bloc sense fulls

13 d'abril de 2021

Repòrter, maig de 2000 | Publiquen l'epistolari entre Coromines i Moll

La correspondència inèdita entre els dos lexicògrafs més importants des de Pompeu Fabra veu la llum gràcies a l'edició de Josep Ferrer i Joan Pujadas.



La Fundació Pere Coromines acaba de publicar l'Epistolari Joan Coromines-Francesc de Borja Moll, un volum de 623 pàgines que conté les 223 cartes que es van escriure els dos lexicògrafs més importants de la història de la llengua catalana des de Pompeu Fabra ençà. Coromines i Moll es professaven una gran admiració i amistat. El llibre, del qual han tingut cura Josep Ferrer i Joan Pujadas, es va presentar el 14 de maig al Centre Cultural i Recreatiu de Pineda, amb les intervencions de Max Cahner, president de la Fundació, i Joan Ferrer, que fou secretari de Joan Coromines.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 91, maig de 2000, pàgina 28.)



 

       

13 d'abril de 2021

Repòrter, maig de 2000 | Fabian Estapé n'explica de tots colors en la presentació de les memòries



L'economista Fabian Estapé (Portbou, 1923) es va demostrar com un personatge sorprenent i divertit en la presentació del seu llibre de memòries De tots colors, el 8 de maig, a la sala d'actes de l'Esplai de la Caixa, de Calella. Estapé va atreure una norantena de persones a l'acte, durant el qual va explicar la seva visió de l'economia actual —amb especial incidència en l'euro, del qual es va declarar fermament escèptic—, de la política i també de l'esport, ja que el professor havia estat directiu del Barça. Estapé va justificar la seva col·laboració amb el règim del general Franco —va treballa  en el Plan de Estabilización i el Plan de Desarrollo— adduint que no era dels que pensava que el millor pel país fos que les coses anessin malament.

De tots colors ha estat un dels llibres més venuts per la diada de Sant Jordi a la llibreria La Llopa, organitzadora de l'acte juntament amb l'Associació de Gent Gran l'Esplai. El periodista Saül Gordillo, coordinador de REPÒRTER, va fer la presentació, tot i que va manifestar que Estapé no en necessitava pas.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 91, maig de 2000, pàgina 30.)
 

       

13 d'abril de 2021

Repòrter, maig de 2000 | El Rotary reconeix la figura de Jordi Pujol



El president de la Generalitat, Jordi Pujol, va visitar Calella el dia 25 de maig per assistir al lliurament del premi Paul Harris ofert pel Rotary Club de Calella, en representado de tots els clubs de Catalunya. Amb aquest premi, el Rotary pretén fer un reconeixement a la tasca duta a terme per Pujol al llarg dels anys a la presidència de la Generalitat per la difusió internacional que ha fet del país. Els membres del Rotary Club de Calella han valorat especialment la promoció que el president català ha fet de la seva gent, els valors, la cultura i l'idioma arreu del món, segons va manifestar Joaquim Pons, president d'aquest club que aplega empresaris. Pons es va congratular per haver pogut concedir el premi a Pujol.

L'hotel Vila va ser l'escenari de I'entrega d'aquest guardó. Jordi Pujol va assistir al sopar acompanyat de la seva esposa, Marta Ferrussola. El matrimoni va rebre un bany de multituds, ja que no només hi van participarelssocisdel clubcalellenc, sinó també personalitats dels Rotary de tot l'Estat espanyol. El lliurament del premi coincidia amb el sopar anual que porta el nom del fundador del club, Paul Harris, que va crear-lo el 1905 als Estats Units.

Jordi Pujol va agrair la distinció rebuda i va reconèixer la tasca que aquesta associació d'empresaris fa per la societat del país. La principal funció del club és, segons els seus principis fundacionals, fomentar valors de solidaritat i ètica entre la més alta classe empresarial. El president de la Generalitat va afirmar que les activitats del club són un actiu econòmic igual que ho són les tasques empresarials de cadascun dels seus membres. El Rotary té 30.000 clubs arreu del món, 46 dels quals són fundats a Catalunya.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 91, maig de 2000, pàgina 23.)
 

       

13 d'abril de 2021

Repòrter, maig de 2000 | Calella ret homenatge al missioner Ferrer

L'Ajuntament nomena fill adoptiu de Calella el cooperant Vicenç Ferrer, premí Príncep d'Astúries de la Concòrdia 1998. Als seus 80 anys, la seva missió a l'fndia és la ja coneguda «revolució silenciosa» en favor dels «intocables».



Vicenç Ferrer es va retrobar públicament amb els calellencs el 13 de maig en una jornada entranyable i emotiva que va mobilitzar nombrosos ciutadans. L'Ajuntament de Calella va nomenar-lo fill adoptiu de la ciutat, una distinció honorífica que fa justícia a la tasca humanitària d'aquest exjesuïta. Nascut a Barcelona el 5 d'abril de 1920, el missioner té arrels familiars a Calella. Va estudiar en aquesta població després de tornar de la Guerra Civil espanyola, i gairebé cada any visita la família.

Acompanyat de la seva esposa, la periodista anglesa Anne Perry, el cooperant va rebre la distinció al pati del Museu Arxiu de mans de l'alcalde, Josep Basart, i envoltat de molts calellencs que volien fotografiar i saludar el pare Ferrer. La regidora de Benestar Social i Cooperació, Pilar Rocafort, va entregar-li una placa amb el poema de la calellenca Concepció Organ. L'acte va anar seguit de les actuacions del cor L'Amistat i l'escola de dansa del col·legi Salicrú.

El premi Príncep d'Astúries a la Concòrdia 1998 i Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona d'aquest any va aprofitar la seva intervenció per reclamar, des de la seva «pàtria», que és Calella, un gest de generositat per acabar amb la pobresa arreu del món. Ell és a l'Índia des del 1952, on ha liderat accions socials en suport a la casta dels «intocables», la més marginada d'aquell país, el segon més poblat del món. Ferrer promou un projecte educatiu, sanitari, ecològic i en favor de les dones i els discapacitats a la regió d'Anantapur, sempre amb els recels de les autoritats locals. El seu és conegut com un projecte integral, i durant les tres dècades de lluita ha aconseguit escolaritzar 66.000 nens i nenes, establir una xarxa sanitària efectiva per als pobles i reduir la desertització. Creada l'any 1994, la Fundació Ferrer té 60.000 padrins per tot Europa. Precisament ara s'acaba de publicar el llibre Vicente Ferrer, la revolución silenciosa, del periodista Albert Oliveras.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 91, maig de 2000, pàgina 22.)
 

       

13 d'abril de 2021

Repòrter, maig de 2000 | Josep Basart: «Potser vam ser ingenus o precipitats»

L'alcalde de Calella no considera que el seu govern hagi perdut gairebé un any per estar en minoria. Creu que s'ha agafat experiència, però admet una certa ingenuïtat o precipitació. Justifica el trasllat dels estudis de Turisme a Mataró.



L'alcalde de Calella, Josep Basart (ERC), ha aconseguit desbloquejar el pressupost. El govern d'ERC i el PSC l'ha aprovat finalment amb els independents i no amb CiU, com semblava.

-Ja hi ha pressupost, finalment?
-Sí. S'ha retardat perquè les negociacions amb CiU ens van obligar a anar a poc a poc. A més, la interventora, que és nova, s'ha volgut mirar els papers amb lupa. La nostra idea era aprovar-los bastant més aviat. A finals de gener nosaltres ja teníem a punt un esborrany força clar.

-La sorpresa ha estat aprovar el pressupost gràcies als independents, oi?
-Jo diria que sí, però les condicions que ens van posar sobre la taula eren molt assumibles i anaven en la nostra línia. Amb el tema de la biblioteca, ja ens havíem pronunciat a favor de fer-la en un altre espai d'acord amb l'informe de la Diputació. I havíem valorat que no teníem cap inconvenient de fer-la a Can Palmada. Arreglar carrers i voreres també és una preocupació nostra i hi estem totalment d'acord. I l'altre condició era la comissió de seguiment del plageneral d'urbanisme, que considerem que s'ha de fer. Era més fàcil posar-nos d'acord amb aquestes condicions que amb les que ens posava CiU.

-L'entesa per aprovar el pressupost pot desembocar en un pacte de govern amb els independents?
-Hem de posar-nos a parlar i explorar les possibilitats d'arribar a més acords.

-La condició sine qua non del Grup Independent Calella és que Maria Janer i Josep Maria Barberà recuperin l'acta de regidors. És una condició insalvable?
-No, no és insalvable. Hi ha sistemes i maneres de fer les coses que podrien reconduir-ho, salvant fins i tot el tema de la incompatibilitat. No és ràpid, evidentment, però ho posarem sobre la taula. La meva única preocupació és que no es cometi cap il·legalitat. Només això.

-I com es pot evitar la incompatibilitat d'aquests càrrecs electes que treballen a l'hospital de titularitat municipal. Canviant els estatuts de l'hospital?
-En aquests moments ja s'estan fent passos a dintre de l'Hospital Sant Jaume de Calella, el Consorci Hospitalari de la Selva i l'empresa que ho gestiona, BC Gest, pertal d'anar cap a un consorci sanitari. Amb un canvi jurídic del consorci ja no hi hauria incompatibilitat amb l'Ajuntament. Per tant, qualsevol treballador de l'Hospital podria ser també regidor de l'Ajuntament. Aixòdemana untemps, probablement un any. És una solució, però n'hi ha més.

-Que digueu això vol dir que esteu admetent que a l'inici del mandat vau pecar d'ingenuïtat? Si ara hi ha solucions també es podrien haver buscat llavors?
-Les solucions tècniques hi eren abans i hi són ara. En aquells moments els condicionants ens van portar on ens van portar. Potser vam pecar d'ingenuïtat o ens vam precipitar, però jo diria que tots plegats. Ara les circumstàncies han canviat, i tothom està amb una altra predisposició i s'havia d'aprofitar per trobar solucions. En aquell moment, per exemple, no sabíem res del consorci hospitalari.

-Això ha fet perdre un any?
-No, perquè l'equip de govern ha agafat experiència. Alguns projectes s'han anat treballant i avançant. Però sí que és veritat que la gestió diària ha estat lenta, sense arribar a paralitzar l'Ajuntament, que no s'ha paralitzat. Hem anat lents en el dia a dia perquè havíem d'anar pactant amb l'altre grup de l'oposició.

-El pacte ERC-PSC s'ha reforçat?
-Jo diria que és més fort que mai. S'ha solidificat i funcionem molt bé.

-Sou també membre del Consell Comarcal i heu aprovat el trasllat dels estudis de Turisme de Calella a Mataró, fet que suposa un retrocés per al municipi.
-0 no. Jo no sé si és un retrocés quan parteixes de la base que s'han fet les coses mal fetes i sense plantejar ni tenir en compte el futur més immediat de la població d'estudiants, la demografia ni la demanda i oferta que tenia el sector. Quan s'ha començat malament una cosa, no és un retrocés, sinó posar les coses al seu lloc. Potser estem parlant d'intentar salvar els estudis universitaris al Maresme.

-Esteu dient que va ser un nyap de l'anterior alcalde i president del Consell Comarcal, Joaquim Rey?
-Jo no sé si de l'alcalde, del president, del director o del president de la junta rectora. El que és evident és que hi ha una memòria que justificava els estudis de Turisme a Calella i era absolutament errònia perquè partia d'uns condicionants que mai no s'han complert. L'estudi el van fer malament. Les expectatives de creixement d'alumnes i ingressos econòmics mai no s'han complert. Ni el primer dia.

-Ara, sense l'escola universitària, què en farem de l'antiga fàbrica Llobet Guri?
-La fàbrica Llobet té moltes potencialitats, amb una part important de l'ensenyament, com és el cicle formatiu d'Hostaleria i Turisme. Un cicle de formació professional de grau mitjà i superior. Penso que tenen un potencial enorme perquè formen persones que després aniran a treballar als hotels, restaurants, agències o es dedicaran a l'animació turística. És un ventall professional més ampli que no pas la diplomatura de Turisme. El sector no vol càrrecs intermedis o treballadors ben qualificats.

-És només una idea, aquesta?
-No, perquè ja s'han fet contactes amb la Generalitat i hi estan molt d'acord.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 91, maig de 2000, pàgina 17.)
 

       

13 d'abril de 2021

Repòrter, maig de 2000 | Antonio Martín: «En aquest país assassinar és molt barat»



Antonio Martín Díaz
, pare de Borja, és professor de l'escola pública La Minerva. Incansable militant d'esquerres, ha format part de les candidatures d'Iniciativa per Catalunya (IC). A les eleccions municipals de 1999, formava part de la llista del Grup de Calella Roig, Verd i Violeta. El seu fill Borja ocupava el cinquè lloc. En aquesta entrevista, concedida a REPÒRTER el 20 de maig, Antonio Martín reclama més control dels immigrants il·legals.

-Què feia últimament el seu fil?
-Feia un any que treballava i l'acabaven de fer fix. Estàvem bastant contents amb ell. Era un xicot molt alegre. Havien començat a arreglar-se la casa. Ja havia canviat l'aigua, la llum...

-Feia molts anys que tenia nòvia?
-De sempre. Es van fer novios a l'escola, quan anaven a La Minerva. Portaven de novios 10 anys i 3 o 4 mesos. Pràcticament quan anaven a 7è curs ja eren mig noviets.

-Ha estat una cosa inesperada?
-Sí, completament inesperada. Una mort increïble que ens ha agafat per sorpresa. Un noi sa. Va sortir a fer una volta i, mira, ha anat a trobar la mort d'una manera... La societat avui... Hi ha molta violència. La gent jove beu molt, pren pastilles, porros i alcohol. No saben ni per on van. I van per aquí pensant que estan com a casa seva, i no saben que corre un grapat de gent molt perillosa. Gent indocumentada, que viu de la droga, del tràfic d'immigrants, gent que no està controlada. I els joves no són conscients del perill que corren. I està passant cada dos per tres. Aquí, a Calella, fa molt poc temps al Boschmonart li van donar una pallissa de mort. I a un amic d'en Víctor li van punxar una cama. Quan surten els nois a la nit els pares no estem tranquils. Crec que hi hauria d'haver més control. La policia podria portar perfectament un detector de metalls, i detectar la gent que va amb armes. Hi ha molta gent amb navalles. En el mateix local on va estar el meu fill feia una setmana que hi havia hagut trets.

-No hi ha control policial?
-No. Al meu fill el va haver de portar un amic. Va estar-se mitja hora perdent sang. No hi va haver ni ambulàncies ni policia ni res. És una cosa increïble. La manca de control... I bars que estan oberts més hores de les permeses.

-Sou professor de l'escola pública La Minerva. No sou racista, i teniu unes idees gens sospitoses.
-Mai. A casa meva no som racistes. No tenim res en contra de la gent que ve aquí a treballar i guanyar-se la vida. Hi ha molta gent que treballa i intenta instal·lar-se aquí, però aquests no són el problema. El país necessita mà d'obra dels immigrants. El problema és la gent indocumentada que no té cap control i viu del robatori. No pot ser que agafin una persona 10 o 15 vegades i torni a estar al carrer. Aquesta gent, que no té documentació ni mitjà de vida... Nosaltres, durant els anys 60, vam emigrar a l'estranger, i hem anat a França i Alemanya, però vam anar amb un contracte i unes condicions. Un contracte d'anada i de tornada. Però aquest país és un catxondeo. Aquí ens passem d'un extrem a l'altre. Ja veiem com estan entrant cada dia els immigrants amb pasteres. I la culpa d'això és tant del govern del Marroc com del d'Espanya. I la falta de mitjans. Agafen una persona i la deixen anar. Aquesta gent que es dedica al tràfic d'immigrants il·legals o al narcotràfic. Els agafen 5 o 6 vegades en una setmana, però tornen al carrer. No es pot permetre que hi hagi gent indocumentada.

-Us veig relativament bé. La processó va per dins?
-Clar, la processó va per dins. De què serveix plorar? A més, a mi em costa mostrar els meus sentiments. Són meus, propis, i no els expresso fora. La ràbia i la pena van per dins. Més que res, pena i dolor. L'amargor... Ens han tret l'alegria.

-Era l'alegria de la casa?
-Sí, era un noi molt alegre. Molt obert de caràcter. Era el més obert dels tres germans. Sempre estava de bromes.

-Ja heu tornat a fer classes a l'escola?
-No. Aquests dies és impossible. Estic de baixa. No puc. Aquí encara no ho hem superat. A vegades estàs esperant que vingui a dinar. Encara no ens fem la idea que ha mort. Ens costa molt.

-Teniu la sensació que s'està treballant amb tots els mitjans i una voluntat clara d'aclarir el cas? 0 en algun moment penseu que se n'estan oblidant i que no tots els casos es tracten igual?
-Al principi em pensava que sí, que s'estaven posant tots els mitjans, però ara que està passant el temps no ho veig tan clar. Aparentment, pel que he parlat amb la Guàrdia Civil de Calella, diuen que tenen molt d'interès, però no sé si tenen tots els mitjans. Jo veig que el temps s'allarga i no hi ha cap resultat clar. Tinc la sensació que la investigació ha tocat sostre i que el procés no avança més.



-Fareu alguna cosa?
-No ho sé. Estic dubtant. Sovint penso a manifestar-nos, però no voldria que s'aprofités com un acte racista, perquè jo no ho sóc. També vull que la policia treballi tranquil·lament i no interferir en la seva feina, però arriba un moment que perds la paciència.

-La diputada socialista Manuela de Madre, presidenta de la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana del Parlament de Catalunya, s'ha posat en contacte amb vosaltres. Què us va dir?
-Ens va donar el pèsam i es va oferir a ajudar-nos en el que fes falta. Jo li agraeixo l'interès demostrat, però potser ara sí que seria el moment que ens ajudés. L'assassí pot haver fugit d'Espanya i no estaria malament que es fes una recerca internacional per detenir-lo. Que la policia nos'aturi a les fronteres de l'Estat.

-Què fareu ara?
-Estic pensant què podem fer perquè això no quedi impune. Suposo que amb el temps l'agafaran, però el condemnaran a 10 o 15 anys, només en complirà 4 o 5 i sortirà fora al carrer mentre el meu fill s'està podrintal cementiri. En aquest país assassinar és molt barat. Aquesta és una altra impotència. La gent que és perillosa, la societat els hauria d'apartar per sempre. Els hauria de tancar 30 o 40 anys i no 5 o 6 .

-Sovint es té la sensació que això només ho diu gent que...
-Això és com els morts de la carretera. Cada dia ho veus per la televisió, però no et passa a tu. Passa als altres. Quan et passa a tu és quan realment te n'adones. I llavors veus que les penes que es posen són molt petites. Jo no estic a favor de la pena de mort, perquè pots matar un innocent. Però sí que estic a favor que gent que no ha respectat la vida d'altres persones, estigui tota la vida a la presó.


Per què van matar «en Borjas»

La Guàrdia Civil nega que el mòbil de l'assassinat de Borja Martín García, conegut familiarment com Borjas, fos el racista. Els responsables policials de la investigació no consideren la hipòtesi que el motiu de la ganivetada fos una discussió racista. Però, segons la família, és del tot descartable la hipòtesi d'una revenja, d'un ajustament de comptes. L'agressor i la víctima no es coneixien. La cara de l'assassí tampoc no era coneguda pel germà de la víctima, Víctor. Era la primera vegada que el veien, segons asseguren. «Jo li vaig donar la mà perquè anava content i no em va fer mala espina», relata Víctor, de 19 anys. «Vaig sortir del local perquè el meu germà em va dir que anava a fora a parlar amb ell. Suposo que en Borjas li va dir 'què passa?' i l'altre es deuria acollonir i li va clavar la punyalada. Va ser per sorpresa, perquè si el meu germà ho hagués vist o intuït hauria reaccionat. Era molt viu.»

No pot ser cap assumpte de drogues? Els pares i el germà gran de Borja diuen que no, i que ni tan sols la Guàrdia Civil contempla aquesta possibilitat. «Ell tenia la seva feina i no es ficava amb ningú, però també és cert que no s'acovardia davant de les situacions», afirma Juan Antonio, de 27 anys, que està patint moltíssim la mort del seu germà mitjà. El pare, pel que li han explicat, sospita que l'assassí s'anava fent el simpàtic entre els chents del local per robar alguna cartera. I es dirigiria a les persones que veia més «contentes», com Víctor i els seus tres amics. «En Borjas s'ho deuria olorar, i li va fer mala espina», afegeix Antonio Martín, el pare del noi.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 91, maig de 2000, pàgines 8 i 9.)
 

       

13 d'abril de 2021

Repòrter, maig de 2000 | Un homicidi sense sentit

La mort de Borja Martín, de 24 anys, a la sortida d'una discoteca de Santa Susanna commociona Calella, on viu la seva família. La Guàrdia Civil busca un marroquí de 19 anys, amb antecedents per delictes menors i sense papers, com a autor de l'assassinat.



Borja Martín García. 24 anys. Solter. Nascut a Calella. Treballava en una empresa del polígon industrial de Pineda, Fustes Maresme. Es volia casar aviat amb la seva nòvia de tota la vida, Sandra. S'estaven arreglant una casa a la plaça del Rei, a tocar del Mercat de Calella. Però mai hi anirà a viure. El divendres 28 d'abril va sortir de casa dels seus pares. Ja tenia el pijama posat i se n'anava a dormir, però la trucada telefònica del seu germà petit, Víctor, de 19 anys, el va fer canviar d'idea. El germà i tres amics estaven de festa per Calella, prenent unes copes. Borja Martín sempre acompanyava en Víctor. Pensava que, per controlar el germà petit, el millorera estar-hi al costat. Es van dirigir a un local de la Riera, però no els van deixar entrar perquè alguns duien xandall. Van decidir agafar el cotxe i anar fins a Santa Susanna. A peu de la carretera N-l I hi ha dos locals nocturns, situats a l'altra banda de l'hipermercat Maxim. La discoteca Desigual —un dels after hours més coneguts i freqüentats de la comarca— i el pub La Reserva.

Eren les 4 de la matinada. Abans d'entrar a La Reserva, Borja es va trobar amb un amic seu de Calella, Sergio, en Coquín, que precisament abandonava el pub. Es van saludar a la porta. Borja, el seu germà Víctor i els acompanyants van entrar al local. Coquín es va quedar a fora, xerrant amb altres joves. Només d'entrar van detectar que al pub no hi havia gaire gent. Potser una vintena de joves, majoritàriament magribins. Borja es va dirigir a un dels cambrers que coneixia, el va saludar i li va dir que no es quedaven i se n'anaven per evitar problemes perquè hi ha «molts moros i el meu germà i els seus amics van una mica alegres». Un dels magribins anava saludant tothom i fent-se el simpàtic. Borja el va evitar, no li va voler allargar la mà i li va dir que el deixés en pau. Però el seu germà sí. Víctor i els tres amics havien pres «quatre o cinc cerveses» i ja anaven entonats. La reticència de Borja va fer insistir el jove magribí, que el va convidar a sortir a fora per seguir l'«intercanvi de paraules» que havien iniciat. Borja va veure que no anava mal vestit i, a més, era més jove que ell. Deuria tenir entre 19 i 20 anys. Quan tots dos eren fora, a un metre escàs de la porta, el magribí es va treure una navalla i el va punxar. Borja va caure a terra. Quan el seu germà va sortir a la porta ja l'havia apunyalat. Llavors es va produir una discussió. Quan Víctor va agafar una pedra per llençar-li, l'agressor va sortir corrents. Va creuar la carretera i el van perdre de vista. En veure que Borja no reaccionava, que seguia estès a terra, es va produir una reacció de pànic. Víctor va cridar als responsables de La Reserva que avissessin una ambulància per trasllada-lo a l'hospital, però el propietari no ho va fer. «Traieu-me'l d'aquí. No volem problemes», hauria respost, segons la versió de la família, que el 20 de maig va trencar el silenci per parlar amb REPÒRTER.



Coquín, que encara es trobava a prop del local, va ser qui va traslladar el ferit fins a l'Hospital Sant Jaume de Calella. Ho va fer amb el cotxe de la nòvia de Borja, després d'agafar-li les claus de la butxaca. Sense carnet de conduir, Coquín va agafar el vehicle i va socórrer la víctima, que va ingressar a urgències a 2/4 de 5 de la matinada. La Guàrdia Civil no es va presentar al lloc dels fets fins passades les 7, a la mateixa hora que els pares de Borja rebien una trucada a casa que els llevava inesperadament del llit. Qui trucava era el seu fill Víctor. El noi no va trucar fins a aquella hora perquè es pensava que no seria res, que a l'hospital cosirien el seu germà i sortiria per ell mateix. Però no va ser així. La ganivetada va perforar l'estómac i l'artèria aorta, fet que li va produir una gran hemorràgia. Després de ser operat quirúrgicament i estabilitzat, una unitat mòbil de la UCI va traslladar el jove a 1/4 d'11 del matí finsa l'hospital Can Ruti, de Badalona. Allà va morir.

El grup judicial de la Guàrdia Civil de Calella s'ha fet càrrec de les investigacions, sota les ordres del jutjat d'instrucció número 1 d'Arenys de Mar, que ha decretat el secret del sumari. La Guàrdia Civil ha detingut un jove de 27 anys de nacionalitat marroquina i resident a Mataró com a presumpte encobridor de l'homicidi. Aquesta hauria sigut la persona que, després de la ganivetada, va ajudar l'agressor a fugir de Santa Susanna.

Segons les declaracions efectuades davant la Guàrdia Civil, l'autor del crim és un marroquí de 19 anys que viu a Mataró, possiblement al barri de Rocafonda. Té antecedents per delictes menors i és a l'Estat sense papers. Quan la notícia de la mort va aparèixer als mitjans de comunicació, l'autor del crim va fugir i està en parador desconegut. La Guàrdia Civil el busca.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 91, maig de 2000, pàgines 6 i 7.)
 

       

13 d'abril de 2021

Repòrter: La inseguretat de les nits de l'Alt Maresme



La mort del jove calellenc Borja Martín García, de 24 anys, a la sortida del pub La Reserva, de Santa Susanna, posa de relleu la violència amb la qual es mouen els joves en les seves sortides nocturnes i la manca de seguretat que hi ha a l'entorn d'una oferta lúdica molt potent a l'Alt Maresme. El pare de la víctima, un professor de l'escola pública La Minerva, alerta de la inseguretat existent i atribueix moltes de les agressions que cada setmana es produeixen —només ens assabentem de lesque acaben ambtragèdia— al consum excessiu d'alcohol i substàncies estupefaents. Antonio Martín també fa referència a la immigració, ja que la Guàrdia Civil està buscant un jove marroquí d'entre 19 i 20 anys com a autor de l'assassinat. Martín reclama més control, perquè no pot ser que els immigrants il·legals es moguin amb total impunitat. La frase «els detenen tres o quatre cops per setmana però tornen a estar al carrer» és ja prou coneguda, i segurament també posa de manifest les limitacions de la justícia. El crim de Borja Martín podria haver desencadenat una reacció racista, i afortunadament no ha estat així. Segurament la prudència de la família hi ha contribuït. Superat aquest risc objectiu, ara cal fer una crida a la reflexió i l'autocrítica. Prenguem bona nota d'aquest fet per intentar que no hi hagi més morts al voltant de la festa nocturna. A l'Alt Maresme hi ha molts locals oberts tot l'any. Ara, amb l'inici de la temporada turística, l'oferta encara es dispara més. Per tant, cal un increment de la vigilància pergarantir la seguretat ciutadana. No pot ser que els pares no puguin dormir moltes nits que els seus fills diuen que se'n van «de marxa». Els propietaris dels locals també s'hi han d'implicar, si es vol evitar que sortir de copes esdevingui un fet marginal per les seves connotacions. No han d'acceptar que els clients consumeixin el que vulguin a l'interior del local i haurien de vetllar perquè dur una navalla a sobre no esdevingui un fet de normalitat. Un últim apunt. No deixa de sorprendre l'agilitat amb la qual es mouen els cossos de seguretat i la mateixa justícia quan els crims es produeixen en segons quins llocs —el cas de la Vila Olímpica— i la manca de recursos que es demostra en segons quins altres. Que la investigació acabi i que la justícia faci la seva feina.

(Editorial de la revista Repòrter, número 91, maig de 2000, pàgina 3.)
 

       

12 d'abril de 2021

Repòrter, abril de 2000 | Llibres sobre pedres d'història

Malgrat inaugura la biblioteca de l'antiga Cooperativa en un edifici del segle XVI rehabilitat gràcies a 10 anys de treball i una inversió de 200 milions.



La biblioteca de Malgrat de Mar ha trigat 10 anys a arribar, però l'espera ha valgut la pena. Després d'una dècada i d'una inversió de 200 milions de pessetes, Malgrat de Mar disposa d'un gran equipament cultural al cor de la població i en un edifici de valor patrimonial: una casa senyorial datada el segle XVI que havia estat seu de La Cooperativa. L'obra feta, dirigida per l'arquitecte Josep Maria Romaní, és molt respectuosa amb l'espai originari i té l'encert de combinar modernitat —espais comfortables, lluminositat, mobiliari de disseny i totes les facilitats de les noves tecnologies, amb ordinadors connectats a la xarxa Internet i reproductors de Compact Disc— amb una rehabilitació que destaca el valor històric de l'edifici. L'entrada, amb les seves arcades, i la segona planta, amb un sostre de fusta que permet l'entrada de llum natural, i des del qual s'observa el campanar de l'església, són possiblement els escenaris més agradables d'aquest equipament de 1.000 metres quadrats.

L'Ajuntament de Malgrat va adquirir l'antiga Cooperativa l'any 1991 per un import de 40 milions. La conversió de l'immoble en una biblioteca moderna i exemplar ha suposat una inversió de 200 milions més, que ha aportat l'Ajuntament de Malgrat, la Diputació de Barcelona i la Unió Europea, a través d'un fons gestionat per la Generalitat. Com a reflex d'aquesta col·laboració institucional, els malgratencs —uns 400— van poder assistir a una inauguració en què van intervenir el president de la Diputació, Manuel Royes; el subdirector general d'Administració Local de la Generalitat, Joan Olivares; i l'alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy. Royes va destacar que l'obra «no és cap luxe», sinó una necessitat perquè «ningú pot perdre el tren de les noves tecnologies i la societat de la informació». Royes va posar de manifest que la institució que presideix ha invertit 20.000 milions en biblioteques durant 10 anys i que la xarxa de la Diputació dóna 6 miIions de serveis anualment, amb préstecs de llibres i consultes. Conxita Campoy va posar l'accent humà en la seva intervenció per agrair la implicació de tota la població en aquest projecte. «Aquest projecte ha suposat molts esforços i els que hi hem participat voldríem que fos un factor d'enriquiment cultural», va dir Campoy. L'acte inaugural va seguir amb la Coral Atzavara, joves de l'Escola de Música de Malgrat i una actuació infantil.



(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 90, abril de 2000, pàgines 24 i 25.)
 

       

12 d'abril de 2021

Repòrter, abril de 2000 | Es casa un altre coordinador de REPÒRTER



Està comprovat. El pas següent a ser coordinador de REPORTER és casar-se. Primer va ser Pep Montes, després el va seguir Antoni Fuentes i, finalment, Saül GordiIlo també ha dit el sí. Va ser el passat dia 15 d'abril a la Misericordia de Canet de Mar.

L'actual coordinador de la revista va contreure matrimoni amb la també periodista i col·laboradora de REPÒRTER Ana Villaverde. La seva relació es va anar enfortint entre reportatges i entrevistes a la revista de l'AIt Maresme així com al diari El Punt. Saül Gordillo i Ana Villaverde han seguit les passes de Pep Montes i Elion Villén i d'Antoni Fuentes i M. Àngels Martín.

La celebració del nou casament de la familia periodística de REPÒRTER va aplegar més de 200 persones provinents de Catalunya i Espanya. Per perdre de vista el brogit periodístic diari i concentrar-se en l'inici de la nova etapa, Saül Gordillo i Ana Villaverde van fer el viatge de nuvis a Tailàndia.

(Article de la revista Repòrter, número 90, abril de 2000, pàgina 21.)
 

       

més llegits
darrers comentaris

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2022, Saül Gordillo     Crèdits