bloc sense fulls

Repòrter, juliol de 2001 | Joan Josep Tharrats «in memoriam»

Dimarts, 27 d'abril de 2021 03:30 h



La relació de Joan Josep Tharrats amb la població de Pineda de Mar es va encetar l'any 1989 quan l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament li va proposar fer una exposició de les seves obres a l'antiga Sala Municipal. Certament la idea no el va afalagar, perquè carregat de feina com anava, exposar en una població sense cap mena de tradició artística li suposava un enrenou poc gratificant. Finalment, però, va acceptar. L'exposició Pintures, dibuixos, gravats i tapissos, es va obrir al públic del 10 al 30 de juny i va ser un èxit rotund de públic. Tharrats va sentir-se ben acollit i va fer donació a l'Ajuntament d'un magnífic coliage que va titular Homenatge a Pineda i que es va imprimir com a portada del programa de la Festa Major del mateix any. D'altra banda, l'Ajuntament, per correspondre a la seva generositat, va acordar posar el seu nom a un carrer de la vila. Poc després d'inaugurar el nou carrer Joan Josep Tharrats, sorgí la ¡dea d'adaptar el collage a tapís —en aquella època l'artista tenia un gran interès per passar les seves obres a aquesta modalitat— i va recomanar que s'encarregués a l'Escola de Tapís del Centre la Mercè de Girona, que dirigeix l'artista Carles Delclaux, amb qui ja havia realitzat diverses peces. Com que Tharrats volia seguir pas a pas el procés de confecció del tapís i ja no conduïa, vam acordar que cada dijous l'aniria a recollir al seu taller de Barcelona, el traslladaria a Girona i el retornaria a casa seva.

Mentre dinàvem a Ca la Marieta, i durant les tres hores que setmanalment vam passarà la carretera durant gairebé mig any, Tharrats explicava les seves aventures en el món de l'art, els seus nombrosos viatges, les seves coincidències i divergències amb els membres del grup Dau al Set, especialment amb Antoni Tàpies, Joan Ponç, Modest Cuixart i Joan Brossa. Es referia amb tot detall a les anècdotes viscudes amb els personatges mítics que havia conegut, des de Picasso —de qui tot i haver visitat diverses vegades el seu taller no tenia cap fotografia—, fins a Man Ray, Marcel Duchamp, Joan Miró, Salvador Dalí, J. V. Foix... Parlava amb una admiració extraordinària del seu pare, el poeta gironí Josep Tharrats, i de la relació familiar amb el gran violoncel·lista Pau Casals, padrí de la seva germana Maria Helena. Setmana rere setmana, les tres hores de viatge esdevenien una vivència interessantíssima i un pou de coneixements que sempre recordaré amb goig.

Durant un dels viatges, en mig de l'autopista, sorgí la idea de crear un centre d'art a Pineda de Mar. Tharrats considerava que era tard per dedicar-lo a la pintura, perquè el fons mínim que calia disposar suposaria un cost excessivament elevat per a l'economia de la població, però lluny de descartar la idea, la va anar madurant, fins que un bon dia proposà la creació d'una fundació d'art gràfic. El consistori pinedenc va acollir la proposta amb il·lusió i va habilitar provisionalment un espai de 200 metres quadrats a la segona planta de la Casa de la Vila. Tharrats, generós com sempre, va cedir inicialment un exemplar de les obres gràfiques que havia realitzat així com les que guardava d'altres artistes i per aconseguir al més aviat possible un fons important, va anar canviant pintures sevesa l'oli per obres gràfiquesque creia interessant posseir. La seva implicació, absoluta i altruista, va fer possible que el dissabte 6 d'abril de 1991 la Fundació Tharrats d'Art Gràfic obrís les portes al públic i Pineda de Mar, gràcies a la generositat de Joan Josep Tharrats, entrés a formar part de les poblacions que han demostrat una certa sensibilitat pel món artístic d'avantguarda.

Des de la Fundació es van organitzar exposicions col·lectives i individuals d'artistes de gran renom —Cuixart, Subirachs, Planells, Perejaume—, es van presentar diversos llibres —un d'ells, Pau Casals. El català del segle, que recull la correspondència que va mantenir el violoncel·lista amb la família Tharrats—, es van organitzar homenatges a l'escriptor Vicenç Riera Llorca, al filòleg Joan Coromines i a l'artista Joan Miró, una gran exposició d'art japonès i es va publicar el llibre Pineda en el temps, un recull històric amb gran nombre de fotògraf les inèdites d'abans de la Guerra Civil. Amb el suport tècnic de la Fundació va recolIir en dos volums —Dames de tots colors i Surrealisme a l'Empordà— diversos articles que havia publicat a Revista i, anys després, al Diari de Girona.

L'última gran exposició de Tharrats a Pineda va tenir lloc a cavall de 1994 i 1995. Uns mesos abans havia inaugurat una magnífica antològica al Palau Robert de Barcelona, li havia estat concedit el Premi Nacional d'Arts Plàstiques de la Generalitat i havia pronunciat la lliçó magistral Art de la il·lustració a la Catalunya del segle XX, durant l'acte d'ingrés com a acadèmic electe de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Poc temps després van començar els símptomes de la seva llarga malaltia i hagué de deixar definitivament tant les activitats artístiques com les literàries. De fet, Joan Josep Tharrats només va poder gaudir la seva Fundació durant cinc anys, però cal reconèixer que va ser una època viscuda intensament, amb actes constants d'un alt nivell cultural.

Després de I'impasse causat per la malaltia i la mort de Tharrats caldria dotar la Fundació d'un espai definitiu, ampli i funcional, cosa que sembla ben encaminada si tenim en compte que l'Ajuntament va adquirir per a aquesta finalitat fa uns anys Can Comes, una magnífica masia catalana del segle XV, situada a la plaça de Catalunya, al bell mig de la població. La pèrdua física de Joan Josep Tharrats és irreparable, però gràcies a la seva Fundació, Pineda de Mar podrà gaudir permanentment d'una part de la producció més universal d'aquest gran artista català.

(Article de Joan Pujadas a la revista Repòrter, número 104, juliol de 2001, pàgina 4.)
 

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

més llegits
darrers comentaris

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits