa dos anys va inaugurar en el mateix barri del Raval la plaça Pere Coromines, va posar en relleu l'actitud cívica i el pes intel·lectual del pare i del fill. L'alcalde de Barcelona va recordar que aquesta és la primera vegada que s'inaugura una plaça dedicada a una persona morta tan recentment. La normativa de l'Ajuntament de Barcelona recull que els noms de places i carrers s'han de posar a persones, com a mínim, quatre anys després de la defunció. Júlia Coromines va agrair, en nom de la família, els actes d'homenatge que s'estan celebrant i va destacar les «fidelitats» del seu germà Joan amb «el país, la seva llengua i el seu pare» i va aprofitar per reivindicar la figura de la mare, la pedagoga Celestina Vigneaux, perquè «s'ha parlat molt poc d'ella». «Tots els germans Coromines-Vigneaux hem pogut dir que la nostra mare ha estat la nostra primera mestra a casa; i a fora tots hem anat a la seva escola».



La primera biografia completa de Joan Coromines

El dia 28 de juny es presentarà a Pineda de Mar la primera biografia completa del filòleg Joan Coromines, titulada Àlbum Joan Coromines, un llibre de 408 pàgines, a cura dels pinedencs Josep Ferrer i Joan Pujadas. Es tracta d'una extensa i rigorosa obra que Ferrer i Pujadas han pogut confeccionar després de tenir accés a la correspondència, les fotografies, el material i la biblioteca que Joan Coromines tenia en el domicili del carrer Colom de Pineda de Mar. L'Ajuntament de Pineda ha invertit 2 milions de pessetes en l'edició de l'Àlbum Joan Coromines, que publica Curial Edicions Catalanes. Aquest no és el primer volum que Josep Ferrer i Joan Pujadas dediquen a l'eminent filòleg i lingüista, que va viure els seus últims trenta anys de vida a Pineda de Mar. El 1995, amb motiu del norantè aniversari de Coromines, Ferrer i Pujadas van fer el llibre Joan Coromines, 90 anys, també editat pel consistori pinedenc i l'editorial de Max Cahner. Pel regidor de Cultura de Pineda, Joan Morell, la publicació d'aquest segon volum és «la millor manera de fer un homenatge digne a Joan Coromines». L'antic col·laborador del lingüista i actual director general de Difusió de la Generalitat, Carles Duarte, ha redactat un assaig sobre la vida i l'obra del filòleg, que apareixerà en el llibre. En aquest volum també ha col·laborat el filòleg Àlvar Maduell, que ha recopilat les nombroses excursions que Joan Coromines va efectuar pel país. En total són 1.332 sortides les comptabilitzades en l'Àlbum Joan Coromines, que conté fotografies inèdites i fragments de la relació epistolar que el prestigiós filòleg va mantenir amb personatges rellevants del món intel·lectual com Pompeu Fabra, Ramón Menéndez Pidal i Salvador Espriu, entre molts d'altres. Una llarga bibliografia actualitzada completa aquest interessant volum.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 59, juny de 1997, pàgines 24 i 45.)
 

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

més llegits
darrers comentaris

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits