bloc sense fulls

Repòrter, novembre de 2000 | El polític sorgit de la terra

Diumenge, 18 d'abril de 2021 04:45 h

Josep Jo, pagès, alcalde socialista de Dosrius I president del Consell Comarcal del Maresme, és un home senzill i apassionat. Ho va ser amb les competicions de motocros. Després amb la terra. Ara li tira molt més la política, però continua dalt del tractor que llaura les terres de Can Gabarra. En aquesta entrevista, Josep Jo es despulla sense complexos



Josep Jo és alcalde de Dosrius, president del Consell Comarcal del Maresme i una de les noves figures amb projecció dins de la federació comarcal del PSC. Combina els despatxos d'alcaldia a Dosrius i de presidència a Mataró amb la feina de pagès. No ha pas deixat el tractor, perquè Jo continua treballant a Can Gabarra, la seva explotació agrícola.

-Què fa un pagès a la presidència del Consell Comarcal del Maresme?
-Jo he sigut molt polifacètic a la meva vida. Havia sigut corredor de motos i després se'm va acabar l'època de les motos. Havia estat molt apassionat per les motos, però va arribar un moment que es van acabar. I un dia vaig fer una sembrada i em vaig engrescar amb la pagesia. Va ser una passada. Recordo que vaig fer una sembrada de mongeta tendra, i em vaig enamorar de l'agricultura. I la gent se'n feia creus, perquè jo no havia tingut cap daltabaix. Són èpoques de la vida.

-Fer de pagès us ha permès fer altres activitats?
-Suposo que sí, per la llibertat d'horaris. Jo també havia sigut periodista. Vàrem començar amb una revista que es deia El Comú, allà a Dosrius.

-D'on ve el nom?
-A Dosrius tenim un safareig que es diu El Comú, on les dones van a rentar. El Comú, de comunitat... I vam sortir el Sant Jordi del 1988. Va ser un dia feliç després de sis mesos de buscar col·laboradors i publicitat. Érem un grup de gent que ens vam abocar en aquesta revista. Anaven sortint les idees que la gent ens deia pel carrer. Va ser un fet important peral poble.

-I del periodisme a la política?
-Doncs sí, perquè hi va haver uns ojeadores polítics. Els partits que volien entrar a l'Ajuntament ens venien a veure perquè anéssim a les eleccions. Jo, a l'any 90, no sabia ni què era un regidor. De cop i volta aquesta revista va començar a opinar de coses de política i sobre l'Ajuntament. Això va generar una dinàmica. I ens vam trobar a les eleccions del 91 amb la possibilitat de presentar-nos. Vam estar durant dos mesos analitzant si hi anàvem o no. Al final la intuïció ens deia que ens hi havíem de presentar. Vam decidir que sí, però després la pregunta era sota quines sigles. Allà tots érem apolítics. Més aviat érem d'esquerres, però no érem fanàtics. Tots érem independents, i finalment vam decidir anar amb les sigles del PSC pel suport logístic que ens donaven. Aleshores, al mes de febrer del 1991 jo recordoque vaig passar una grip molt forta i vaig estar 6 dies al llit. Es va fer una reunió per decidir qui anava de número 1 i, com que jo no hi vaig poder anar i ningú no s'hi volia posar, em van elegir a mi.

-Vau ser escollit regidor?
-Sí, però vam tenir una decepció molt gran perquè ens pensàvem que guanyaríem, Vam treure el 15% de vots.

-No us vau desanimar?
-Afortunadament vam entendre que per canviar la societat i evitar les salvatjades que feia aquell alcalde s'havia d'obrir el partit cap a la gent.

-Com està la vostra inquietud per la política actualment?
-Em preocupa perquè cada vegada m'agrada més. [Riu.]

-Però continueu fent de pagès, oi?
-Sí. Els primers mesos de fer d'alcalde i de president del Consell van ser els més durs de la meva vida. Una cosa horrible. Tot era nou i tenia problemes de governabilitat.



—La presidència del Consell us ha portat molts maldecaps, tot i que havia de ser una mena de passeig triomfal?
-No és un passeig triomfal. No hi ha hagut mai cap polític al Consell que hagi triomfat, fixa-t'hi. Tots han sigut perdedors nats. El Consell no és una bona plataforma per entrar a la política, és una administració de segon ordre. Comencem per Ramon Camp, un perdedor, pel senyor Rey, Albert Batlle, el senyor Isern... Les persones que més destacaven al Consell Comarcal han sigut perdedors en el futur.

-Llavors no us espera un futur polític gaire esperançador...
-[Riu.] No em preocupa, no. El que més em preocupa és la meva il·lusió. Puc tenir un futur molt dolent, però si a mi m'omple ja m'és suficient. En canvi, em preocuparia tenir un gran futur i cap il·lusió. I, de moment, em fa il·lusió.

-Treballeu els 7 dies de la setmana?
-Sí, i de matí, tarda i vespre.

-No us genera problemes familiars?
-No. Amb això jo he tingut molta sort. El 1995 vaig ser alcalde, i quan vaig deixar de ser-ho [per una moció de censura] el meu fill tenia 7 anys i em va din "No vull que tornis a ser alcalde perquè quan eres alcalde vaig estar 3 dies sense veure't." Li va sortir de dins. Però jo penso que ells han sabut entendre que és com la meva professió. I em pregunten: "On has d'anar, papa, vestit de pubilla?" Això és igual que les pubilles, perquè has d'anar vestidet amb la corbata.

-Quin ha estat el tema més dur d'aquests primers mesos com a president del Consell, l'Escola Universitària?
-L'Escola Universitària va ser molt dur puntualment, però no ho va ser interiorment perquè sabíem cap on havíem d'anar. Els problemes són durs quan intuïtivament els veus difícils de solucionar.

-Llavors?
-Va ser dura tota la pressió en conjunt del principi, perquè tot era nou. I, a més, he continuat fent de pagès, perquè he posat una persona. He tingut uns daltabaixos grans, però, vaja, els hem superat. Fins al Nadal del 1999 va ser dur. Ara ja ho controlo tot més.

-Cap on va el Consell Comarcal, tenint en compte que és una administració amb poc finançament?
-Per mi hi ha d'haver un debat sobre la distribució de les administracions en el territori. Al Maresme hi ha municipis que en 10 anys han crescut el 100%. La gent ha sortit de l'àrea metropolitana, però els serveis i les competències no han arribat. Hem de fer una anàlisi d'aquesta disfunció, perquè, per exemple, el transport públic del meu poble està pitjor que 30 anys enrere. Actualment, amb les administracions que tenim, hi ha un país de primera, de segona i de tercera marxa.

-El Maresme quina marxa porta?
-Jo sempre dic que hi ha el Maresme magre, que són els pobles de muntanya, i després hi ha el Maresme que sí que tira endavant, que és el de la façana litoral. Tots tenen mancances, perquè Calella té problemes de turisme, de vigilància i de neteja. Per això penso que les administracions han d'estar dotades de recursos per poder decidir des del territori. Hi ha d'haver un transvasament important de competències cap als ajuntaments, i unes administracions que territorialment estiguin donant suport als ajuntaments i poder gestionar amb capacitat de decisió els serveis que no es poden donara nivell d'ajuntament perquè siguin mancomunats. I després ja hi poden haver les autonomies.

-S'aconseguirà, quan Maragall sigui president de la Generalitat?
-Jo confio moltíssim en què Pasqual Maragall ho pugui fer, això. Actualment el Govern de la Generalitat està ple de contradiccions. Constantment està anant a Madrid perquè li traspassin competències quan ells no n'han traspassat en el territori ni una. Ostres. Aquí hi ha gent molt eixerida, però tots estan als despatxos. Que vinguin aquí per prendre les decisions juntament amb nosaltres.

-No és tan fàcil, oi?
-El problema és que els canvis sempre es veuen amb interessos particulars dels partits polítics. I això és horrible. De la mateixa manera que es van crear els consells comarcals. La llei comarcal es va aprovar quan CiU tenia la majoria absoluta, en contra de la voluntat de la resta de forces. 0 sigui, que els consells comarcals ja van néixer coixos.

-Com és que el PSC, que ha criticat molt durament el Consell del Maresme, agafa la presidència? Representeu una figura molt criticada pel vostre partit.
-Jo no ho veig d'aquesta manera. El Consell Comarcal, ens agradi o no, és una administració pública i allà s'hi gestionen recursos de tothom. Ara estem preparant el pressupost i són 2.000 milions de pessetes. Aleshores, amb l'objectiu d'anar avançant en la democràcia i en explicar molt bé la gestió dels recursos, hem de ser capaços de fer la política senzilla i que la gent l'entengui. Per desgràcia, una de les assignatures que tenim pendents els polítics és la credibilitat davant del poble. La gent ens veu com unes persones amb molts interessos. I ara que sóc a dins veig que és molt dur ser polític. Molt més dur que ser pagès. No t'ho pots imaginar. Físicament acabo més esgotat que treballant al camp. Per tant, com que es gestionen 2.000 milions de pessetes, s'ha de fer de la manera més transparent i que arribi al màxim possible. Per això hi hem entrat.

-Quina diferència hi ha entre el govern que hi havia de CiU i l'actual, format pel PSC, ERC i IC-V?
-T'explicaré una anècdota. L'Escola Universitària va néixer l'any 1994 amb una forma de gestió molt personal.

-Personal o personalista?
-Personal, personalista i partidista. D'entrada et posen com a gerent el número dos de Convergència de Mataró i del Consell Comarcal, si no ho tinc mal entès. El senyor Romeu també era conseller comarcal. Aleshores hi van posar un polític. Però el dia que vam presentar l'auditoria a la junta rectora de l'Escola Universitària hi havia persones que són membres des del primer dia que ens van dir "sí que estàvem enganyats". Així ho feia l'anterior govern.



-Com li expliqueu a un ciutadà de l'Alt Maresme que ara ja no té Escola Universitària a Calella i si això és un pas endavant o un pas enrere?
-Per als alumnes és un pas endavant molt important, perquè tenen més possibilitats. Quan es va inaugurar el curs acadèmic un alumne de Turisme que era d'aquí em va dir que la ubicació no li agradava, però que havia guanyat moltíssim amb els serveis i l'ambient universitari que hi ha a Mataró. Una universitat no són tenir 100 alumnes. Una universitat són 1.000 alumnes, amb biblioteca, ordinadors... Hi han guanyat moltíssim.

-El Consell hauria de tenir competències sobre la gestió del territori?
-L'opinió del Consell Comarcal s'hauria detenir més en compte. Per exemple, amb el tema de les rieres ho hem aconseguit. Mai no s'havia fet neteja de rieres, i en el moment en què nosaltres vam presentar un informe de 28 punts en què necessitaven una neteja, l'Agència Catalana de l'Aigua ens ha fet cas.

-Quina ha de ser la relació entre el Consell Comarcal i els ajuntaments? Sovint hi ha hagut recels pels colors polítics.
-Aquesta és la gran equivocació que tenim encara. Això és lamentable, però penso que ho estem superant. Un dels meus objectius era tenir molt de contacte amb els ajuntaments, i ho he aconseguit. N'estic satisfet. He anat a veure tots els alcaldes i alcaldesses per posar-me a la seva disposició i fer-me meus els seus problemes. Jo tinc molt bona relació amb els alcaldes, però això de les sigles ho hauríem d'intentar superar. El ciutadà ens demana que treballem i deixem de banda aquests enfrontaments partidistes.

-Com valoreu la tasca d'oposició que ha fet CiU i especialment el seu portaveu, Albert Batlle?
-M'ha decepcionat moltíssim, perquè no és sincer. Està dient una cosa i ha demostrat que l'objectiu és un altre. Jo hi confiava, perquè va tenir paraules de suport, però a l'hora de la veritat l'interès polític l'ha desvirtuat. La veritat és que he quedat molt decepcionat.

-El pacte d'esquerres va bé?
-Sí, jo n'estic molt satisfet.

-En canvi, aquesta aliança entre el PSC, ERC i IC-V no s'ha traduït en molts ajuntaments.
-Sí, i això trenca molts mites. Dir que si un és d'un partit l'obligaran a fer una cosa no és veritat, perquè s'ha demostrat que a l'ajuntament hi ha les persones. A mi el partit mai no m'ha obligat a res, i per això estic dintre del PSC amb unes idees que comparteixo. Estan demostrant que no són intervencionistes.

-Teniu com a gerent del Consell Comarcal Eladi Torres, un exregidor socialista del Masnou amb pes polític que ara fa de tècnic. Com va el tàndem?
-L'Eladi Torres és d'aquelles persones que sap trobar el desllorigador als problemes. És l'únic treballador de l'administració que li insinues coses i ell te les fa realitat en un curt període de temps, i això és el que necessita el Consell. Per mi, l'Eladi és una estrella. N'estic molt satisfet, perquè si a l'administració no trobes persones àgils les coses se't fan eternes, et desanimes i perds la credibilitat davant de la gent. M'ha sorprès molt gratament, perquè s'ha sabut posar en el seu lloc i és un bon gerent. Va per davant de les coses, perquè la seva experiència és molt dilatada a l'administració.

-El Consell Comarcal ha organitzat unes jornades amb els presidents dels grups parlamentaris. Què pretenen?
-Que hi hagi un debat, perquè la distribució territorial actual no és la correcta. És l'esperit que les administracions es doten dels recursos dels ciutadans i pensem que podríem treure molt més profit a l'hora d'administrar aquests recursos.

-Com creieu que ha de ser la distribució comarcal?
-Jo penso que hi hauria d'haver una fusió entre diputacions i consells comarcals. Reduir administracions. No té sentit que hi hagi 41 consells comarcals i 4 diputacions a Catalunya. Si donéssim moltes més competències als ajuntaments i, a més a més, reduíssim la quantitat d'administracions jo penso que seria molt més profitós. Jo aposto pel model de les 7 regions. Nosaltres hi estem molt intensament a favor i em sembla que el Partit Popular ho va portar en el seu congrés. Que Catalunya tingui 7 regions o vegueries, que en diuen.

-I aquella imatge dels tres Maresmes: l'Alt, el Baix i Mataró. S'està diluint?
-Jo penso que sí, que ja no correspon amb la realitat. Perquè podríem seccionar-ho més, ja que després vindrien els municipis i cada municipi és diferent, i els nuclis de població dintre de cada terme.

-Esteu a favor de projectes com el soterrament del tren a l'Alt Maresme?
-Jo estic perquè els recursos públics s'han de saber explicar bé i han de tenir rendibilitat. A mi quan em parlen dels milers de milions que val aquesta obra amb les mancances que tenim... Jo sempre dic que això és com una família, que té uns recursos limitats i molts ja són finalistes. És un d'aquells projectes que potser sí que es podrien analitzar en trams puntuals, però soterrar la línia a tota la comarca no hi crec pel seu cost. Jo a vegades agafo el tren per anar a Barcelona per la meralleva que és veure el paisatge de la façana litoral.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 96, novembre de 2000, pàgines 12-14.)
 

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

més llegits
darrers comentaris

fotos

El Punt

Diumenge, 13 feb.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits