bloc sense fulls

17 d'abril de 2021

Repòrter: Salvem la Tordera, encara que sigui tard



La situació a la conca de la Tordera és ja insostenible. Fins al punt que s'acaba de crear la Plataforma Salvem la Tordera i que hi ha hagut mobilitzacions per evitar que els pagesos es quedin sense aigua per poder regar les seves explotacions. La Tordera s'asseca, efectivament, i des de l'administració les solucions que es proposen passen per construir noves instal·lacions i més infraestructures sense avaluar si la conca dóna més de si. És realment aquesta la solució? Sembla com si volguessin amagar el cap sota l'ala, fer passos endavant que no sabem ben bé cap on aniran. Els membres de la Plataforma Salvem la Tordera es van manifestar amb una tractorada el dia 1 d'octubre i la resposta de participació va ser força positiva. Això indica que l'aigua de la Tordera és una preocupació real, una necessitat per a pagesos i no pagesos.

Quan sorgeixen problemàtiques com aquesta sempre va bé fer un cert repàs històric. A dalt de la Tordera, a Arbúcies, hi ha plantes embotelladores, que fan una gran explotació de l'aqüífer. Baixant ens trobem les indústries químiques, que històricament han contaminat els pous sense respectar altres usos de l'aigua, com eren els dels pagesos o el consum de la població. Per tant, hi ha tres problemes: sobreexplotació, contaminació i salinització. Una diagnosi tan greu com aquesta no es resol fent més plantes ni apostant pels transvasaments d'altres conques. Hi ha d'haver un replantejament seriós per evitar que les accions d'ara no siguin pedaços de futur.

D'alguna manera estem pagant els errors comesos. La conca ha anat creixent sense control. Quan es va construir l'autopista i es va començar a detectarel creixement urbanístic a l'Alt Maresme ja vam advertir des d'aquestes mateixes pàgines que l'administració havia d'invertir i planificar millor, que els booms urbanístics poden fer —a mitjà i llarg termini— més mal que bé. Però qui dia passa any empeny, i l'administració s'ha aplicat aquesta dita. I quan vénen mal dades els primers que noten la garrotada són els pagesos. Alguns d'ells, que tenen terres entre Palafolls i Tordera, ja han notat aquest estiu que l'aigua s'esgota i han tingut problemes per regar.

(Editorial de la revista Repòrter, número 95, octubre de 2000, pàgina 3.)
 

       

16 d'abril de 2021

Repòrter, setembre de 2000 | Mor la vídua de l'escriptor Riera Llorca



El passat 17 d'agost es va produir el decés d'Emília Barrionuevo i Pascual, vídua de l'escriptor Vicenç Riera Llorca (Barcelona, 1903-Pineda de Mar, 1991), que residia en aquesta població des de l'any 1959, en què, juntament amb el seu espòs, van retornar del seu exili a Mèxic. Emília Barrionuevo, nascuda a Barcelona l'any 1907, va contraure matrimoni amb Riera Llorca —periodista dels diaris L'Opinió i La Rambla— el 12 de juny de 1934. Poc després, els fets de la Guerra Civil van provocar la seva separació, atès que Riera, aleshores secretari del conseller d'Agricutura de la Generalitat, decidí allistar-se voluntari a l'Estat Major de l'Exèrcit Republicà. El 8 de febrer de 1939 passà la frontera i després de ser internat en diversos camps de concentració, aconseguí un passatge cap a la República Dominicana, on residí fins l'any 1942, en què optà per traslladar-se a Mèxic. Conscient que el règim franquista podia allargar-se força temps, i que gaudia d'un treball estable —era cap de traductors de l'ambaixada britànica—, demanà a la seva esposa Emília i a la seva filla Diana, residents a Barcelona, que es reunissin amb elI a Mèxic per reprendre la vida familiar. L'any 1969 retornaren a Catalunya i s'establiren a Pineda, al carrer Moragas, núm. 57, on passava els estius Maria Riera Llorca, germana de l'escriptor, que fou bibliotecària de Pineda (1942-1947). En aquest indret trobaren la tranquil·litat necessària per passar la darrera etapa de la seva vida en la qual Riera produí un bon nombre de novel·les, algunes de les quals van obtenir reconeixements importants, com els premis Prudenci Bertrana (1970) i Sant Jordi (1971). Després del decés del seu espòs (15 de maig de 1991), Emília Barrionuevo decidí mantenir la seva residència a Pineda, on tenia moltes amistats.

El llegat Riera Llorca passa a ser municipal

Poc després de la mort de Vicenç Riera Llorca, Emília Barrionuevo i la seva filla Diana, agraïdes per l'estima i el reconeixement que havien rebut de la població de Pineda de Mar, van decidir cedir la biblioteca personal de l'escriptor, formada per uns 5.000 volums, a l'Ajuntament amb la condició que fos conservada de forma unitària i que es convoqués periòdicament un premi literari amb el nom de l'escriptor. Actualment aquest llegat és dipositat en unes dependències municipals, al carrer Justícia, 25, on aviat serà inventariat i catalogat. Durant els darrers anys de la seva vida, Emília Barrionuevo, vetllà per la publicació dels materials inèdits del seu espòs. Impulsà l'edició de l'Epistolari Joan Fuster-Vicenç Riera Llorca (1993, 485 pp.) que va merèixer el premi Crítica Serra d'Or; Els exiliats catalans a Mèxic (1994, 386 pp.), la correspondència amb Josep Carner, inclosa en el volum Epistolari Josep Carner (III, 1997, pp. 133-145) i aviat veurà la llum Cròniques Americanes, recull dels articles que publicà en les revistes de l'exili. Aquestes edicions han estat publicades per Curial Eflicions Catalanes, que dirigeix Max Cahner.

(Article de Joan Pujadas la revista Repòrter, número 94, setembre de 2000, pàgina 27.)
 

       

16 d'abril de 2021

Repòrter, setembre de 2000 | Manual obligat per als regidors de Joventut


El pinedenc Pep Montes publica un llibre pràctic sobre les polítiques de joventut en els municipis petits i mitjans, editat per la Diputació



L'Àrea de Cultura i Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona ha publicat recentment el llibre Les polítiques de joventut en els municipis petits i mitjans, com a primer volum de la col·lecció Eines de Treball Juvenil, escrit pel pinedenc Pep Montes i Sala. El llibre, de 183 pàgines, pretén ser un manual pràctic que esdevingui tota una referència per als regidors i tècnics dels departaments municipals de Joventut d'arreu del país. «Aquest manual ha estat elaborat gràcies a un esforç de conceptualització de més de deu anys d'experiència en el camp de les polítiques de joventut en ajuntaments petits i mitjans. Els textos són deutors del treball i l'esforç professional i personal de tots els gestors, tècnics, educadors, informadors i monitors que han treballat o col·laborat amb la cooperativa Xou, Projectes i Gestió», explica l'autor. El llibre està dividit en 15 capítols i està escrit amb un esperit clarament divulgatiu, ja que conté esquemes, fitxes i fins i tot formularis que són d'interès per als professionals i polítics municipals,

així com una àmplia bibliografia. El primer capítol respon a la pregunta Una política de Joventut? Per a què?, i l'autor sosté que una regidoria forta que apliqui polítiques afirmatives necessita pressupost, professionals i voluntat política. Montes, per tant, no s'està de reclamar més mitjans per crear serveis i programacions dirigides als joves, i també aprofita el llibre per sol·licitar un major reconeixement professional als tècnics de joventut.

«Qualsevol estratègia de desenvolupament global en qualsevol àmbit de les nostres poblacions que no inclogui actuacions específiques adreçades als joves és dolenta», adverteix Pep Montes, que en cap moment amaga que «per gaudir dels avantatges d'una regidoría sòlida i forta s'han d'afrontar també els seus inconvenients». «Això, al cap i a lafi, vol dir també que integrem joventut en el circuit de decisions polítiques del municipi: aquesta és l'única manera de donarautèntic relleu a la nostra feina», afegeix el tècnic.

Pep Montes, que va ser el primer responsable del Punt d'Informació Juvenil de Pineda, ha aprofitat la publicació del seu llibre per criticar els ajuntaments de Pineda i Calella perquè creu que són l'exemple de la falta d'una política de joventut integrada i global. «Pineda i Calella són els dos casos clars del buit que existeix en alguns municipis en polítiques de joventut», ha manifestat Montes, que matisa que en el cas de Calella, però, encara detecta algun intent per acabar amb aquest buit. «Tinc la sensació que Pineda ha perdut el tren i no fa res per agafar-lo.»

Periodista i president de la cooperativa Xou

Pep Montes i Sala, nascut a Pineda de Mar el 1968, és periodista, cofundador i excoordinador de REPÒRTER, i en l'actualitat presideix la cooperativa Xou, Projectes i Gestió, especialitzada en la consultoria i gestió de polítiques de joventut en ajuntaments petits i mitjans. La cooperativa, que va néixer a Pineda i ara té la seva seu a Mataró, ha estat l'eina de Montes per dirigir o participar en el disseny, redacció o aplicació de les polítiques municipals de joventut de Pineda (1989-1995), Calella (1993-1994), Alella (1994-1999), el Masnou (des de 1995), Premià de Dalt (des de 1996), Òdena (1997-1999) i Santa Margarida i els Monjos (1998-1999), entre d'altres. Pep Montes treballa, des de 1999, en el disseny d'un model de formació pràctica per a professionals de la intervenció en el món de les polítiques de joventut. És llicenciat en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1991) i màster en Gestió Cultural per la Universitat de Barcelona (1997). A part de formar part del consell de redacció de REPÒRTER i col·laborar amb diverses publicacions comarcals i del món de la cultura. Montes és membre del Consell Editorial de l'edició del Maresme del diari El Punt.

(Article de Saül Gordillo la revista Repòrter, número 94, setembre de 2000, pàgina 26.)
 

       

16 d'abril de 2021

Repòrter, setembre de 2000 | REPÒRTER recull idees entre els lectors per millorar el turisme



La revista d'informació de l'Alt Maresme, REPÒRTER, vol contribuir al debat generat a la comarca sobre el model turístic. En l'exemplar de la revista que teniu a les mans publiquem dos articles de reflexió de persones que hi tenen  molt a dir. L'alcaldessa de Malgrat de Mar i presidenta del Consorci de Promoció Turística del Maresme, Conxita Campoy, desglossa un per un tots els punts que afecten el sector i, des d'una visió molt crítica i sincera, advoca per no crear cap més plaça hotelera a la comarca. També publiquem un article del president del Gremi d'Hostaleria del Maresme, Manel Vila, en què exposa el seu punt de vista arran de la polèmica generada en relació amb els problemes de seguretat ciutadana i neteja derivats del turisme. El debat d'aquest estiu ha servit per tornar a posar sobre la taula la necessitat de millorar el finançament dels ajuntaments de les poblacions turístiques. L'alcalde de Calella, Josep Basart (ERC), i el diputat maresmenc d'aquest mateix partit, Jaume Oliveras, han anunciat l'inici d'una sèrie de mesures parlamentàries per exigir a la Generalitat un millor finançament. Fa anys que els consistoris turístics de l'Alt Maresme reclamen més recursos per poder fer front a tots els serveis que han de prestar a causa de l'elevat augment de població durant els mesos d'estiu. Ara, Jaume Oliveras durà la petició al Parlament de Catalunya.

REPÒRTER, però, no es vol quedar aquí. Des d'aquestes pàgines fem una crida als lectors perquè ens facin arribar qualsevol idea, proposta i/o projectes que pugui contribuir a millorar la imatge i l'oferta turística de les nostres poblacions. REPÒRTER obre les seves planes als lectors i subscriptors per recollir tota mena de suggeriments que vagi en la línia d'una millora del sector i del conjunt de les poblacions. És per això que els lectors més imaginatius i lúcids tenen ara la seva oportunitat d'aportar propostes.

Totes les idees que arribin a la redacció de REPÒRTER es publicaran a les nostres pàgines i també es faran arribar als alcaldes de les poblacions turístiques i al president del Consell Comarcal del Maresme. Les propostes es poden formular per fax (93 769 53 77), a l'apartat de Correus 200 de Pineda de Mar (codi postal 08397) o a través del correu electrònic, a l'adreça sgordillo@ctv.es. A més, un cop acaba la temporada turística, REPÒRTER promourà un debat públic entre alcaldes i representants del sector turístic de la comarca per cercar una via de diàleg que ajudi a millorar l'oferta turística. Perquè el debat obert no caigui en sac foradat.

(Article i fotografies de Saül Gordillo la revista Repòrter, número 94, setembre de 2000, pàgina 11.)
 

       

16 d'abril de 2021

Repòrter, setembre de 2000 | La vergonya del turisme

Calella i la seva descontrolada oferta nocturna han reobert un polèmic debat que enfronta hotelers i administracions. REPÒRTER ha patrullat una nit d'agost amb l'alcalde en funcions de Calella, Jaume Puig. Amb aquest reportatge aixequem acta d'un turisme que només busca alcohol, drogues i sexe. També publiquem articles de reflexió de l'alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy, i del president del Gremi d'Hostaleria del Maresme, Manel Vila, i convidem a la participació dels lectors per millorar el turisme



Quan l'abril de 1951 va arribar des d'Alemanya Margot Rothe, ningú no s'hauria imaginat que Calella, la població pionera del tèxtil, esdevindria la capital del turisme de masses, també anomenat turisme de sol i platja. Fa 49 anys de l'arribada a Calella de la primera turista. Llavors només hi havia dos hotels a la població, el Codina i la fonda Vila. Avui l'oferta hotelera és l'essència de l'economia local. Tot gira al voltant del turisme. El de Calella—i el de l'Alt Maresme en general— no és un turisme de qualitat. És el turisme més pobre i contaminant de tots els que arriben a l'Estat espanyol. Els estrangers que l'any passat van disfrutar de les seves vacances a les nostres poblacions es van gastar una mitjana de 54.592 pessetes per persona. No són pessetes diàries, no. Hi ha pensions completes a 5.400 pessetes [vegeu REPÒRTER de juliol-agost]. La qüestió és que l'estiu del 2000 no ha estat el d'una temporada qualsevol. Aquest ha estat un estiu convuls, perquè a Calella sembla que les sirenes d'alerta s'han encès i que més d'un ciutadà ha començat a dir prou. Altres anys Calella rebia un reforç d'efectius policials —els Mossos d'Esquadra o la Guàrdia Civil en funció de disponibilitats i comportaments polítics sovint curiosos— per fer front a l'allau de turistes, especialment els més joves. Era una política de xoc per aturar els actes delictius que tenien els visitants com a víctimes, i també per esmorteir les molèsties dels turistes més esverats. 0 sigui, evitar que robin els turistes i controlar que les borratxeres d'aquests no afectessin massa el descans dels calellencs o de les famílies del país que hi passen les seves vacances amb una mentalitat molt diferent a la de sun, sex and sea (sol, sexe i mar). Aquest any, però, no hi ha hagut un reforç policial que garantís el bon govern d'aquest augment de població tan espectacular. Ni Mossos d'Esquadra ni Guàrdia Civil. Els policies locals de tot l'any, més algun auxiliar que acaba de començar.



La primera sirena d'alerta salta des de l'Associació Cívica Capaspre. El seu president, Josep Maria Llauger, envia cartes a la delegada de l'Estat a Catalunya, Julia García-Valdecasas, i al conseller d'Interior de la Generalitat, Xavier Pomés, per exigir més seguretat ciutadana, però res de res. Les peticions prèvies fetes des de l'alcaldia de Calella —l'alcalde, Josep Basart, també ocupa la regidoria de Governació— tampoc no havien fructificat. Algun guàrdia civil de més, però insignificant per donar resposta a la gran quantitat de demandes que genera la temporada d'estiu.

El principi de la temporada va ser «bo» —sempre quantitativament parlant, perquè ja se sap que la qualitat és un concepte que està en crisi, malgrat els rètols publicitaris— i hi van haver molts aldarulls. Els veïns del nucli urbà que més pateixen l'agressió dels turistes comencen a penjar pancartes demanant silenci i policia. Ja n'estan tips, i es genera una mena d'estat d'ànim de saturació. Una rebel·lió contra la progressiva degradació de la qualitat de vida que experimenta Calella.

No és cap novetat, tot sigui dit, però la temporada coincideix amb un equip de govern municipal nou, format per regidors d'ERC i del PSC, dues forces polítiques que mai no havien dut les regnes de l'Ajuntament de Calella. Ara ho fan després de 20 anys d'hegemonia convergent. El diari El Punt ha estat l'escenari en què els polítics locals han efectuat les seves declaracions sobre el turisme. Primer va ser el regidor de la matèria, Joan Torrent (PSC), qui va sortir dient que el problema es reduïa als establiments nocturns del carrer Jovara, al cor de la ciutat. Les seves paraules no van agradar. Però tant Torrent (regidor de Turisme) com Basart (alcalde d'ERC i regidor de Governació) s'agafen unsdiesde vacances, desprésd'un primer any de govern dur perquè no tenen majoria i han hagut de fer molts equilibris per tirar l'Ajuntament endavant. Ningú no qüestiona que no hagin de descansar, però elegir el mes d'agost per deixar el «vaixell municipal» és un xic contradictori. Quan Calella bull, els líders de les dues forces del govern marxen de vacances. I és el republicà Jaume Puig qui es queda treballant. Puig és un home que no té pèls a la llengua. Preguntat sobre la preocupant situació en què estrobava el municipi, l'alcalde en funcions respon que això del turisme pinta molt malament i que el sector s'està degradant perillosament. L'alcalde en funcions diu al diari comarcal el que la majoria de calellencs pensen: que amb aquest turisme no anem enlloc.

I a partir d'aquí es genera un debat gairebé sense precedents. Els hotelers, amb el president del Gremi d'Hostaleria del Maresme, Manel Vila, al capdavant, es posen en peu de guerra, indignats amb les afirmacions. Les paraules de Jaume Puig tampoc no cauen bé en l'equip de govern, especialment al soci socialista, però ERC dóna suport a l'alcalde accidental. (Algú ha dit d'ell alcalde «accidentat».)



La nit del dissabte 19 d'agost, amb la polèmica ja encesa, Jaume Puig decideix patrullar amb la Policia Local per viure de primera mà la problemàtica. REPÒRTER sol·licita acompanyar l'alcalde en funcions per elaborar un reportatge sobre la nit de Calella en ple mes d'agost. Jaume Puig hi accedeix, amb la qual cosa alcalde i periodista fan de companys d'excepció a una de les patrulles de la Policia Local. Fa 15 anys a Calella hi havia 44 guàrdies locals. Actualment, n'hi ha 28. La nit

del 19 d'agost, la Policia Local disposa només de 7 agents de guàrdia: un atenent el telèfon i vetllant la caserna, i 6 més al carrer en patrulles de 2. La Guàrdia Civil disposa dels mateixos efectius que tot l'any, amb l'únic reforç d'una patrulla que es distribueix entre Calella, Pineda, Santa Susanna i Malgrat.

La nit és «molt més tranquil·la» que les jornades anteriors, segons expliquen els policies locals. Com que el contingent d'italians acaba de marxar el dia abans, la calma sembla que s'ha recuperat a Calella. Al juny van ser els danesos, i a l'agost, els italians. La Policia Local ja sap preveure quins dies seran més problemàtics, en funció de l'arribada o sortida de turistes i de la seva nacionalitat. L'experiència és un grau. Però, clar, preveure els conflictes i no tenir capacitat per resoldre'ls o evitar-los és un fracàs. Sis policies i altres tants guàrdies civils no poden fer gaire cosa per controlar milers i milers de joves amb ganes de gresca i descontrol. Molts són turistes, però també hi ha jovent de casa i, en general, del país. El còctel és explosiu. Tothom ho sap.



Pubs i discoteques plenes a vessar són l'epicentre del terratrèmol nocturn. Quan surten d'aquests locals —ja sigui al carrer Jovara o a la zona hotelera—, els joves són protagonistes de tota mena d'actes. La majoria han begut alcohol i alguns han consumit drogues. Fan més soroll del compte, trenquen el mobiliari, embruten els carrers, protagonitzen baralles o forniquen allà on volen. No tots els joves responen a aquest perfil, només faltaria. També hi ha estudiants o treballadors que simplement surten per divertir-se amb els amics i/o intentar lligar amb algú. Però el primer grup fa més remor que el segon, i els veïns que dormen amb les finestres obertes no fan distincions.

Al voltant d'aquest moviment hi ha un gran negoci. Hi ha el negoci legal, però també l'il·legal. La Policia Local i la Guàrdia Civil fan el que poden perquè les persones que ofereixen droga no actuïn tan impunement com ho fan. La nit del 18 d'agost, a quarts d'1, un home oferia haixix pel carrer Jovara —davant del solar on abans hi havia els hotels Cala i Cisne— com aquell venedor que ofereix gelats a la platja. Precisament la platja és un dels espais més conflictius quan la nit s'acaba. Les parelles que surten de les discoteques hi solen anar per acabar les relacions iniciades sota els focus de la pista de ball. Els policies patrullen per la platja per evitar que alguns satèl·lits aprofitin el romanticisme de tal situació per pispar- los la cartera. Deu ser la cultura del diner ràpid. Agafa-la i corre.

Una turista anglesa va beguda, travessa la carretera i l'atropellen

A les 3 de la matinada la patrulla de la Policia Local de Calella rep un avís des de la centraleta alertant un accident a la carretera N-ll, just davant de l'Hotel Santa Fe, sobre la riera Capaspre. Es tracta d'un atropellament. L'ambulància arriba gairebé d'immediat. Una turista anglesa és a terra, plorant, amb la cara i les cames ensangonades. Un grup de persones l'atenen. A 10 metres de distància, un vehicle està estacionat. A l'interior hi ha la conductora, que està molt nerviosa i espantada. «Jo circulava per la carretera i, de sobte, se m'ha tirat a sobre», explica la noia. Ha estat autora d'un atropellament, però totalment involuntari perquè el vehicle circulava correctament per l'N-ll (en direcció Girona) quan la turista se Ii ha posat al davant. L'estrangera, de nacionalitat anglesa, anava sola i beguda. Va creuar la via (per als turistes no és cap carretera, sinó un carrer més) imprudentment. Just a sota, hi ha un pas de vianants, peròésdeltot insuficient i ningú no el fa servir. De fet, gairebé és tercermundista. Una escala metàl·lica ridícula, ja que l'amplada és per a una persona. (Teòricament sobre la riera Capaspre s'havia de fer una rotonda, però l'Estat encara no ha respirat.) La turista és traslladada a l'Hospital Sant Jaume, que és a pocs metres. Té la boca destrossada i contusions a les cames. La conductora es passarà fins a quarts de 5 de la matinada arreglant papers a la caserna de la Policia Local.

(Article i fotografies de Saül Gordillo la revista Repòrter, número 94, setembre de 2000, pàgines 6-9.)
 

       

16 d'abril de 2021

Repòrter: El repte col·lectiu de millorar el turisme



Ha arribat l'hora de la veritat. No s'lni valen excuses per seguir amagant el cap sota l'ala i no encarar el problema amb valentia. Si el debat, amb polèmica inclosa, sobre el model turístic de Calella —i l'Alt Maresme en general— no l'aprofitem per posar les bases d'un veritable redreçament I millora de l'oferta turística, més val que pleguem. Ha arribat un punten què s'han de deixar de banda les falses prudències, les covardies o, simplement, el conformisme miserable que no porta enlloc. És evident que Calella i els seus habitants estan patint una pèrdua de la seva qualitat de vida. I no ens ha de fer por reconèixer totes les barbaritats que comporta el turisme i tots els problemes que se'n deriven. Només des de l'assumpció de la dura realitat podrem posar els fonaments de la reconstrucció desitjada I somiada. I en aquest procés tots hem d'anar plegats: empresaris, treballadors, ciutadans, administracions, etc.

Deixem de costat els retrets, i intentem treure la part positiva d'aquest episodi (o culebrot) d'estiu. L'alcalde en funcions de Calella, Jaume Puig, pot haver estat tot l'inoportú que es vulgui, però com a mínim ha estat sincer i honest davant d'una realitat que tothom té present. Ja n'hi havia prou de dobles morals. L'article que publiquem de l'alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy, és altament recomanable pel seu estil directe I la seva capacitat de síntesi. Segurament tant Puig com Campoy han d'aprendre molt dels hotelers. No han de dir als empresaris del sector com han de fer la seva feina a casa. Un altre debat és si hi han d'intervenir quan les empreses en qüestió generen una «contaminació ambiental» tan degradada com la del turisme que ens està arribant. Però cal tenir els hotelers de costat. Sumar esforços i mirar cap al futur amb optimisme. Però sabent que la tasca no serà fàcil. És precisament per tot plegat que aquesta revista publica aquest mes un reportatge tan extens i, al mateix temps, eloqüent sobre l'oferta nocturna sobre la qual pivota el sector. El que presentem és el que qualsevol persona es pot trobar passejant per Calella. Des de REPÒRTER ens hem proposat contribuir al debat originat i convidar els lectors perquè hi facin les seves aportacions.

(Editorial de la revista Repòrter, número 94, setembre de 2000, pàgina 3.)
 

       

15 d'abril de 2021

Repòrter, juliol-agost de 2000 | L'inspector enxampat

Condemnen el treballador d'Hisenda Antonio Carlos Aranda per demanar 3 milions a uns hotelers de Pineda a canvi d'amagar unes irregularitats.



L'Audiència de Barcelona ha condemnat a 2 anys i 4 mesos de presó un subinspector de la Delegació d'Hisenda a Catalunya que treballava a Arenys de Mar, Antonio Carlos Aranda Serrano, al qual el fiscal acusava d'haver pactat un suborn amb els propietaris de l'hotel Montpalau de Pineda de Mar a canvi d'amagar presumptes irregularitats fiscals. Segons el ministeri fiscal, el subinspector Antonio Carlos Aranda va comunicar als propietaris de l'establiment hoteler que podria reduir a 5 els 15 milions que haurien de pagar si, a canvi, n'hi oferien 3.

Els propietaris de l'hotel, Joan Flaquer Pimàs i el seu fill Joaquim, van denunciar l'intent de suborn davant del cap d'Hisenda a Barcelona, que va posar els fets en coneixement de la policia, Tot seguit li van preparar una tram pa per enxampar-lo, amb l'ajuda de l'assessor fiscal dels hotelers. La policia judicial va tac i litar als empresaris pinedencs uns aparells de gravació, i es va convocar Antonio Carlos Aranda Serrano al despatx de l'assessor fiscal dels hotelers, situata Pineda mateix. La conversa va ser gravada.

Van quedar que li entregarien un sobre amb els 3 milions de pessetes el 24 de març de 1988 al bar d'un hotel de Lloret de Mar. La cita esva produir. Joaquim Flaquer, el fill, li va fer entrega dels diners i, acte seguit, la policia judicial va procedir a la detenció del treballador d'Hisenda. La secció vuitena de l'Audiència de Barcelona ha imposat a l'acusat una pena més gran de la sol·licitada pel mateix fiscal, atesa la gravetat del delicte comès, el de suborn, «un dels més greus que pot cometre un funcionari públic». La defensa d'Antonio Carlos Aranda sostenia que tot es tractava d'un muntatge dels empresaris que, denunciantel subinspector, van veure com se'ls condonaven les sancions tributàries. Antonio Carlos Aranda també ha estat condemnat a 9 anys d'inhabilitació —el fiscal en demanava 6— per al càrrec d'inspector d'Hisenda, així com al pagament d'una multa de 6 milions de pessetes. La sentència, doncs, es pot considerar exemplar, precisament en un context en què els màxims responsables d'Hisenda a Catalunya no paren de visitar els jutjats.

Els fets es remunten a l'any 1988, quan el cap de la inspecció regional era Josep Maria Huguet, presumpte capitost de la suposada trama de corrupció a la Delegació d'Hisenda a Catalunya. Durant  la vista oral a la secció vuitena de l'Audiència de Barcelona, celebrada el passat 7 de juny, Antonio Carlos Aranda va sostenir que era innocent i que totes les acusacions que hi havia en contra d'ell eren un muntatge dels hotelers de Pineda de Mar perquè se'Is condonessin les sancions que els havien imposat. La sentència, però, no dóna cap credibilitat a la versió del treballador d'Hisenda. El processat va insistir que desconeixia que li entreguessin 3 milions de pessetes.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 93, juliol-agost de 2000, pàgina 21.)
 

       

15 d'abril de 2021

Repòrter, juliol-agost de 2000 | Una nit de sexe acaba en homicidi

Condemnen a 12 i 6 anys de presó els dos acusats de la mort del mestre d'origen pinedenc Pere Corbella Canturri, el 26 d'agost de 1997 a la platja de Gavà



El relacions públiques d'una sauna de Barcelona, una prostituta i una vedet porno van seure el passat 23 de maig a la banqueta dels acusats en el judici amb jurat popular per la mort d'un multimilionari d'arrels pinedenques que va aparèixer ofegat en una platja de Gavà el 27 d'agost de 1997. La fiscal acusava Enrique Izquierdo, Montserrat de Wilde i Patricia Beatriz Hormanschi d'un delicte d'assassinat i demanava per a ells una pena de 18 anys de presó per a cadascun. Segons el fiscal, els tres acusats van acabar amb la vida de Pere Corbella Canturri, de 62 anys, farts del tracte humiliant que els donava. La víctima, que era nét del pintor pinedenc Maties Canturri Vilamala, era propietari de diversos immobles i el juliol de 1996 va cobrar 100 milions per la venda d'un col·legi de Barcelona.

Separat i pare d'una filla, Pere Corbella, mestre de professió, freqüentava saunes i barres americanes de Barcelona des de feia anys, on feia ostentació de la seva situació econòmica. El 27 d'agost de 1997 la víctima es va trobar amb Izquierdo i De Wilde en un pub de Barcelona. Després van anar amb el Mercedes del pinedenc a Castelldefels a buscar Patricia Beatriz Hormanschi, una ballarina porno que en ocasions exercia la prostitució, segons l'escrit de la fiscal. Després de sopar, es van aturar a la platja de Gavà, on van consumir alcohol, cocaïna i èxtasi. Les dones van banyar-se despullades i van realitzar jocs sexuals amb la víctima. Posteriorment, Izquierdo i De Wilde van agafar una navalla del cotxe. La dona es va acostar per l'esquena a Corbella i li va clavar quatre punyalades. Corbella, que era corpulent, s'hi va resistir i va ser colpejat fins que el van poder immobilitzar i el van arrossegar fins a l'aigua, on el van ofegar.

La ressaca d'aquella nit de festa que Enrique Izquierdo va passar el 26 d'agost de 1997 s'allargarà 12 anys. Aquesta és la condemna imposada per l'Audiència de Barcelona, que també imposa a Montserrat de Wilde 6 anys de presó, però l'eximent d'anomalia psíquica la condemna a tractament mèdic. La tercera acusada, Patricia Beatriz Hormanschi, que treballava com a artista d'striptease al Bagdad de Barcelona i com a prostituta ocasional, ha estat absolta. Aquesta última va al·legar en el judici que aquella nit només va observar des de lluny com Enrique i Montserrat apunyalaven i ofegaven Pere Corbella, després d'una orgia sobre un llençol a la mateixa platja.

Judici per la mort d'una pacient a Calella

El metge Luís Bueno Boix i les infermeres Montserrat Huix Costa i Magalí Urrea Vegas, de l'Hospital Sant Jaume de Calella, van seure a la banqueta dels acusats de la secció vuitena de l'Audiència de Barcelona acusats per un presumpte delicte d'homicidi per imprudència greu. La fiscal els demanava un any i un dia de presó i tres anys d'inhabilitació per a l'exercici de la seva professió.

La pacient, Antonia Santiago Martínez, de 82 anys, va ser atesa al servei d'urgències de l'hospital la tarda del 30 d'agost de 1994 a causa d'una ferida en un turmell i va quedar ingressada en observació, tot i que la ferida no era greu. A les 12 de la nit, la dona va presentar un «progressiu estat de nerviosisme, agitació i desorientació» que va fer necessària la presència del metge de guàrdia, que va ordenar a la infermera que li administrés un sedant. Cap a un quart de sis de la matinada, la pacient va caure accidentalment a terra en no estar «degudament acomodada» i va patir un fort cop que li va provocar la mort 11 hores després. La fiscal sostenia que la dona «no va ser explorada» degudament. La sentència, però, ha estat absolutòria per als tres acusats, tal com demanava la defensa.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 93, juliol-agost de 2000, pàgina 20.)
 

       

15 d'abril de 2021

Repòrter, juliol-agost de 2000 | Pinochet, l'assassí de mossèn Alsina

La família del capellà empordanès Joan Alsina es querella contra l'exdictador xilè Augusto Pinochet. Alsina va ser vicari de Malgrat de Mar



EIs familiars del capellà empordanès Joan Alsina, que va ser assassinat a Xile després del cop d'estat de l'any 1973, ha decidit presentar una querella als tribunals xilens contra I'exdictador Augusto Pinochet, a qui consideren responsable màxim de la seva mort. Els advocats de la família d'aquest capellà nascut a Castelló d'Empúries consideren que l'exèrcit xilè estava fortament jerarquitzat i que el capità i el major de l'exèrcit complien ordres directes de Pinochet quan van decidir l'afusellament de Joan Alsina. La querella s'afegeix a les 154 que l'encara senador vitalici xilè té obertes a la justícia del seu país.

En el sumari que instrueix l'Audiència Nacional de Madrid per la repressió de Xile després del cop d'estat de l'11 de setembre de 1973 figuren els noms de més de vint ciutadans de l'estat espanyol, o descendents, que van perdre la vida a mans dels sicaris de Pinochet. El cas de Joan Alsina és un dels més emblemàtics. Alsina treballava a l'hospital de San Juan de Dios de Santiago com a responsable del departament de personal. Va ser avisat que anaven a buscar-lo, però no va fugir, i un escamot de soldats el van detenir en el seu lloc de treball. Va ser afusellat en el pont de Bulnes, sobre el riu Mapocho. El soldat que va assassinar Alsina va confessar el crim l'any 1989, i va explicar com el capellà li va demanar que no li tapés els ulls, perquè el volia veure per perdonar-lo. El militar, anomenat Nelson Bañados, es va suïcidar l'any passat. No podia suportar els records d'aquell tràgic 19 de setembre de 1973.

El capellà «ye-yé»

Fa dos anys el programa de TV3 Trenta minuts va aconseguir la confessió del botxí de Joan Alsina, el militar Nelson Bañados. El biògraf de Joan Alsina, Ignasi Pujadas, sosté que el capellà va ser assassinat perquè era una persona qualificada, a més de cap de personal de 3.000 treballadors i, sobretot, «per la manera com exercia el seu càrrec». Pujadas ha explicat que Alsina va treballar durant la vaga gremial favorable a Augusto Pinochet prèvia al cop d'estat, i que va descomptar els dies de vaga als treballadors que la van seguir. El biògraf sosté que Alsina era simpatitzant de la Unitat Popular, però no es va afiliar a cap partit. Alsina va ser vicari de Malgrat durant dos anys (setembre de 1965-desembre de 1967), abans de marxar cap a Xile. El seu pas per Malgrat va coincidir amb la moda «ye-yé» i va esdevenir un símbol de modernitat. «La seva manera d'actuar diferent a com s'acostumava a veure en els capellans, i la manera franca i amical de tractar tothom, va fer que la gent jove li posés aquest motiu afectuós», s'explica al llibre editat per l'Ajuntament de Malgrat Per un món millor. Breu biografia de Mossèn Joan Alsina i Hurtós, del malgratenc Antoni Monguilod i Ibànez.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 93, juliol-agost de 2000, pàgina 19.)
 

       

15 d'abril de 2021

Repòrter, juliol-agost de 2000 | Rierades d'estiu

Les rieres d'Arenys i Canet tornen a baixar, es desborden i posen en dubte el pla director contra les rierades redactat per la Generalitat



El Consell Comarcal del Maresme ha tornat a enfilar-se fins al cap d'amunt perquè considera que el pla redactat per la Generalitat per evitar les rierades està antiquat i representa un perill per ais ciutadans. El 10 de juliol, cap a quarts de 4 de la tarda, una tempesta va descarrer 50 litres d'aigua per metre quadrat. El fort aiguat es va endur cotxes a les rieres d'Arenys i Canet de Mar, que van baixar d'ample a ample. En aquesta ocasió, però, no hi va haver cap desgràcia personal. De miracle, perquè un home va ser arrossegat per l'aigua en entrar amb el seu cotxe a la riera Gavarra de Canet de Mar. El vehicle va baixar prop de 100 metres de distància fins encastar-se als pilars del pont sota la carretera N-ll. En aquell precís moment, un agent de la Policia Local de Canet va rescatar el conductor de l'interior del vehicle —trencant prèviament el vidre del cotxe— i el va poder treure sa i estalvi. L'home va patir ferides lleus, i va ser atès allà mateix pel Servei d'Emergències Mèdiques.

A part de diversos vehicles arrossegats, així com contenidors i altre tipus de mobiliari, les rierades no van tenir més repercussions. En l'escena política, però, sí que hi van haver reaccions. El Consell Comarcal del Maresme, governat per les forces d'esquerres —PSC, ERC i IC-V—, va aprofitar aquesta tempesta de juliol per tornar a posar sobre la taula el debat de les rieres. Pocs dies abans de larierada, el 15 de juny, el Consell havia enviat un informe a l'Agència Catalana de l'Aigua de la Generalitat per reclamar actuacions a les Meres de rieres i torrents per evitar més accidents. El Consell del Maresme considera que el pla director contra les avingudes està desfasat i resulta del tot ineficaç. Una de les raons —i molt poderosa— és que l'Alt Maresme no disposava del traçat d'autopista Mataró-Palafolls ni d'un increment tan elevat de l'activitat urbanística quan elstècnicsvan redactar l'esmentat pla. El Consell demana a la Generalitat que torni a començar de nou per tal que el pla de rieres s'adapti a la realitat del Maresme. El pla existent es va redactar l'any 1990 i en 10 anys la comarca, i especialment l'Alt Maresme, ha canviat moltíssim. La neteja de les lleres és una de les reivindicacions més destacades del Consell del Maresme, ja que si les rieres estan plenes de sorra i brutícia, quan baixa l'aigua, es taponen els desguassos i l'impacte és molt més gran. El Consell demana que es netegin les lleres de la riera de Vallalta (Sant Iscle, Sant Cebrià i Sant Pol), la de Vallmaria, d'Anselm Clavé, Sant Crist i dels Oms (a Canet de Mar), la de Capaspre (de Calella), el torrent del Correu i la riera de Pineda (en aquesta població) i la riera de Palafolls, en els termes municipals de Palafolls i Malgrat.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 93, juliol-agost de 2000, pàgina 17.)
 

       
<1...45678...467>

més llegits
darrers comentaris

fotos

Captures

Dimarts, 26 abr.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits