bloc sense fulls

Repòrter, abril de 1998 | Natàlia Konovalova: «Els russos volen disfrutar»

Diumenge, 21 de març de 2021 04:00 h



Natàlia Konovalova
, jugadora del Club Tennis Taula Calella, té 25 anys. Duu 4 anys fora del seu país, Rússia. Des del passat setembre és a Calella, on treballa com a jugadora i entrenadora de tennis de taula. Nascuda a Nizhny Norgorod, a 400 quilòmetres de Moscou, explica que hi ha russos molt rics i que el turisme provinent del seu país busca diversió. Quan es retiri com a esportista professional, aquesta jove preveu instal·lar-se com a traductora.

—Econòmicament, el vostre país ha millorat?
—La meva ciutat està molt millor que abans dels canvis a la política russa.

—Com s'ha notat el canvi?
—Es nota molt. S'estan rehabilitant els edificis, els carrers estan més nets que abans, la gent té més fel na i més possibilitats de guanyar diners.

—Per què vau decidir venir aquí?
—Abans de venir a Espanya vaig ser a Portugal. També em van convidar a França, però vaig tenir-hi problemes de papers. A Madeira vaig estar-hi un any, i després vaig anar a Astúries i Almeria.

—Per què heu vingut a Calella?
—Perquè l'equip de tennis de taula té un nivell força bo. A més, hi ha molta mainada per entrenar. A Astúries, per exemple, els nens van deixar aquest esport quan vaig marxar. Aquí també hi ha molts jugadors. I jo ho necessito per competir i mantenir-me en forma.

—Hi ha una estructura de club.
—Hi ha un sistema i més professionalitat. A Astúries el nivell era bastant baix.

—Esteu còmoda a Catalunya?
—Sí. M'agrada molt Calella. És un poble bonic.

—Què és el que més us agrada?
—El mar. M'encanta. I la temperatura és força bona.

—Enteneu que la gent del vostre país vingui aquí de vancances?
—Sí. Els agrada la temperatura. Al març i l'abril, la gent del meu país es vol escapar del fred. Volen anar de vacances per prendre el sol i banyar-se.

—Per als russos, el turisme és relativament nou, oi?
—Fins fa 3 o 4 anys. Abans era molt difícil sortirà d'altres països. Pels papers i la qüestió política. Ara tot és més obert. Pots anar a qualsevol lloc. Si tens diners, és clar.

—I la gent en té per anar de vacances?
—Sí, però no tothom s'ho pot permetre. Depèn. És com a qualsevol país. Hi ha rics, pobres i classes mitjanes. També n'hi ha que són molt rics.

—Les classes mitjanes poden venir a Catalunya?
—Sí. La gent de negocis. Els mitjanets, no. Hi ha molts rics.

—Quines preferències té la gent del vostre país?
—Els agrada Espanya, Itàlia, França, Tunísia, Egipte...

—Els russos què busquen aquí? El sol?
—Volen prendre el sol, descansar, menjar bé, disfrutar de la vida... Com la gent normal. Els russos es poden gastar molts diners, però volen passar-s'ho bé. I disfrutar.

—Per a nosaltres, el rus és un turisme de qualitat. Tenen diners. Per cert, heu tingut problemes de paperam per venir?
—No. Ara mateix m'estan renovant a Barcelona el permís de residència. Hi ha algun problema, però és normal perquè vénen moltes persones d'altres paísos. Estic esperant.

—Amb la llengua catalana, heu tingut problemes?
—No. A poc a poc començo a entendre. Però a mi tothom en parla en castellà, que el vaig aprendre a Astúries. Tots els catalans parlen espanyol.

—Us ha costat aprendre l'espanyol?
—Les dues o tres primeres setmanes em va costar molt. Però després no, ja que el portuguès és semblant. La gent m'ha ajudat moltíssim. A poc a poc. Durant un odos mesos. He après força ràpid. L'havia d'aprendre per parlar amb la gent. No puc estar callada tot el dia.

—Heu vist rètols en rus a Calella? Anuncis de cursos d'idioma rus?
—Sí, és clar. L'any passat, quan vaig venir a Calella a jugar un campionat amb les meves nenes d'Astúries, vaig veure cartes de restaurants escrites en rus, diaris russos als quioscos... Si la gent veu lletres russes, la gent vol aprendre'n i llavors hi ha molts turistes.

—Us va sorprendre?
—Agradablement. Vaig sentir una escalfor al meu interior.

—A Astúries no hi havia res escrit en rus?
—No, perquè no hi ha turistes.

—Us enyoreu molt del vostre país?
—Trobo a faltar la meva família i els amics. Però crec que el meu país va millorant a poc a poc. Hi penso, però no gaire.

—Quina és la vostra intenció? Quedar-vos aquí?
—No ho sé. A l'estiu sempre hi vaig.

—I de cara al futur?
—És difícil de dir ara. Mai sabem què passarà demà. M'agradaria quedar-me, si tingués feina.

—A quina edat es retiren els jugadors de tennis de taula?
—Depèn. Si físicament estàs en forma, pots jugar fins als 35 anys. Jo jugo des de fa 17 anys. Cada dia el mateix. M'agrada molt aquest esport.

—Per què vau escollir aquest esport?
—Van venir al col·legi uns entrenadors que buscaven jugadores. Cada any ho feien. I em van escollir.

—Quants nois entreneu a Calella?
—Quatre de 7 a 9 anys, i una desena de 12 a 13.

—No heu pas pensat a fer d'intèrpret quan us retireu del tennis de taula?
—M'agradaria. Jo parlo i ho entenc tot en espanyol.

—Teniu amics a Calella o encara és massa aviat?
—No tinc gaire temps. Les meves amigues són jugadores del club.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 68, abril de 1998, pàgina 23.)
 

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

més llegits
darrers comentaris

fotos

Índia 2007

Dissabte, 25 ago.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits