bloc sense fulls

18 d'abril de 2021

Repòrter, novembre de 2000 | El polític sorgit de la terra

Josep Jo, pagès, alcalde socialista de Dosrius I president del Consell Comarcal del Maresme, és un home senzill i apassionat. Ho va ser amb les competicions de motocros. Després amb la terra. Ara li tira molt més la política, però continua dalt del tractor que llaura les terres de Can Gabarra. En aquesta entrevista, Josep Jo es despulla sense complexos



Josep Jo és alcalde de Dosrius, president del Consell Comarcal del Maresme i una de les noves figures amb projecció dins de la federació comarcal del PSC. Combina els despatxos d'alcaldia a Dosrius i de presidència a Mataró amb la feina de pagès. No ha pas deixat el tractor, perquè Jo continua treballant a Can Gabarra, la seva explotació agrícola.

-Què fa un pagès a la presidència del Consell Comarcal del Maresme?
-Jo he sigut molt polifacètic a la meva vida. Havia sigut corredor de motos i després se'm va acabar l'època de les motos. Havia estat molt apassionat per les motos, però va arribar un moment que es van acabar. I un dia vaig fer una sembrada i em vaig engrescar amb la pagesia. Va ser una passada. Recordo que vaig fer una sembrada de mongeta tendra, i em vaig enamorar de l'agricultura. I la gent se'n feia creus, perquè jo no havia tingut cap daltabaix. Són èpoques de la vida.

-Fer de pagès us ha permès fer altres activitats?
-Suposo que sí, per la llibertat d'horaris. Jo també havia sigut periodista. Vàrem començar amb una revista que es deia El Comú, allà a Dosrius.

-D'on ve el nom?
-A Dosrius tenim un safareig que es diu El Comú, on les dones van a rentar. El Comú, de comunitat... I vam sortir el Sant Jordi del 1988. Va ser un dia feliç després de sis mesos de buscar col·laboradors i publicitat. Érem un grup de gent que ens vam abocar en aquesta revista. Anaven sortint les idees que la gent ens deia pel carrer. Va ser un fet important peral poble.

-I del periodisme a la política?
-Doncs sí, perquè hi va haver uns ojeadores polítics. Els partits que volien entrar a l'Ajuntament ens venien a veure perquè anéssim a les eleccions. Jo, a l'any 90, no sabia ni què era un regidor. De cop i volta aquesta revista va començar a opinar de coses de política i sobre l'Ajuntament. Això va generar una dinàmica. I ens vam trobar a les eleccions del 91 amb la possibilitat de presentar-nos. Vam estar durant dos mesos analitzant si hi anàvem o no. Al final la intuïció ens deia que ens hi havíem de presentar. Vam decidir que sí, però després la pregunta era sota quines sigles. Allà tots érem apolítics. Més aviat érem d'esquerres, però no érem fanàtics. Tots érem independents, i finalment vam decidir anar amb les sigles del PSC pel suport logístic que ens donaven. Aleshores, al mes de febrer del 1991 jo recordoque vaig passar una grip molt forta i vaig estar 6 dies al llit. Es va fer una reunió per decidir qui anava de número 1 i, com que jo no hi vaig poder anar i ningú no s'hi volia posar, em van elegir a mi.

-Vau ser escollit regidor?
-Sí, però vam tenir una decepció molt gran perquè ens pensàvem que guanyaríem, Vam treure el 15% de vots.

-No us vau desanimar?
-Afortunadament vam entendre que per canviar la societat i evitar les salvatjades que feia aquell alcalde s'havia d'obrir el partit cap a la gent.

-Com està la vostra inquietud per la política actualment?
-Em preocupa perquè cada vegada m'agrada més. [Riu.]

-Però continueu fent de pagès, oi?
-Sí. Els primers mesos de fer d'alcalde i de president del Consell van ser els més durs de la meva vida. Una cosa horrible. Tot era nou i tenia problemes de governabilitat.



—La presidència del Consell us ha portat molts maldecaps, tot i que havia de ser una mena de passeig triomfal?
-No és un passeig triomfal. No hi ha hagut mai cap polític al Consell que hagi triomfat, fixa-t'hi. Tots han sigut perdedors nats. El Consell no és una bona plataforma per entrar a la política, és una administració de segon ordre. Comencem per Ramon Camp, un perdedor, pel senyor Rey, Albert Batlle, el senyor Isern... Les persones que més destacaven al Consell Comarcal han sigut perdedors en el futur.

-Llavors no us espera un futur polític gaire esperançador...
-[Riu.] No em preocupa, no. El que més em preocupa és la meva il·lusió. Puc tenir un futur molt dolent, però si a mi m'omple ja m'és suficient. En canvi, em preocuparia tenir un gran futur i cap il·lusió. I, de moment, em fa il·lusió.

-Treballeu els 7 dies de la setmana?
-Sí, i de matí, tarda i vespre.

-No us genera problemes familiars?
-No. Amb això jo he tingut molta sort. El 1995 vaig ser alcalde, i quan vaig deixar de ser-ho [per una moció de censura] el meu fill tenia 7 anys i em va din "No vull que tornis a ser alcalde perquè quan eres alcalde vaig estar 3 dies sense veure't." Li va sortir de dins. Però jo penso que ells han sabut entendre que és com la meva professió. I em pregunten: "On has d'anar, papa, vestit de pubilla?" Això és igual que les pubilles, perquè has d'anar vestidet amb la corbata.

-Quin ha estat el tema més dur d'aquests primers mesos com a president del Consell, l'Escola Universitària?
-L'Escola Universitària va ser molt dur puntualment, però no ho va ser interiorment perquè sabíem cap on havíem d'anar. Els problemes són durs quan intuïtivament els veus difícils de solucionar.

-Llavors?
-Va ser dura tota la pressió en conjunt del principi, perquè tot era nou. I, a més, he continuat fent de pagès, perquè he posat una persona. He tingut uns daltabaixos grans, però, vaja, els hem superat. Fins al Nadal del 1999 va ser dur. Ara ja ho controlo tot més.

-Cap on va el Consell Comarcal, tenint en compte que és una administració amb poc finançament?
-Per mi hi ha d'haver un debat sobre la distribució de les administracions en el territori. Al Maresme hi ha municipis que en 10 anys han crescut el 100%. La gent ha sortit de l'àrea metropolitana, però els serveis i les competències no han arribat. Hem de fer una anàlisi d'aquesta disfunció, perquè, per exemple, el transport públic del meu poble està pitjor que 30 anys enrere. Actualment, amb les administracions que tenim, hi ha un país de primera, de segona i de tercera marxa.

-El Maresme quina marxa porta?
-Jo sempre dic que hi ha el Maresme magre, que són els pobles de muntanya, i després hi ha el Maresme que sí que tira endavant, que és el de la façana litoral. Tots tenen mancances, perquè Calella té problemes de turisme, de vigilància i de neteja. Per això penso que les administracions han d'estar dotades de recursos per poder decidir des del territori. Hi ha d'haver un transvasament important de competències cap als ajuntaments, i unes administracions que territorialment estiguin donant suport als ajuntaments i poder gestionar amb capacitat de decisió els serveis que no es poden donara nivell d'ajuntament perquè siguin mancomunats. I després ja hi poden haver les autonomies.

-S'aconseguirà, quan Maragall sigui president de la Generalitat?
-Jo confio moltíssim en què Pasqual Maragall ho pugui fer, això. Actualment el Govern de la Generalitat està ple de contradiccions. Constantment està anant a Madrid perquè li traspassin competències quan ells no n'han traspassat en el territori ni una. Ostres. Aquí hi ha gent molt eixerida, però tots estan als despatxos. Que vinguin aquí per prendre les decisions juntament amb nosaltres.

-No és tan fàcil, oi?
-El problema és que els canvis sempre es veuen amb interessos particulars dels partits polítics. I això és horrible. De la mateixa manera que es van crear els consells comarcals. La llei comarcal es va aprovar quan CiU tenia la majoria absoluta, en contra de la voluntat de la resta de forces. 0 sigui, que els consells comarcals ja van néixer coixos.

-Com és que el PSC, que ha criticat molt durament el Consell del Maresme, agafa la presidència? Representeu una figura molt criticada pel vostre partit.
-Jo no ho veig d'aquesta manera. El Consell Comarcal, ens agradi o no, és una administració pública i allà s'hi gestionen recursos de tothom. Ara estem preparant el pressupost i són 2.000 milions de pessetes. Aleshores, amb l'objectiu d'anar avançant en la democràcia i en explicar molt bé la gestió dels recursos, hem de ser capaços de fer la política senzilla i que la gent l'entengui. Per desgràcia, una de les assignatures que tenim pendents els polítics és la credibilitat davant del poble. La gent ens veu com unes persones amb molts interessos. I ara que sóc a dins veig que és molt dur ser polític. Molt més dur que ser pagès. No t'ho pots imaginar. Físicament acabo més esgotat que treballant al camp. Per tant, com que es gestionen 2.000 milions de pessetes, s'ha de fer de la manera més transparent i que arribi al màxim possible. Per això hi hem entrat.

-Quina diferència hi ha entre el govern que hi havia de CiU i l'actual, format pel PSC, ERC i IC-V?
-T'explicaré una anècdota. L'Escola Universitària va néixer l'any 1994 amb una forma de gestió molt personal.

-Personal o personalista?
-Personal, personalista i partidista. D'entrada et posen com a gerent el número dos de Convergència de Mataró i del Consell Comarcal, si no ho tinc mal entès. El senyor Romeu també era conseller comarcal. Aleshores hi van posar un polític. Però el dia que vam presentar l'auditoria a la junta rectora de l'Escola Universitària hi havia persones que són membres des del primer dia que ens van dir "sí que estàvem enganyats". Així ho feia l'anterior govern.



-Com li expliqueu a un ciutadà de l'Alt Maresme que ara ja no té Escola Universitària a Calella i si això és un pas endavant o un pas enrere?
-Per als alumnes és un pas endavant molt important, perquè tenen més possibilitats. Quan es va inaugurar el curs acadèmic un alumne de Turisme que era d'aquí em va dir que la ubicació no li agradava, però que havia guanyat moltíssim amb els serveis i l'ambient universitari que hi ha a Mataró. Una universitat no són tenir 100 alumnes. Una universitat són 1.000 alumnes, amb biblioteca, ordinadors... Hi han guanyat moltíssim.

-El Consell hauria de tenir competències sobre la gestió del territori?
-L'opinió del Consell Comarcal s'hauria detenir més en compte. Per exemple, amb el tema de les rieres ho hem aconseguit. Mai no s'havia fet neteja de rieres, i en el moment en què nosaltres vam presentar un informe de 28 punts en què necessitaven una neteja, l'Agència Catalana de l'Aigua ens ha fet cas.

-Quina ha de ser la relació entre el Consell Comarcal i els ajuntaments? Sovint hi ha hagut recels pels colors polítics.
-Aquesta és la gran equivocació que tenim encara. Això és lamentable, però penso que ho estem superant. Un dels meus objectius era tenir molt de contacte amb els ajuntaments, i ho he aconseguit. N'estic satisfet. He anat a veure tots els alcaldes i alcaldesses per posar-me a la seva disposició i fer-me meus els seus problemes. Jo tinc molt bona relació amb els alcaldes, però això de les sigles ho hauríem d'intentar superar. El ciutadà ens demana que treballem i deixem de banda aquests enfrontaments partidistes.

-Com valoreu la tasca d'oposició que ha fet CiU i especialment el seu portaveu, Albert Batlle?
-M'ha decepcionat moltíssim, perquè no és sincer. Està dient una cosa i ha demostrat que l'objectiu és un altre. Jo hi confiava, perquè va tenir paraules de suport, però a l'hora de la veritat l'interès polític l'ha desvirtuat. La veritat és que he quedat molt decepcionat.

-El pacte d'esquerres va bé?
-Sí, jo n'estic molt satisfet.

-En canvi, aquesta aliança entre el PSC, ERC i IC-V no s'ha traduït en molts ajuntaments.
-Sí, i això trenca molts mites. Dir que si un és d'un partit l'obligaran a fer una cosa no és veritat, perquè s'ha demostrat que a l'ajuntament hi ha les persones. A mi el partit mai no m'ha obligat a res, i per això estic dintre del PSC amb unes idees que comparteixo. Estan demostrant que no són intervencionistes.

-Teniu com a gerent del Consell Comarcal Eladi Torres, un exregidor socialista del Masnou amb pes polític que ara fa de tècnic. Com va el tàndem?
-L'Eladi Torres és d'aquelles persones que sap trobar el desllorigador als problemes. És l'únic treballador de l'administració que li insinues coses i ell te les fa realitat en un curt període de temps, i això és el que necessita el Consell. Per mi, l'Eladi és una estrella. N'estic molt satisfet, perquè si a l'administració no trobes persones àgils les coses se't fan eternes, et desanimes i perds la credibilitat davant de la gent. M'ha sorprès molt gratament, perquè s'ha sabut posar en el seu lloc i és un bon gerent. Va per davant de les coses, perquè la seva experiència és molt dilatada a l'administració.

-El Consell Comarcal ha organitzat unes jornades amb els presidents dels grups parlamentaris. Què pretenen?
-Que hi hagi un debat, perquè la distribució territorial actual no és la correcta. És l'esperit que les administracions es doten dels recursos dels ciutadans i pensem que podríem treure molt més profit a l'hora d'administrar aquests recursos.

-Com creieu que ha de ser la distribució comarcal?
-Jo penso que hi hauria d'haver una fusió entre diputacions i consells comarcals. Reduir administracions. No té sentit que hi hagi 41 consells comarcals i 4 diputacions a Catalunya. Si donéssim moltes més competències als ajuntaments i, a més a més, reduíssim la quantitat d'administracions jo penso que seria molt més profitós. Jo aposto pel model de les 7 regions. Nosaltres hi estem molt intensament a favor i em sembla que el Partit Popular ho va portar en el seu congrés. Que Catalunya tingui 7 regions o vegueries, que en diuen.

-I aquella imatge dels tres Maresmes: l'Alt, el Baix i Mataró. S'està diluint?
-Jo penso que sí, que ja no correspon amb la realitat. Perquè podríem seccionar-ho més, ja que després vindrien els municipis i cada municipi és diferent, i els nuclis de població dintre de cada terme.

-Esteu a favor de projectes com el soterrament del tren a l'Alt Maresme?
-Jo estic perquè els recursos públics s'han de saber explicar bé i han de tenir rendibilitat. A mi quan em parlen dels milers de milions que val aquesta obra amb les mancances que tenim... Jo sempre dic que això és com una família, que té uns recursos limitats i molts ja són finalistes. És un d'aquells projectes que potser sí que es podrien analitzar en trams puntuals, però soterrar la línia a tota la comarca no hi crec pel seu cost. Jo a vegades agafo el tren per anar a Barcelona per la meralleva que és veure el paisatge de la façana litoral.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 96, novembre de 2000, pàgines 12-14.)
 

       

18 d'abril de 2021

Repòrter, novembre de 2000 | Joan Manel Riera: «Hauríem d'optar per una restricció»



-Heu fet una exposició amena. Més val agafar-s'ho amb humor que no pas dramatitzar?

-Mai no s'ha de dramatitzar. El territori és interessant i divertit, i es tracta de veure els aspectes macos.

-Quina denúncia feu?
-El balanç positiu d'immigració, perquè la nostra és una comarca que fa de bon viure, té unes bones comunicacions i està a prop dels nuclis de treball de la primera corona metropolitana de Barcelona. Això està configurant una comarca excessivament densificada des del punt de vista urbanístic, però amb uns problemes socials entre la procedència socioeconòmica de les persones. A les urbanitzacions hi ha veritables problemes socials. I esdevindran problemes econòmics, sanitaris i polítics per als ajuntaments.

-En el cas de l'Alt Maresme, us heu referit a la síndrome del xandall?
-Sí, és una manera d'intentar reflectir amb humor una problemàtica social molt depriment, que és el de les persones que viuen aïllades a les urbanitzacions, amb pocs recursos econòmics i sense una estructura ni cohesió social. Això degenera en situacions de depressió i aïllament, la qual cosa, a més a més, comporta problemes de marginalitat. I hi ha més gent de la que probablement ens pensem que n'està afectada.

-Cap on va el Maresme?
-El Maresme anirà cap on vulguin les persones que hi viuen i les persones que el dibuixen, els gestors i els polítics. De moment, està sotmès a una pressió molt forta d'immigració i, per tant, és ineludible endreçar la comarca per poder acollir aquesta immigració fent que tothom hi visqui bé i que no hi hagi un esgotament de recursos important.

-És difícil?
-Sí, però pensant-hi es pot resoldre.

-Demanar ara una moratòria urbanística és impensable?
-En aquests moments, sí. Tot i així les coses són relatives, perquè va lligat amb l'equilibri del sòl disponible a d'altres comarques. No estaria de més optar per una restricció important. Sobre la base dels recursos. Quanta aigua tenim? Quina mobilitat no volem promoure? I a partir d'aquí dissenyar quanta gent cap a la nostra comarca.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 96, novembre de 2000, pàgina 11.)
 

       

18 d'abril de 2021

Repòrter, novembre de 2000 | Josep Sousa: «Malgrat no ha fet un creixement salvatge»



-Com a regidor de Medi Ambiet de Malgrat, sou optimista o pessimista davant de com es troba la comarca?

-Ni optimista ni pessimista, jo sóc realista. Tenim el territori que tenim, molt agredit i malmès, però és cert que donar-hi la volta depèn de jornades com la d'avui i de la gent molt activa que tenim aquí i que difon el missatge que hem de fer actuacions puntuals i que els recursos són els que són i els hem de conservar.

-Què poden fer els ajuntaments?
-En aquest mandat, hem encetat una experiència que és molt positiva. Els regidors des de Calella fins a Palafolls tenim reunions periòdiques i posem problemàtiques sobre la taula. Per exemple, l'any que ve començarem a caminar junts amb la recollida selectiva de vidre amb grans productors com els hotels. Aquestes coses són petites grans coses. Diria que sóc realista i optimista al mateix temps.

-Malgrat de Mar és un dels municipis més equilibrats de l'Alt Maresme a nivell territorial, però hi ha molta feina a fer?
-Hi ha feina a fer, perquè amb aquests temes no pots abaixar mai la guàrdia. Però és cert que Malgrat és un dels municipis més equilibrats del Maresme. Pensa que en aquest creixement salvatge que hi ha hagut al Maresme, Malgrat és un dels pobles que ara estem sobre els 14.300 habitants. Malgrat ha crescut, però no d'una manera desmesurada, Pineda passa dels 20.000 habitants i Blanes, que fa quatre dies eren 10.000 habitants, ara superen els 30.000. Això són salvatjades.

-I llavors ens falta l'aigua...
-Efectivament. Aquests dies s'ha constituït la Plataforma Salvem la Tordera davant dels greus problemes de salinització, contaminació i sobreexplotació de l'aigua. S'estan reclamant solucions i des de l'Agència Catalana de l'Aigua, en principi, ens proposen solucions a la Tordera mitjana i baixa. Nosaltres, des de la Plataforma Salvem la Tordera, creiem que la solució ha de ser integral de tota la conca, que és el més lògic i normal. Aquest seria un dels exemples més clars per posar-se a treballar plegats i posar fil a l'agulla.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 96, novembre de 2000, pàgina 9.)
 

       

18 d'abril de 2021

Repòrter, novembre de 2000 | Josep Maria Juhé: «Governem sense deixar de ser ecologistes»



-El lema de la jornada és «Quo vadis, Maresme?» Cap a on creieu que va el Maresme?

-Jo noto un canvi qualitatiu i significatiu important. Per una banda, el moviment ecologista s'ha centrat i entén bé les dinàmiques del territori més enllà dels desitjós ambientals. I, per altra, en els governs polítics està sorgint un moviment més assenyat respecte a les dinàmiques ambientals. 0 sigui, que uns han entès les dinàmiques econòmiques o socials del territori, i els altres entenen les ambientals.

—Com a regidor i ecologista, sou un exemple d'aquest punt d'equilibri?
-Sí, i pel que he vist el president del Consell Comarcal també pot ser un referent d'això. Fa 10 anys ja estàvem movent-nos en àmbits ambientals i ara ho fem en àmbits polítics sense haver renunciat a res del que estàvem dient llavors.

-On éreu fa 10 anys?
-Era a les jornades de constitució del CATAM. Deu anys després m'ha tocat fer de polític i intentar governar sent conseqüent amb aquests plantejaments.

-En la intervenció inaugural heu reconegut que és difícil.
-Home, és complicat perquè en una ciutat hi ha interessos molt diferents, i des del govern s'ha de buscar l'equilibri.

-En el cas de Calella, en què es tradueixen els primers mesos de gestió com a regidor de Medi Ambient?
-Sobretot en un tractament dels espais verds en la línia de la sostenibilitat, de l'estalvi de recursos. També en una línia d'integrar els espais verds en la trama urbana amb una continuïtat. És molt important el lligam entre els diferents espais verds per crear anelles. Hem fet una aposta seriosa per la recollida selectiva dels residus. A nivell de rieres plantegem donar servei als pagesos que utilitzen les rieres per accedir als seus camps. S'ha fet una política de consolidar rieres. I preveure les rieres com uns canals de vegetació i uns itineraris per conduir-nos capa les zones muntanyoses. I, en darrer terme, tot el que estem fent amb el parc natural i el lligam, l'anella, amb tot el sistema de parcs naturals de la regió metropolitana de Barcelona.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 96, novembre de 2000, pàgina 8.)
 

       

18 d'abril de 2021

Repòrter, novembre de 2000 | Pep Riera: «Hi ha massa concessions a l'especulació»



-Cap a on va el Maresme?

-Quan mirem el mapa de les jornades amb les taques de les urbanitzacions per dalt, pel mig i per baix, els pobles fan la impressió que es vagin enganxant. Per tant, aniria cap a aquí la comarca si la sensibilitat individual i col·lectiva no ho evita pressionant per aconseguir decisions polítiques que vagin justament en la direcció contrària. De moment la cosa pinta malament.

-Dependrà de la participació de la gent?
-Sí, perquè fa la impressió que no es prendran decisions polítiques per replantejar-se aquest model de creixement. Depèn molt de la pressió social generada a partir d'aquesta sensibilitat que avui està creixent però que no és suficient.

-Els ajuntaments estan per la feina?
-No, cap, siguin del color que siguin.

-És la pressió dels interessos?
-Sí, uns interessos que estan per damunt del model de territori que realment penso que en el fons vol una majoria, però això s'ha de traduir en decisions polítiques en matèria urbanística i, per tant, haurien de ser intervencionistes. Però em fa la impressió que no es volen prendre. Hi ha massa concessions a l'especulació, perquè no té cap sentit la teoria del creixement pel creixement. Sempre hi ha hagut un model, històricament. I avui hi hauria de ser, i més tenint en compte l'evolució i el nivell de coneixements i cultura que se suposa que hem aconseguit.

-I els pagesos, quin paper juguen?
-Juguem un paper molt a la defensiva, és a dir, preservar l'espai agrari. Quan no hauria de ser aquesta una aventura que ens pertoqués exclusivament a nosaltres, sinó que hi hauria d'haver una sensibilitat general, perquè l'espai agrari i l'espai forestal són imprescindibles. I, per tant, l'hem de preservar entre tots, i no per les actuacions a la defensiva dels pagesos, sinó que sigui el conjunt dels ciutadans que ho tinguin tan clar com nosaltres.

-Calen més fòrums de debat?
-Sí, perquè no s'està generant prou opinió pública sobre això. I l'opinió és el punt de partida per fer una bona pressió davant dels poders públics.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 96, novembre de 2000, pàgina 7.)
 

       

18 d'abril de 2021

Repòrter, novembre de 2000 | La comarca s'acosta al límit

El Maresme ha crescut un 40% en només 25 anys. Aquest és un creixement «salvatge i desorbitat», segons va afirmar el president del Consell Comarcal, Josep Jo, en la inauguració a Calella d'una jornada de reflexió del CATAM. Una comarca agredida com la nostra demana, pels ecologistes, una restricció per no posar en perill el futur ni els nostres recursos



Aturar el creixement «salvatge» que té la comarca i defensar l'interès col·lectiu per sobre de la voluntat interessada dels especuladors. Aquest és el crit de guerra dels ecologistes. Un lema que ja es va llançar fa 10 anys, però que el pas del temps no ha diluït sinó tot al contrari. La lluita per mantenir una comarca més equilibra encara és vigent.

Fa una dècada el Centre d'Acció Territorial I Ambiental del Maresme (CATAM) va celebrar les seves jornades fundacionals, amb el títol Quo Vadis, Maresme? No Badis! El passat 21 d'octubre es va fer una altra jornada amb el mateix encapçalament, precisament per celebrar aquests primers 10 anys de vida des de la trinxera de l'ecologisme responsable. Sembla que, malgrat l'advertiment del CATAM, el Maresme ha badat més del compte i s'ha deixat enredar per una política de creixement il·limitat. La comarca, que l'any 1986 tenia una població de 269.502 habitants, ha crescut sense control. El 1998 la població va augmentar 6.569 habitants en relació amb l'any anterior, i es va situar en 333.778 habitants.

El balanç és de 64.276 habitants més en 12 anys. Una mitjana de creixement de 5.350 persones anuals. Aquest, evidentment, no ha estat un increment vegetatiu de la població, sinó el resultat d'una intervenció urbanística sobre la comarca que, en molts casos, l'ha desfigurada i, en d'altres, l'ha congestionada fins arribar al límit. Com que els recursos són limitats, els ecologistes que van participar, a Calella, en la jornada del CATAM ja van advertir que calia posar fre a tal barbaritat. Fins i tot el president del Consell Comarcal del Maresme, el socialista Josep Jo, va fer la inauguració de les sessions amb un discurs molt directe i que no amagava la crítica: «En 25 anys el Maresme ha crescut un 40%, i ha estat de les comarques catalanes que més ho ha fet. El problema és que el creixement ha estat desorbitat i salvatge. Ens han ocupat el territori amb l'únic interès de la pela i els especuladors tenen molts interessos i molts més mitjans que els ciutadans normals, que hem hagut de defensar la comarca a estones lliures.» Josep Jo va reclamar més poder de decisió per a les administracions que actuen des del territori perquè «des dels despatxos de Barcelona les coses es veuen diferent».



El president del Consell del Maresme, però, va afirmar que «desde la Generalitat ja comencen a adonar-se d'això». Jo va criticar especialment les grans operacions urbanístiques: «El problema no és només el lloc que ocupen, sinó tota la seva afectació al voltant». El polític socialista va manifestar que «les urbanitzacions són el més penós que podem tenir perquè es degraden i generen bosses de marginalitat». El president de l'administració comarcal va acabar encoratjant els membres del CATAM a organitzar més jornades de reflexió ambiental i territorial com a fórmula per «sentir-nos menys culpables del territori que deixarem als nostres fills».

Una de les intervencions més aplaudides va ser la del biòleg Joan Manel Riera, que va recordar que el Maresme és una comarca amb una climatologia benigna i uns espais naturals —que han incrementat, perquè les vinyes d'abans han deixat pas a més superfície forestal— que ha atret una forta migració a conseqüència del òaòyòoom dels anys seixanta i setanta i del «dèficit de sòl» a Barcelona i el seu entorn més proper. Joan Manel Riera, que va ser pedagògic i a estones divertit, va atribuir la «tendència a l'homogeneïtzació» de la comarca, a aquesta forta arribada de nous residents, especialment d'aquelles persones de 30 anys de mitjana que, finalment, fan el pas de marxar de casa. El biòleg va fer una clara diferenciació entre el Baix Maresme —«que va ser colonitzat fa anys amb urbanitzacions i cases aparellades de gent d'un nivell econòmic mitjà alt»— i l'Alt Maresme, on, segons va dir, «predomina el nivell mitjà baix i els joves han marxat de Barcelona per anar-se'n a la caseta que els pares es van construir durant els setanta en urbanitzacions arquitectònicament poc dignes».

És a dir, que mentre al Baix Maresme s'han instal·lat empresaris i alts funcionaris queen ei seu moment van decidir fugir de Barcelona a la recerca de poblacions amb «més qualitat de vida», a l'Alt Maresme els nous residents han estat les persones de menys poder adquisitiu. I és ara que es comencen a notar eis efectes més socials d'un creixement desordenat —urbanitzacions il-iegals com Can Carreres, entre Pineda de Mar i Calella— i d'un nivell arquitectònic certament qijestionabie per no dir condemnable.



Joan Manel Riera va parlar de la «síndrome del xandall». «Com que les cases estan a 3 quilòmetres deis nuclis de població, on es troben els serveis bàsics, hi ha moltes dones penjades tot el dia a les urbanitzacions perquè els homes són a treballar.» Aquesta «síndrome», segons Joan Manel Riera, provoca «depressions en persones que estan aïllades i sovint treballen en economia submergida gairebé per menjar». La situació, a banda de les repercussions mediambientals de tot plegat, és socialment «dramàtica i molt freqüent». El biòleg es refereix a aquest escenari com «el cinquè món» i ei situa a Palafolls, Tordera, Sant Cebrià de Vallalta, Calella i Pineda de Mar.

Moratòries descartades

A diferència de fa 10 anys, quan el CATAM reclamava una «moratòria urbànística», la realitat actual fa inviable aquesta hipòtesi o proposta. Per què? Joan Manel Riera entén que «la demanda de sòl a la comarca durarà fins el 2011 i en el cas de l'Alt Maresme aquesta pressió s'allargarà probablement fins al 2020». «Per tant, sembla difícil plantejar una moratòria urbanística, i més tenint present la pressió que hi ha sobre els ajuntaments i els plantejaments de ia nova llei del sòl, on desapareix el concepte de sòl no urbanitzable». La nova llei liberalitzadora del govern d'Aznar divideix el sòl en urbà o protegit, «i la resta és susceptible de ser urbanitzat».

Ei coordinador al Maresme del sindicat agrari Unió de Pagesos, Pep Riera, no va faltar a la jornada de reflexió sobre el medi ambient i la planificació del territori. A la pregunta de Quo Vadis, Maresme?, un sempre combatiu Pep Riera va mostrar-se relativament pessimista. «La moda i l'actual legislació afavoreixen els grans interessos econòmics, que són els que decideixen el model de creixement i que les taques urbanitzades es vagin enganxant.» Pep Riera va lamentar que «els poders públics no exerceixin la seva responsabilitat» i va manifestar que l'única manera d'aturar el desgavell és amb una major implicació de la ciutadania. Per aconseguir això, però, cal «que es generi més opinió pública i que s'obrin molts dels debats per anar sensibilitzant tots els segments de la població». El dirigent sindical, excoordinador nacional d'Unió de Pagesos i ànima de la recentment creada Plataforma Salvem la Tordera, va reclamar de les administracions una «política intervencionista» per aturar el creixement sense límit. El problema, però, és que als ajuntaments ja els va bé la proliferació de cases i pisos com bolets, perquè així veuen augmentar les seves arques. «És veritat que el finançament de les hisendes locals no està resolt, i això hi influeix», va afegir Riera, que va aprofitar la jornada per parlar de la problemàtica de la Tordera.



Salvem la Tordera

El conflicte amb les actuacions proposades per l'Agència Catalana de l'Aigua per acabar amb la manca d'aigua a la conca de la Tordera s'ha traduït en la creació d'una plataforma unitària que cada dia aplega més ajuntaments, partits polítics, entitats ciutadanes i particulars, tant de l'Alt Maresme com de la Selva Marítima. Precisament el 26 d'octubre, la Plataforma Salvem la Tordera es va presentar a Blanes per pressionar la Generalitat perquè faci una regulació total de la conca del riu que també inclogui la part alta, on precisament hi ha les plantes embotelladores d'aigua, al Montseny. La plataforma, que reclama solucions als problemes de sobreexplotació, contaminació i salinització de l'aqüífer, entén que la regulació que planteja la Generalitat no es pot centrar només en el tram mitjà i baix del riu.

Aquesta és la batalla oberta que millor il·lustra l'estat en què es troba la comarca. Però no és l'únic símptoma de mala salut. Hi ha les rieres —amb un pla que preveu posar-hi més ciment en lloc de reforestar les capçaleres—, el litoral —amb un increment dels passejos marítims, les regeneracions i, en alguns casos, els espigons que posen en perill la regeneració natural de la sorra— i, finalment, les noves infraestructures del transport, amb una prolongació en marxa de l'autopista A-19, entre Tordera i Lloret de Mar, i la futura connexió amb l'A-9 fins al terme de Maçanet de la Selva. Això sense oblidar les infraestructures ferroviàries.

El planejament és la clau

El biòleg torderenc Joan Borrell va advertir que el Pla Metropolità preveu un creixement excessiu i que, malgrat que aquest document estigui actualment «congelat», caldria que els ajuntaments mantinguessin una postura ferma per protegir determinats espais verds d'interès. I més a la vista de la revisió dels plans generals que han d'afrontar molts ajuntaments maresmencs. Joan Borrell va condemnar que «encara perdura, per desgràcia, el model decreixement il·limitat» i va apostar obertament per «la cultura de la sostenibilitat». Borrell va recomanar un planejament urbanístic més global i no tan local com fins ara. La qüestió seria, segons Joan Borrell, fer un «planejament supramunicipal» i defugir la filosofia de les «petites parcel·les». El creixement urbà «difús» —en extensió i no en alçada— «comporta problemes molt importants». A més, Borrell va recordar que s'hauria d'evitar «l'ocupació de zones inundables», en referència a les rieres del Maresme.

L'alcalde de Calella, Josep Basart, va cloure les jornades, en què també van participar —en la taula rodona de la tarda— Joan Domènech Ros, catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona; Josep Maria Carrera, arquitecte urbanista; David Saurí, geògraf; i Enric Pol, psicòleg ambiental. Joan Domènech Ros va ser prou clar: «El Maresme no és un ecosistema sostenible.»



Salvador Triadó: «L'autopista ha proliferat la pressió urbanística»

-Deu anys després de les primeres jornades, què ha canviat al Maresme?
-Home, ha canviat bastant. Més del que ens crèiem que canviaria fa 10 anys. En aquell moment no hi havia tanta població, i extensivament les urbanitzacions no tenien tant d'impacte. També s'ha prolongat l'autopista, i això ha fet proliferar més la pressió sobre el territori.»

-La lluita del CATAM és vigent?
-És clar, perquè la pressió és certa i real. S'ha de ser més curós de cara al futur, i nosaltres creiem que els plans d'urbanisme han de ser molt fidels al que realment hi ha a la comarca i als problemes que ens han d'arribar.»

-Sou pessimista o optimista?
-Més aviat una mica pessimista, però això no vol dirque no hi hagi ajuntaments que, d'alguna manera, estan intentant limitar el creixement. Però, malauradament, la tendència majoritària dels ajuntaments és la contrària, i quan hi ha un terreny que està sense urbanitzar normalment els alcaldes o els regidors tenen la idea que no es pot infravalorar i pensen que s'ha de construir per revaloritzar-lo.»

-Com pot afectar la nova llei del sòl?
-La veritat és que a alguns els pot donar molt de camp per córrer, en aquesta línia que es pot fer tot i endavant.»

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 96, novembre de 2000, pàgines 6-11.)


 

       

18 d'abril de 2021

Repòrter, novembre de 2000 | Caixa o faixa?



Els cadells de Convergència criden afavor de la independència del país amb aquella cantarella d'«in-inde-inde-pendència, in-inde-independència, in-inde-independència». Ho fan en el seu onzè congrés que se celebra a Santa Susanna, en una pavelló poliesportiu que és tot un luxe i que l'exarquitecte municipal bé prou coneix. Policies locals regulen el trànsit i vigilen els carrers dels voltants d'aquesta majestuosa instal·lació municipal. Adins, una posada en escena perfecta que recorda els muntatges de les campanyes electorals americanes o, sense anar tan lluny, les cada cop més habituals trobades congressuals dels partits d'aquí. Un escenari enorme, amb la mesa del congrés allà dalt i una varietat de sexes ben equilibrada. Al darrere, una pantalla enorme, d'aquelles que estan formades per diversos monitors de televisió. Dues càmeres retransmeten el congrés a través d'aquella gran pantalla. A la pista del pavelló, cadires per als congressistes. A primera fila, el secretari general sortint i el secretari general entrant acompanyen les patums convergents de torn. Dissabte, Pere Esteve i Artur Mas. Diumenge, Jordi Pujol i tota la comitiva que l'envoltava, que era un grapat de consellers i càrrecs destacats del partit. No hi faltava gairebé ningú. Espectacular.

Els cadells de Convergència criden a favor de la independència del país amb aquella cantarella d'«in-inde-independèn-cia, in-inde-independència, in-inde-inde-pendència». Però quina sorpresa la meva quan veig que cada congressista de la JNC té una carpeta sota el braç, la mateixa. Curiós com sóc, miro per les cadires i em trobo amb la carpeta d'una coneguda entitat d'estalvis que té una estrelleta de Joan Miró com a logotip. Carpetes, bolígrafs i bosses a dojo. Tot amb el logotip de l'entitat d'estalvis en qüestió. Alço el cap i en una de les graderies —la que hi ha darrere de la tarima— m'apareix una gran bandera estel·lada. A la graderia de la dreta, però, detecto una enorme pancarta de la mateixa entitat d'estalvis. No ho entenc. Una caixa patrocina el congrés de la JNC! Em pensava que s'havia de ser més subtil. Perquè, si no, qui es creurà la cantarella independentista?

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 96, novembre de 2000, pàgina 5.)

       

18 d'abril de 2021

Repòrter: Creixement descontrolat per no planificar



El Centre d'Acció Territorial del Maresme (CATAM) ha tingut l'encert d'organitzar una jornada de reflexió sobre el medi ambient i la planificació del territori de la nostra comarca. Ho ha fet 10 anys després de la primera jornada que va organitzar, precisament per oficialitzar el naixement d'aquesta entitat ecologista. I aquesta segona trobada de reflexió té lloc a Calella. Possiblement perquè 10 anys després de les seves previsions més pessimistes, aquestes s'han acomplert i ara veuen que l'Alt Maresme és la zona més amenaçada per un creixement urbanístic sense control que posa en perill l'equilibri i els recursos de què disposem. Si fa uns anys la part més colonitzada de la comarca administrativa va ser el Baix Maresme —per la seva proximitat amb Barcelona i l'àrea metropolitana—, ara li toca a l'Alt Maresme. Les nostres poblacions són escenari d'un boom urbanístic i aquesta alegria econòmica satisfà molts interessos. Créixer no és dolent. El problema és la manera.

Una prova de la manca de planificació seriosa és el problema de l'aqüífer de la Tordera, que ara està tan d'actualitat. Si augmenta la població i no s'adopten les mesures necessàries per evitar el descontrol, després ens trobem amb rius que s'assequen, carreteres que es col·lapsen, equipaments que es fan petits o serveis que es congestionen. Si construïm sobre zones inundables, després resulta que les rierades s'enduen vides humanes. Si ho fem extensivament, resultarà que els serveis municipals no donaran l'abast. Per tant, cal ser rigorós a l'hora de preveure aquests creixements urbanístics i de població. A la vista de la jornada del CATAM, les administracions —les de la comarca i del país— no han estat gens responsables. Diversos ponents van denunciar que no s'ha fet una bona planificació des de la Generalitat i, a més, que els ajuntaments són febles davant d'una pressió constructora que és una arma de doble tall. A curt termini, fer més pisos suposa una millora de les arques municipals, però això pot ser pa per avui i gana per demà. A la llarga, l'ajuntament haurà de donar més serveis, i això no és gratuït. 0 sigui, que abans de llançar coets quan arribem a tal o tal xifra d'habitants, cal fer molta autocrítica.

(Editorial de la revista Repòrter, número 96, novembre de 2000, pàgina 3.)
 

       

17 d'abril de 2021

Repòrter, octubre de 2000 | REPÒRTER llança l'edició de Calella del diari electrònic VilaWeb



La revista de l'Alt Maresme REPÒRTER ha posat en marxa l'edició de Calella del diari electrònic VilaWeb, el més consultat dels Països Catalans. Des de l'Onze de Setembre les notícies de Calella es poden consultar diàriament a l'adreça http://vilaweb.com/calella. Aquesta és la segona plana web de REPÒRTER, amb el suport del diari El Punt, ja que des del gener de 1999 funciona l'edició de Pineda. Cada dia els internautes de la comarca es poden connectar per conèixer l'actualitat de Pineda de Mar i ara també de Calella.

(Article de la revista Repòrter, número 95, octubre de 2000, pàgina 30.)
 

       

17 d'abril de 2021

Repòrter, octubre de 2000 | Calella pensa el seu creixement

Unes jornades obertes de reflexió precedeixen l'adjudicació dels treballs per redactar el primer Pla General d'Ordenació Urbana de la història de Calella



L'Ajuntament de Calella afronta la redacció del primer Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de la seva història. Aquesta serà tota una fita. Actualment a Catalunya hi ha poques ciutats de les característiques de Calella (50.000 habitants a l'estiu) que encara no disposin d'aquest tipus de planejament. Calella funciona encara amb Normes Subsidiàries, un document urbanístic considerat passiu, mentre que el Pla General atorga més capacitat impulsora, ja que les administracions municipal i autonòmica hi adopten certs compromisos.

L'Ajuntament ha creat una comissió política i tècnica que adjudicarà la redacció del Pla General a un equip extern. Hi ha cinc equips que aspiren a l'adjudicació i que estan encapçalats per Salvador Garcia-Milà, Joaquim Bover, Basiana Enginyers, Xavier Llistusella i Montserrat Pàmies, i Esteve Corominas. En l'equip d'aquest últim hi figura un arquitecte calellenc: Joaquim Ginesta. Possiblement aquest mateix mes ja quedarà la feina encarregada, segons explica el regidor d'Urbanisme, Xavier Gaset (PSC).

Precisament per impulsar el Pla General, el consistori ha organitzat unes jornades de reflexió obertes a la població i amb la participació de destacats especialistes. Per Calella hauran passat els arquitectes Jordi Bellmunt, Josep Maria Llop, Jordi Bertran, Lluís Cantallops i Albert de Pablo. En les jornades també hi ha intervingut el calellenc Jordi Salbanyà, advocat especialitzat en urbanisme. El PGOU ha de preveure quins terrenys són urbanitzables i quins es protegeixen, per evitar que les mesures liberalitzadores del sòl promogudes pel govern de l'Estat afavoreixin una edificació descontrolada en «taca d'oli». El nou document urbanístic també ha de contemplar les infraestructures futures, així com les zones verdes, els equipaments públics i els edificis que requereixin d'una protecció pel seu valor històric i/o artístic. El regidor d'Urbanisme afronta la redacció del Pla General de Calella amb dosis de realisme. «No ens podem plantejar el soterrament de la via del tren, per exemple. Acaba de sortir el conseller Pere Macias dient que aquesta opció és del tot inviable.» Una de les infraestructures viàries sobre la qual sí que s'hi podria actuares la carretera N-ll. Xavier Gaset aposta per posar semàfors a la carretera per augmentar la permeabilitat d'aquesta via, ja que cada vegada hi ha més necessitat de pas. La gent ha de creuar la N-ll per anar a l'ambulatori, a l'Hospital Sant Jaume, a l'antiga fàbrica Llobet Guri, al Parc Dalmau, als habitatges del PP1... «Volem una ciutat pera les persones, no per als cotxes», afirma el regidor. Però posar semàfors i rotondes no és l'única mesura prevista per reduir la velocitat i la intensitat de vehicles al tram calellenc de la N-ll. El regidor d'Urbanisme aposta perquè el Pla General prevegi la construcció d'una ronda de circumval·lació que connecti l'autopista A-19 amb la riera Capaspre, amb un enllaç que sortiria des dalt de tot del rierany deis Frares. Així s'evitarien molt volum de trànsit per la N-II. A més, Gaset està convençut que més que exigir la gratuïtat de l'A-19 una gran mesura seria demanar que l'autopista realment faci la funció de variant de la N-lI entre Arenys i Calella. Gaset creu que una millora dels enllaços de l'A-19 a Arenys facilitaria molt les coses, perqueaquestés un nus que no està ben resolt.



De la línia de Rodalies de Renfe, el regidor d'Urbanisme explica que no cal oblidarque la companyia ferroviària Renfe té l'objectiu —encara que sigui a llarg termini— de construir una segona via del tren entre Arenys i Maçanet de la Selva. «El que sí hem d'exigir, de moment, és que es facin més passos sota la via del tren actual per permeabilitzar-la». Xavier Gaset n'apunta tres de possibles: un a l'estació de Renfe, un altre a l'alçada del carrer Costa i Fornaguera i un tercer entre els carrers Sant Joan i Sant Josep. L'Ajuntament, però, ja està negociant amb Renfe la connexió del pàrquing del costat del cementiri amb el de davant de l'estació.


«Una operació de bisturí»

El regidor Xavier Gaset entén que s'hauria d'aprofitar la redacció del Pla General per protegir, com a mínim, el 50% del sòl que Calella encara no té urbanitzat. «Hem de protegir el sòl i garantir la qualitat mediambiental, paisatgística i historicoartística de Calella.» Gaset opina que la ciutat ja té en l'actualitat prou sòl qualificat com a urbanitzable per donar resposta al creixement futur. «No ens fa falta més sòl urbanitzable perquè hi ha moltes bosses de terreny urbà pendents de construir.» Gaset també recorda queies Normes Subsidiàries ja preveuen el polígon industrial (davant del butà) i que tant el PP1 com la urbanització Sant Quirze encara tenen sòl per edificar. El regidor socialista aposta per una «operació de bisturí» al centre de la ciutat. Hi ha dues assignatures pendents. La rehabilitació d'alguns habitatges ja existents i un procés de «reconversió» de les places hoteleres obsoletes que estan al nucli urbà. «Amb les places hotelers jo sóc partidari de no créixer quantitativament, sinó qualitativament. Hi ha d'haver menys places hoteleres al centre de Calella, però es poden reemplaçar per noves places fora del nucli urbà amb més qualitat.» Gaset recorda que el PP2 (zona hotelera) encara està per desenvolupar. El regidor, però, trobaria perfecte que la desaparició d'alguns hotels servís per guanyar espais públics al centre urbà.

(Article de Saül Gordillo la revista Repòrter, número 95, octubre de 2000, pàgines 20 i 21.)
 

       
<1...34567...467>

més llegits
darrers comentaris

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits