bloc sense fulls

Repòrter, juliol-agost de 2000 | Pinochet, l'assassí de mossèn Alsina

Dijous, 15 d'abril de 2021 03:45 h

La família del capellà empordanès Joan Alsina es querella contra l'exdictador xilè Augusto Pinochet. Alsina va ser vicari de Malgrat de Mar



EIs familiars del capellà empordanès Joan Alsina, que va ser assassinat a Xile després del cop d'estat de l'any 1973, ha decidit presentar una querella als tribunals xilens contra I'exdictador Augusto Pinochet, a qui consideren responsable màxim de la seva mort. Els advocats de la família d'aquest capellà nascut a Castelló d'Empúries consideren que l'exèrcit xilè estava fortament jerarquitzat i que el capità i el major de l'exèrcit complien ordres directes de Pinochet quan van decidir l'afusellament de Joan Alsina. La querella s'afegeix a les 154 que l'encara senador vitalici xilè té obertes a la justícia del seu país.

En el sumari que instrueix l'Audiència Nacional de Madrid per la repressió de Xile després del cop d'estat de l'11 de setembre de 1973 figuren els noms de més de vint ciutadans de l'estat espanyol, o descendents, que van perdre la vida a mans dels sicaris de Pinochet. El cas de Joan Alsina és un dels més emblemàtics. Alsina treballava a l'hospital de San Juan de Dios de Santiago com a responsable del departament de personal. Va ser avisat que anaven a buscar-lo, però no va fugir, i un escamot de soldats el van detenir en el seu lloc de treball. Va ser afusellat en el pont de Bulnes, sobre el riu Mapocho. El soldat que va assassinar Alsina va confessar el crim l'any 1989, i va explicar com el capellà li va demanar que no li tapés els ulls, perquè el volia veure per perdonar-lo. El militar, anomenat Nelson Bañados, es va suïcidar l'any passat. No podia suportar els records d'aquell tràgic 19 de setembre de 1973.

El capellà «ye-yé»

Fa dos anys el programa de TV3 Trenta minuts va aconseguir la confessió del botxí de Joan Alsina, el militar Nelson Bañados. El biògraf de Joan Alsina, Ignasi Pujadas, sosté que el capellà va ser assassinat perquè era una persona qualificada, a més de cap de personal de 3.000 treballadors i, sobretot, «per la manera com exercia el seu càrrec». Pujadas ha explicat que Alsina va treballar durant la vaga gremial favorable a Augusto Pinochet prèvia al cop d'estat, i que va descomptar els dies de vaga als treballadors que la van seguir. El biògraf sosté que Alsina era simpatitzant de la Unitat Popular, però no es va afiliar a cap partit. Alsina va ser vicari de Malgrat durant dos anys (setembre de 1965-desembre de 1967), abans de marxar cap a Xile. El seu pas per Malgrat va coincidir amb la moda «ye-yé» i va esdevenir un símbol de modernitat. «La seva manera d'actuar diferent a com s'acostumava a veure en els capellans, i la manera franca i amical de tractar tothom, va fer que la gent jove li posés aquest motiu afectuós», s'explica al llibre editat per l'Ajuntament de Malgrat Per un món millor. Breu biografia de Mossèn Joan Alsina i Hurtós, del malgratenc Antoni Monguilod i Ibànez.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 93, juliol-agost de 2000, pàgina 19.)
 

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

més llegits
darrers comentaris

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits