bloc sense fulls

Repòrter, setembre de 2000 | La vergonya del turisme

Divendres, 16 d'abril de 2021 03:15 h

Calella i la seva descontrolada oferta nocturna han reobert un polèmic debat que enfronta hotelers i administracions. REPÒRTER ha patrullat una nit d'agost amb l'alcalde en funcions de Calella, Jaume Puig. Amb aquest reportatge aixequem acta d'un turisme que només busca alcohol, drogues i sexe. També publiquem articles de reflexió de l'alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy, i del president del Gremi d'Hostaleria del Maresme, Manel Vila, i convidem a la participació dels lectors per millorar el turisme



Quan l'abril de 1951 va arribar des d'Alemanya Margot Rothe, ningú no s'hauria imaginat que Calella, la població pionera del tèxtil, esdevindria la capital del turisme de masses, també anomenat turisme de sol i platja. Fa 49 anys de l'arribada a Calella de la primera turista. Llavors només hi havia dos hotels a la població, el Codina i la fonda Vila. Avui l'oferta hotelera és l'essència de l'economia local. Tot gira al voltant del turisme. El de Calella—i el de l'Alt Maresme en general— no és un turisme de qualitat. És el turisme més pobre i contaminant de tots els que arriben a l'Estat espanyol. Els estrangers que l'any passat van disfrutar de les seves vacances a les nostres poblacions es van gastar una mitjana de 54.592 pessetes per persona. No són pessetes diàries, no. Hi ha pensions completes a 5.400 pessetes [vegeu REPÒRTER de juliol-agost]. La qüestió és que l'estiu del 2000 no ha estat el d'una temporada qualsevol. Aquest ha estat un estiu convuls, perquè a Calella sembla que les sirenes d'alerta s'han encès i que més d'un ciutadà ha començat a dir prou. Altres anys Calella rebia un reforç d'efectius policials —els Mossos d'Esquadra o la Guàrdia Civil en funció de disponibilitats i comportaments polítics sovint curiosos— per fer front a l'allau de turistes, especialment els més joves. Era una política de xoc per aturar els actes delictius que tenien els visitants com a víctimes, i també per esmorteir les molèsties dels turistes més esverats. 0 sigui, evitar que robin els turistes i controlar que les borratxeres d'aquests no afectessin massa el descans dels calellencs o de les famílies del país que hi passen les seves vacances amb una mentalitat molt diferent a la de sun, sex and sea (sol, sexe i mar). Aquest any, però, no hi ha hagut un reforç policial que garantís el bon govern d'aquest augment de població tan espectacular. Ni Mossos d'Esquadra ni Guàrdia Civil. Els policies locals de tot l'any, més algun auxiliar que acaba de començar.



La primera sirena d'alerta salta des de l'Associació Cívica Capaspre. El seu president, Josep Maria Llauger, envia cartes a la delegada de l'Estat a Catalunya, Julia García-Valdecasas, i al conseller d'Interior de la Generalitat, Xavier Pomés, per exigir més seguretat ciutadana, però res de res. Les peticions prèvies fetes des de l'alcaldia de Calella —l'alcalde, Josep Basart, també ocupa la regidoria de Governació— tampoc no havien fructificat. Algun guàrdia civil de més, però insignificant per donar resposta a la gran quantitat de demandes que genera la temporada d'estiu.

El principi de la temporada va ser «bo» —sempre quantitativament parlant, perquè ja se sap que la qualitat és un concepte que està en crisi, malgrat els rètols publicitaris— i hi van haver molts aldarulls. Els veïns del nucli urbà que més pateixen l'agressió dels turistes comencen a penjar pancartes demanant silenci i policia. Ja n'estan tips, i es genera una mena d'estat d'ànim de saturació. Una rebel·lió contra la progressiva degradació de la qualitat de vida que experimenta Calella.

No és cap novetat, tot sigui dit, però la temporada coincideix amb un equip de govern municipal nou, format per regidors d'ERC i del PSC, dues forces polítiques que mai no havien dut les regnes de l'Ajuntament de Calella. Ara ho fan després de 20 anys d'hegemonia convergent. El diari El Punt ha estat l'escenari en què els polítics locals han efectuat les seves declaracions sobre el turisme. Primer va ser el regidor de la matèria, Joan Torrent (PSC), qui va sortir dient que el problema es reduïa als establiments nocturns del carrer Jovara, al cor de la ciutat. Les seves paraules no van agradar. Però tant Torrent (regidor de Turisme) com Basart (alcalde d'ERC i regidor de Governació) s'agafen unsdiesde vacances, desprésd'un primer any de govern dur perquè no tenen majoria i han hagut de fer molts equilibris per tirar l'Ajuntament endavant. Ningú no qüestiona que no hagin de descansar, però elegir el mes d'agost per deixar el «vaixell municipal» és un xic contradictori. Quan Calella bull, els líders de les dues forces del govern marxen de vacances. I és el republicà Jaume Puig qui es queda treballant. Puig és un home que no té pèls a la llengua. Preguntat sobre la preocupant situació en què estrobava el municipi, l'alcalde en funcions respon que això del turisme pinta molt malament i que el sector s'està degradant perillosament. L'alcalde en funcions diu al diari comarcal el que la majoria de calellencs pensen: que amb aquest turisme no anem enlloc.

I a partir d'aquí es genera un debat gairebé sense precedents. Els hotelers, amb el president del Gremi d'Hostaleria del Maresme, Manel Vila, al capdavant, es posen en peu de guerra, indignats amb les afirmacions. Les paraules de Jaume Puig tampoc no cauen bé en l'equip de govern, especialment al soci socialista, però ERC dóna suport a l'alcalde accidental. (Algú ha dit d'ell alcalde «accidentat».)



La nit del dissabte 19 d'agost, amb la polèmica ja encesa, Jaume Puig decideix patrullar amb la Policia Local per viure de primera mà la problemàtica. REPÒRTER sol·licita acompanyar l'alcalde en funcions per elaborar un reportatge sobre la nit de Calella en ple mes d'agost. Jaume Puig hi accedeix, amb la qual cosa alcalde i periodista fan de companys d'excepció a una de les patrulles de la Policia Local. Fa 15 anys a Calella hi havia 44 guàrdies locals. Actualment, n'hi ha 28. La nit

del 19 d'agost, la Policia Local disposa només de 7 agents de guàrdia: un atenent el telèfon i vetllant la caserna, i 6 més al carrer en patrulles de 2. La Guàrdia Civil disposa dels mateixos efectius que tot l'any, amb l'únic reforç d'una patrulla que es distribueix entre Calella, Pineda, Santa Susanna i Malgrat.

La nit és «molt més tranquil·la» que les jornades anteriors, segons expliquen els policies locals. Com que el contingent d'italians acaba de marxar el dia abans, la calma sembla que s'ha recuperat a Calella. Al juny van ser els danesos, i a l'agost, els italians. La Policia Local ja sap preveure quins dies seran més problemàtics, en funció de l'arribada o sortida de turistes i de la seva nacionalitat. L'experiència és un grau. Però, clar, preveure els conflictes i no tenir capacitat per resoldre'ls o evitar-los és un fracàs. Sis policies i altres tants guàrdies civils no poden fer gaire cosa per controlar milers i milers de joves amb ganes de gresca i descontrol. Molts són turistes, però també hi ha jovent de casa i, en general, del país. El còctel és explosiu. Tothom ho sap.



Pubs i discoteques plenes a vessar són l'epicentre del terratrèmol nocturn. Quan surten d'aquests locals —ja sigui al carrer Jovara o a la zona hotelera—, els joves són protagonistes de tota mena d'actes. La majoria han begut alcohol i alguns han consumit drogues. Fan més soroll del compte, trenquen el mobiliari, embruten els carrers, protagonitzen baralles o forniquen allà on volen. No tots els joves responen a aquest perfil, només faltaria. També hi ha estudiants o treballadors que simplement surten per divertir-se amb els amics i/o intentar lligar amb algú. Però el primer grup fa més remor que el segon, i els veïns que dormen amb les finestres obertes no fan distincions.

Al voltant d'aquest moviment hi ha un gran negoci. Hi ha el negoci legal, però també l'il·legal. La Policia Local i la Guàrdia Civil fan el que poden perquè les persones que ofereixen droga no actuïn tan impunement com ho fan. La nit del 18 d'agost, a quarts d'1, un home oferia haixix pel carrer Jovara —davant del solar on abans hi havia els hotels Cala i Cisne— com aquell venedor que ofereix gelats a la platja. Precisament la platja és un dels espais més conflictius quan la nit s'acaba. Les parelles que surten de les discoteques hi solen anar per acabar les relacions iniciades sota els focus de la pista de ball. Els policies patrullen per la platja per evitar que alguns satèl·lits aprofitin el romanticisme de tal situació per pispar- los la cartera. Deu ser la cultura del diner ràpid. Agafa-la i corre.

Una turista anglesa va beguda, travessa la carretera i l'atropellen

A les 3 de la matinada la patrulla de la Policia Local de Calella rep un avís des de la centraleta alertant un accident a la carretera N-ll, just davant de l'Hotel Santa Fe, sobre la riera Capaspre. Es tracta d'un atropellament. L'ambulància arriba gairebé d'immediat. Una turista anglesa és a terra, plorant, amb la cara i les cames ensangonades. Un grup de persones l'atenen. A 10 metres de distància, un vehicle està estacionat. A l'interior hi ha la conductora, que està molt nerviosa i espantada. «Jo circulava per la carretera i, de sobte, se m'ha tirat a sobre», explica la noia. Ha estat autora d'un atropellament, però totalment involuntari perquè el vehicle circulava correctament per l'N-ll (en direcció Girona) quan la turista se Ii ha posat al davant. L'estrangera, de nacionalitat anglesa, anava sola i beguda. Va creuar la via (per als turistes no és cap carretera, sinó un carrer més) imprudentment. Just a sota, hi ha un pas de vianants, peròésdeltot insuficient i ningú no el fa servir. De fet, gairebé és tercermundista. Una escala metàl·lica ridícula, ja que l'amplada és per a una persona. (Teòricament sobre la riera Capaspre s'havia de fer una rotonda, però l'Estat encara no ha respirat.) La turista és traslladada a l'Hospital Sant Jaume, que és a pocs metres. Té la boca destrossada i contusions a les cames. La conductora es passarà fins a quarts de 5 de la matinada arreglant papers a la caserna de la Policia Local.

(Article i fotografies de Saül Gordillo la revista Repòrter, número 94, setembre de 2000, pàgines 6-9.)
 

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

més llegits
darrers comentaris

fotos

El Punt

Dissabte, 12 feb.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits