bloc sense fulls

Repòrter, juliol de 2001 | L'admiració entre Pla i Coromines en un llibre

Dimarts, 27 d'abril de 2021 03:15 h

La Fundació Pere Coromines i Edicions Destino publiquen les dotze cartes que es van trametre l'autor empordanès i Teminent filòleg entre 1961 i 1974, en un volum editat pels pinedencs Josep Ferrer i Joan Pujadas i il·lustrat per Perejaume



La relació epistolar de les dues figures gegantines de la cultura catalana —dos homes solitaris i obstinats en la seva feina— veu la llum gràcies a Edicions Destino i a la Fundació Pere Coromines, que dedica el tercer volum de la col·lecció Textos i Estudis a Joan Coromines i Josep Pla. L'Epistolari Joan Coromines & Josep Pla és obra dels estudiosos pinedencs Josep Ferrer i Joan Pujadas, també dos obstinats. Els anteriors epistolaris —sempre a cura de Ferrer i Pujadas— corresponen a la relació escrita que Joan Coromines va mantenir amb Pompeu Fabra (primer volum) i Francesc de Borja Moll (segon). I en els tres llibres editats per la Fundació Coromines, la portada conté una obra del prestigiós artista santpolenc Perejaume. En aquesta ocasió, Perejaume ha fotografiat un braç estès a terra, escrivint amb un llapis sobre un terreny erm. L'obra es titula Escriure, i és una expressió més de l'admiració que l'artista pluridisciplinar va mostrar cap al mestre Coromines, que va viure els últims anys de la seva vida, reclòs, a Pineda de Mar.

El llibre, de 164 planes, conté un pròleg de Marina Gustà: «De tant en tant, per la mateixa època, al dietari [de Josep Pla] hi ha constància d'una trucada, una visita o una carta escrita o rebuda. Una relació cordial, d'admiració i respecte mutus és el que es desprèn de tot plegat. En el cas de Pla, priva sobretot la preocupació per si la tasca desproporcionada que Coromines s'ha imposat podrà arribar a terme i quin serà el seu destí: "Ens ensenya [a ell i al seu germà Pere] la calaixera del diccionari i els papers de l'Onomasticon. Sensacional i prodigiós. Coromines s'ha envellit, seixanta-tres anys. Acabarà el treball?", escriu el gener de 1968.» Marina Gustà segueix: «En el cas de Coromines, hi ha una, literalment, "reverència" per l'escriptor que es fonamenta, sobretot, en l'estil, és a dir, en la valoració d'un model de llengua literària que ell identifica amb naturalitat i genuïtat; no cal dir que considera la virtualitat identitària d'aquestes condicions en relació amb la massa considerable de lectors de Josep Pla: "[...] podríem trobar una arrel comuna a la grandesa de l'escriptor i a l'excel·lència del llenguatge i estil, en la insubornable, incommensurable, sinceritat de l'un i de l'altre, sinceritat que transposada a coses de llengua es tradueix: naturalitat". Són paraules que Joan Coromines dedicava, el 1967, als setanta anys de Josep Pla.»

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 104, juliol de 2001, pàgina 30.)
 

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

més llegits
darrers comentaris

fotos

ACN

Dimecres, 22 jul.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits