bloc sense fulls

22 d'abril de 2021

Repòrter, març de 2001 | Especial 100 | El premi

El gener de 1994 la Diputació de Barcelona va premiar REPÒRTER amb el Tasis-Torrent a la millor publicació comarcal del país. El guardó i el milió de pessetes van ser una bona injecció de moral



REPÒRTER va néixer el juny de 1992, i apareixia als quioscos de Calella, Pineda, Santa Susanna i Malgrat. La revista es va presentar en societat a Calella (amb l'alcalde, Joaquim Rey, i l'escriptor Francesc Grau), a Pineda (amb l'alcalde, Josep Lluís Fillat, i el filòleg Joan Ferrer) i a Malgrat (amb l'alcaldessa, Conxita Campoy, i el periodista Jordi Martínez). Pep Montes era el coordinador de la revista, que tenia un consell de redacció format per Lluís Gendrau, Saül Gordillo, Antoni Fuentes, Xavier Alés i Joan Pujadas. El 29 de gener de 1993 la revista quedava finalista del premi Tasis-Torrent a la millor publicació de premsa comarcal. Aquell mateix mes, REPÒRTER complia la seva promesa d'abraçar tot l'Alt Maresme, d'Arenys fins a Tordera. Es van fer presentacions públiques a Tordera, amb l'alcalde, Jaume Romaguera, i a Arenys de Mar, amb el periodista Oriol Ferran i el regidor de Cultura, Santiago Fontbona. Des del gener de 1993, per tant, REPÒRTER esdevenia el primer —i únic encara— mitjà de comunicació escrit d'àmbit altmaresmenc.

L'octubre de 1993, Pep Montes deixa de coordinar la revista i el relleva Antoni Fuentes. El 28 de gener del 1994, REPÒRTER guanya el premi Tasis-Torrent a la millor publicació comarcal catalana de 1993, concedit per la Diputació. Una escultura i un milió de pessetes que van ajudar la revista a finançar aquells primers números poc rendibles publicitàriament. A més, el reportatge de Josep Ferrer (assessor lingüístic des dels inicis) L'espistolari Fuster-Riera Llorca-, l'enllaç entre la resistència i l'exili va quedar finalista en l'apartat d'articles del mateix premi.

El març de 1998, amb el n.° 67, REPÒRTER experimenta un profund redisseny —obra de Carme Guri— per fer la revista més atractiva. La nova imatge i distribució de seccions coincideix amb un nou canvi de coordinador, atès que Saül Gordillo relleva Antoni Fuentes, que automàticament passa a formar part del consell de redacció, com ho va fer Pep Montes l'octubre de 1993. Des del juny de 1992, tant Joan Pujadas com Xavier Alés han format part de l'equip de la revista.

(Article de Saül Gordillo al suplement especial de la revista Repòrter, número 100, març de 2001, pàgina 13.)
 

       

22 d'abril de 2021

Repòrter, març de 2001 | Especial 100 | Com fem la revista

Periodistes, dissenyadors, col·laboradors i impressors fan possible que REPÒRTER aparegui cada mes. Amb aquest reportatge, els lectors sabran qui hi ha darrere de la revista







La revista és el resultat d'una feina d'equip en què participen moltes persones, més de les que figuren en la «manxeta». A part dels membres del consell de redacció i dels col·laboradors habituals (tant siguin d'opinió com periodístics), REPÒRTER manté la seva cita mensual amb els lectors gràcies a la participació d'homes i dones de perfils ben diferents. Josep Maria Alés és la persona que duu l'administració de Projectes Culturals Papers (entitat editora de la revista), conjuntament amb el seu germà Xavier. Aquest últim compagina aquesta faceta amb la de redactor d'Esports. Joan Pujadas és una de les ànimes de la revista, per no dir l'alma màter. És membre del consell de redacció i s'encarrega que els subscriptors rebin la revista per correu. Ana Villaverde és una de les periodistes de REPÒRTER. Com la resta d'informadors, escriu els articles des de l'ordinador de casa seva i els envia per correu electrònic a la redacció, on s'acaben d'editar. A part d'Ana Villaverde, també ho fan Xavier Aragonès, Francesc Arcas, Neus Lloveras, Montse Martínez, Pau Pujadas i Francesc Santiago. Aquesta és la nova fornada de REPÒRTER, periodistes que viuen del seu treball en mitjans professionals o estudiants que encara no han acabat la carrera. Un cop el coordinador de la revista ha editat i compaginat els diferents articles, juntament amb Joan Pujadas, es procedeix a la correcció lingüística. Llavors és quan intervé el filòleg Josep Ferrer, possiblement l'única persona que s'ha llegit tots i cadascun dels textos publicats (fins i tot dues vegades). Ho ha fet per evitar les faltes ortogràfiques i garantir-ne la correcció lingüística. Les dissenyadores gràfiques també intervenen en la confecció de cada número. El disseny original, de Carme Guri, compta amb l'aplicació mensual de les dissenyadores d'Impremta Rodríguez (Lorena Sánchez i Gemma Pérez) i del màxim responsable de la impressió: Joan Rodríguez. Quan la revista ja està impresa, enquadernada i arriba als quioscos, el coordmador i els membres del consell de redacció ja comencen a rumiar els continguts del número següent.

(Article de Saül Gordillo al suplement especial de la revista Repòrter, número 100, març de 2001, pàgines 5-9.)
 

       

22 d'abril de 2021

Repòrter, març de 2001 | Especial 100 | Un número extraordinari



Quan el juny de 1992 va aparèixer la revista d'informació de l'Alt Maresme REPÒRTER, hi havia molts dubtes sobre la perdurabilitat i continuïtat del nostre projecte periodístic. Han passat 9 anys i la revista ha arribat als 100 números. L'exemplar que teniu a les mans és especial. Aquest mes de març del 2001 editem —per primera vegada— un número doble. Per un costat, la revista amb les seccions habituals i les informacions més actuals. Per l'altre, aquest exemplar de celebració, un número extraordinari que pretén mostrar les persones que hem fet possible arribar on hem arribat. Es tracta, en part, d'una revista dedicada a nosaltres mateixos, però amb la voluntat que serveixi als lectors per coneixe'ns millor. Volem que aquells subscriptors i lectors més fidels puguin fer un repàs —potser nostàlgic— de tot el viscut al llarg d'aquests 100 exemplars. Però també pretenem engrescar nous lectors amb aquesta visió introspectiva. Aquest exemplar és diferent. Ho demostra la portada, il·lustrada amb una obra de l'artista santpolenc Perejaume. Per a REPÒRTER és un honor reproduir aquesta obra, que Perejaume ens ha cedit generosament. L'artista s'ha inspirat en una problemàtica d'actualitat que té claríssimes connexions amb debats comarcals, amb informacions que publiquem cada mes a REPÒRTER. Al llarg d'aquests 9 anys hem elaborat reportatges de molts assumptes que realment preocupen la  població de l'Alt Maresme. El conflicte de l'aigua possiblement és un dels més representatius, i més ara que la Tordera s'ha demostrat sobreexplotada. Quan Perejaume reclama que reguem l'Ebre també demana que es regui i es cuidi la Tordera.

En aquest exemplar reproduïm articles d'opinió de col·laboradors habituals de la revista, però també dels màxims representants institucionals de la comarca. Des del president del Consell Comarcal del Maresme, Josep Jo, fins als alcaldes de Calella, Josep Basart, de Pineda, Joan Morell, i de Malgrat, Conxita Campoy, als quals estem agraïts. Prenem bona nota dels elogis i felicitacions, però no voldríem evitar quedar-nos amb una visió cofoista. Amb el mateix esperit crític que apliquem a la realitat més propera —i al qual sovint sotmetem les institucions i la resta d'actors públics—, volem mirar-nos per encarar el futur i la continuïtat de REPÒRTER.

(Editorial del suplement especial de la revista Repòrter, número 100, març de 2001, pàgina 3.)
 

       

21 d'abril de 2021

Quinze anys d’iCat, l’emissora necessària



Quan el 22 d’abril del 2006 l’aleshores president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, va inaugurar iCat i l’endemà, Sant Jordi, començaven formalment les emissions de la nova emissora pública, ningú es devia imaginar les dificultats amb què, amb els anys, es trobarien tant el projecte radiofònic com l’escena musical catalana i la cultura en general. La pandèmia ha castigat molts sectors del país, i el cultural i la seva indústria probablement han estat un dels més perjudicats per les restriccions i l’impacte de la Covid-19 en les nostres vides. 

Aquest Sant Jordi celebrem els 15 anys del naixement d’iCat, i ho fem en un context que ha donat més sentit i utilitat a l’emissora musical i cultural del grup d’emissores de la Generalitat. iCat ha ajudat l’audiència a fer més suportable el confinament i les restriccions de la pandèmia, però també hi ha contribuït perquè l’escena musical del país disposés d’una eina i d’un aparador essencial en aquests temps difícils. De la mateixa manera que una revista com Enderrock ha esdevingut referent imprescindible i ha estat el pal de paller per a músics, productors i tota la indústria, l’emissora iCat s’ha guanyat al llarg d’aquests 15 anys el respecte, la credibilitat i la complicitat de la major part de l’escena musical catalana.


 
La creació d’iCat a l’entorn de Sant Jordi del 2006, amb l’aleshores director del grup d’emissores, Oleguer Sarsanedas, i els seus més estrets col·laboradors en el projecte, Lluís Cuevas i Marc Vicens, ha permès que grups desconeguts tinguessin la seva primera oportunitat i ha afavorit un imaginari propi no exempt de connexions amb la millor oferta internacional. Creiem, honestament, que iCat és tan necessària a les ones com ho pot ser Enderrock al mitjà imprès i ara també digital, i a la gala anual de referència amb els seus premis. Un país sense iCat i sense Enderrock seria més pobre, i avui estaria més afeblit per afrontar els reptes de futur que té el sector en l’horitzó postpandèmia.
 
A iCat li tornarà a tocar jugar un paper fonamental en el renaixement de l’activitat cultural del país, serà l’emissora oficial dels festivals musicals quan tornin, promovent el nou talent, afavorint la diversitat de gènere, potenciant els programes culturals de literatura, arts escèniques, sèries, cinema, cultura popular... iCat haurà d’agafar el timó i tornar a ser motor de la difusió cultural en sentit ampli al nostre país. L’emissora nascuda per Sant Jordi del 2006 haurà de combatre el drac de la postpandèmia i de les amenaces que la revolució digital pugui comportar per a l’escena musical d’un país com el nostre, de la nostra dimensió i amb els nostres condicionants. iCat no només haurà de continuar fent d’aparador, sinó que també haurà de donar motivacions a una ciutadania que reclama poder retornar amb garanties i il·lusions renovades al món sempre enriquidor de la descoberta cultural.
 
La lluita d’iCat contra el drac no és nova. Se’n va sortir de 5 anys d’apagada a les ones, de tal manera que d’aquests 15 anys de vida només 10 han compaginat l’FM amb l’aposta digital. El setembre del 2017, gràcies a l’impuls del vicepresident del govern i conseller d’Economia Oriol Junqueras i del conseller de Cultura Santi Vila, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va poder complir un dels objectius de l’actual direcció de Catalunya Ràdio: recuperar iCat a l’FM. Des del setembre del 2017, el creixement de l’audiència d’iCat ha estat sostingut, ha arribat a xifres similars als resultats que l’emissora tenia abans del tancament a les ones hertzianes. L’últim EGM ha situat iCat amb 30.000 oients, i aquesta xifra va acompanyada d’un creixement dels consums digitals i de l’èxit de diverses apostes de ràdio visual que estan fent forat entre el públic més jove. Últimament es parla molt de la desafecció del jovent del país amb els mitjans audiovisuals públics, però sovint es fa des d’un cert desconeixement per la bona feina que està fent iCat en particular i Catalunya Ràdio en general, en l’àmbit del podcast i de la ràdio visual.


 
Els professionals i col·laboradors de la ràdio pública també mereixen un reconeixement en aquest sentit, perquè no és fàcil connectar amb noves audiències i el públic jove enmig del tsunami de plataformes digitals externes i del soroll de les xarxes socials. Els programes d’iCat en format de ràdio visual des del flamant estudi 2 a Diagonal 614 acumulen milers de reproduccions d’usuaris que difícilment escoltarien ràdio, i molt probablement tampoc no coneixerien els mitjans públics del país. Novament, iCat lluitant contra un drac, en aquest cas, global.
 
iCat compta amb el públic més jove del grup d’emissores de Catalunya Ràdio, amb una mitjana d’edat de 41 anys. Una edat que està 2 anys i mig per sota de la mitjana del total de les ràdios temàtiques a Catalunya. La nostra “ràdio inquieta” disposa d’una programació que cada nova temporada va incorporant nous atractius i reclams per mantenir l’interès d’una audiència exigent i fidelitzada, que té iCat com l’emissora prescriptora de capçalera a l’hora de decidir a quin festival ha d’anar, quina obra de teatre no s’ha de perdre, quina és l’última sensació en la cançó d’autor... iCat l’ha guiat culturalment durant 15 anys, i continua sent el seu referent radiofònic en aquest àmbit.
 
Gràcies al retorn a l’FM, s’ha guanyat audiència més enllà d’una comunitat molt militant que va donar suport al canal durant els 5 anys d’emissió exclusiva en línia –entre el setembre del 2012 i del 2017– i avui la meitat dels nostres oients tenen entre 35 i 44 anys, una franja d’edat que en el total de la ràdio temàtica a Catalunya és d’un 22%, mentre que a iCat representa la meitat de l’audiència. Un 17% de la resta de l’audiència d’iCat està per sota d’aquesta franja d’edat, segons la darrera onada de l’EGM. Un 60% de l’audiència d’iCat és població laboralment activa, i un 25% dels 30.000 oients compten amb formació universitària superior. Abans del tancament a l’FM, l’emissora havia arribat als 64.000 oients l’any 2013.
 
Més de 500 concerts en directe, especialment de festivals com Primavera Sound, Sónar, Cruïlla, Vida, Mercat de Música Viva de Vic i Festival Acústica han estat emesos i enregistrats per iCat. Bufem –virtualment– les espelmes dels 15 anys amb el desig de tornar ben aviat a ser-hi presents, i en aquests i altres festivals, de continuar-hi contribuint com a mitjà oficial de la majoria, i de posar-hi tots l’energia perquè la necessitat d’una emissora com iCat sigui ben útil, visible i exitosa en el país de la postpandèmia.
 
Felicitats als amics d’iCat, als seus professionals, al sector musical i cultural, i gràcies per la confiança!
 
(Article per a la revista Enderrock, abril del 2021)
 

       

21 d'abril de 2021

Repòrter, febrer de 2001 | Repòrter compleix 100 cites al quiosc



L'exemplar de REPÒRTER del proper mes de març serà un número especial per celebrar les 100 cites de la revista de l'Alt Maresme amb els seus lectors i subscriptors. Nascuda el juny de 1992, REPÒRTER ha recollit l'evolució dels dotze municipis de l'Alt Maresme a través de les seves pàgines. Una evolució històrica, en tots els aspectes: polític, econòmic, social, cultural, esportiu, etc. REPÒRTER ha estat notari d'un procés de creixement comarcal a nivell urbanístic —amb els seus pros i contres—, d'infraestructures —la prolongació de l'autopista fins a Palafolls n'és la més destacada—, d'equipaments cuIturaIs —el Teatre Clavé de Tordera, per exemple—, però també ha recollit els personatges més il·lustres de l'Alt Maresme. Al llarg d'aquests 100 exemplars mensuals, la revista ha entrevistat els homes i les dones de la cultura, l'espectacle, la ciència i la solidaritat. I aquesta suma d'obres i persones destacades, sense prescindir d'aquells fets que més han marcat el dia a dia de la població: aigua, turisme, seguretat ciutadana, etc. Per celebrar el n.° 100, el proper número serà un monogràfic dedicat a la revista i a l'evolució que ha experimentat l'Alt Maresme i que s'ha reflectit en les nostres pàgines. Col·laboracions escrites i gràfiques amaniran aquest exemplar, que també servirà per mostrar les cares de l'equip humà que fa possible l'arribada de REPÒRTER aisquioscos, llibreries i les cases dels subscriptors. A més d'aquest monogràfic, REPÒRTER prepara una exposició de fotografies periodístiques que siguin el reflex del pas d'aquests gairebé 10 anys. Les millors fotografies publicades a la revista i una col·lecció de totes les portades —de les primeres en blanc i negre fins a les actuals, en color— donaran contingut a una exposició itinerant que passarà, segons s'ha previst amb els corresponents ajuntaments, per Pineda, Malgrat i Calella.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 99, febrer de 2001, pàgina 30.)
 

       

21 d'abril de 2021

Repòrter, febrer de 2001 | Pallissa mortal a la nit de Malgrat

Mohasin Echahnaoui, un jove veí de Calella, mor després d'estar 8 dies en coma per les agressions rebudes en una baralla multitudinària a dins i fora de la discoteca Don Juan. La Guàrdia Civil ha detingut dos vigilants del local Sambaé



La violència a l'entorn de les discoteques de l'Alt Maresme es manté. El 28 d'abril del 2000, a la porta del pub La Reserva, de Santa Susanna, el jove de Calella Borja Martín rebia una ganivetada mortal. Quan encara aquest cas no s'ha aclarit ni policialment ni judicialment, un altre jove calellenc, Mohasin Echahnaoui, perd la vida per les agressions rebudes a dins i fora de la discoteca Don Juan, de Malgrat de Mar. Tenia 19 anys i treballava a Construccions Palet, portant una grua. Després d'estar 8 dies en coma a Can Ruti, a Badalona, va morir per una hemorràgia interna. Un nou cas d'oci nocturn mortal. La matinada del 14 de gener, Mohasin Echahnaoui i uns amics es van dirigir a la discoteca Sambaé de Malgrat. Era poc abans de les 5 de la matinada, i el personal del Sambaé no va deixar entrar els joves perquèel local estava a punt de tancar. Llavors, el grup de Mohasin Echahnaoui es va dirigir a la discoteca Don Juan. Després d'una petita discussió a l'entrada amb els membres de seguretat, els nois van entrar a la discoteca. Poc després entraven al Don Juan dos vigilants de l'establiment veí del passeig Marítim de Malgrat, el Sambaé. La qüestió és que, per motius que encara es desconeixen, es va originar una baralla entre el grup de Mohasin Echahnaoui i els cambrers del Don Juan. La família de la víctima parla d'una baralla per motius racistes, però la investigació policial encara no ho ha esclarit. El personal de seguretat del Don Juan i els seus companys del Sambaé van intervenir en la baralla. Va ser multitudinària i molt violenta. Els clients —Mohasin Echahnaoui i els seus amics— van ser expulsats del local. Les condicions d'aquesta «expulsió» tampoc estan aclarides, però tractant-se d'una baralla es pot suposar que hi deuria haver violència per les dues parts. Un cop a fora, van començarà llençar pedres contra la façana i l'entrada del Don Juan, motiu que va fer abaixar la persiana.

Mohasin Echahnaoui va caure desmaiat al passeig Marítim de Malgrat. Ningú sap com —qui el va acompanyar—, però la qüestió és que el noi va arribar a casa seva. Tenia la cartera i tota la documentació, però el jove va estar-se al llit tot el dia amb marejos i vòmits. Fins al dilluns 15 de gener la família de Mohasin Echahnaoui no va dur-lo a l'Hospital Sant Jaume de Calella. Un cop constatada la gravetat de les lesions, els metges de l'Hospital Sant Jaume van decidir traslladar-lo en helicòpter amb la màxima urgència a Can Ruti, on va ingressar en estat de coma. Vuit dies després, el 22 de gener, moria.

La Guàrdia Civil va detenir els dos membres de la discoteca Sambaé implicats en la baralla com a presumptes autors de l'agressió mortal. Els dos detinguts, veïns de Malgrat, van ser posats a disposició del jutjat número 4 d'Arenys de Mar acusats d'un delicte de lesions amb resultat de mort. Després de prestar declaració, però, els dos vigilants del Sambaé, que no tenen antecedents delictius, van ser posats en llibertat amb càrrecs. Els familiars d'Echahnaoui no s'ho expliquen.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 99, febrer de 2001, pàgina 23.)
 

       

21 d'abril de 2021

Repòrter, febrer de 2001 | Oriol Ferran: «Internet ha canviat les relacions dels arenyencs»

El periodista Oriol Ferran és el realitzador de la pàgina arenys.org, un espai que amb poc temps ha creat una gran comunitat digital arenyenca. Va començar a «El Punt» i després de dirigir Ràdio Arenys es va abocar al periodisme digital i ara fa classes a tres universitats.



Oriol Ferran (Arenys de Mar, 1965) és periodista. Va començar treballant en mitjans de comunicació en el diari El Punt i després fent de corresponsal de Catalunya Ràdio, tasca que el portaria a ser director de Ràdio Arenys. Ha estat treballant per a cadenes de televisió com TVE i BTV, en aquesta última va començar a tractar els temes d'Internet. Després del seu pas per la televisió va fer el salt per treballar plenament en temes d'Internet. Actualment col·labora amb el programa radiofònic La Malla de COM Ràdio i dirigeix Ample24, que fa projectes d'Internet per a empreses, ajuntaments i universitats. Al mateix temps fa de professor de màsters a les universitats Ramon Llull, Rompeu Fabra i Oberta de Catalunya.

—Quan va començar a funcionar arenys.org?
—Es va posaren marxa a finals d'estiu, coincidint amb les festes de Sant Roc. La idea era crear una fórmula per tal que els ciutadans d'Arenys es trobessin en un espai comú. Tot i això, a l'abril del 1996 es va posar en marxa la primera web que es pot trobar a http://www.arenys.org/arxiu/classica.htm, però era una pàgina de poble. Allà es va començar a fer arenys digital i internautes d'Arenys que funcionava com a punt de contacte entre els ciutadans, d'aquesta manera es va fer la llista de correu arenyautes.

—La creació d'aquests espais ajuden a augmentar la participació ciutadana?
—Amb el sistema que actualment hi ha qualsevol persona que enviï un missatge a arenyautes automàticament es reenvía a tota lagentque hi estàapuntada. Per tant, es crea un sistema de debat de temes diversos.

—Han sorgit diferents activitats a través d'arenyautes?
—Quan es crea una comunitat la gent comença a fer coses. A Arenys entre arenys.org i la Vilaweb local es creen llocs de participació com els fòrums o les colles. Aquesta gent que hi participa acaba fent mogudes com la festa de Cap d'Any o del Matapa. Aquesta festa s'ha anat fent a través d'Internet. A més, s'ha creat la primera web del mil·lenni. També hi han hagut activitats prèvies, com fa tres anys, amb l'expedició d'Arenys a l'Aconcagua que es va seguir en directe per Internet i va crear una gran expectació, ja que fins i tot dos dies després de fer el cim es va fer un xat amb els alpinistes.Tot i això, és possible que la gent que no entén el que és Internet tingui un rebombori entorn d'aquest nou àmbit.

—Quina relació hi ha amb l'Ajuntament d'Arenys de Mar i amb altres col·lectius?
—Amb l'Ajuntament hi ha força col·laboració, ja que per exemple la web de l'Ajuntament l'ha fet Ample 24. Hi ha suport i sensibilitat en els temes d'lnternet. També l'any passat es va posar en marxa amb l'Ajuntament la formació de mestres d'escola i aquest any es treballa a les escoles perquè els nens facin coses amb Internet. Amb l'institut es fan altres coses, com el recolzament en temes d'Internet pel que fa a la recerca per als treballs. També es dóna suport a col·lectius com, per exemple, la parròquia de Santa Maria i altres entitats que a l'entorn d'arenys.org van publicant les seves pàgines.

—Com veu el futur del petit comerç a través d'Internet?
—Cal entendre per què ha de servir. És diferent del gran comerç electrònic que actualment s'està arruïnant. Exemples intermedis com el Condis line estan venent molt a nivell local, i aquest pot ser un exemple a seguir. A Arenys mateix la llibreria el Setciències pot vendre els seus propis productes a través de la web. Però el comerciant també ha de ser conscient que s'ha d'anunciar a Internet.

—Quin és el futur d'Internet a nivell
local?

—Estic molt content amb l'explosió d'arenyautes que hem tingut. És una manera molt interessant de com Internet pot canviar les relacions de les persones. Des d'un punt de vista polític són noves fórmules d'organitzar-se en xarxa que poden arribar a equilibrar el dèficit que la representativitat política pot generar.

(Article de Francesc Arcas a la revista Repòrter, número 99, febrer de 2001, pàgina 19.)
 

       

21 d'abril de 2021

Repòrter, febrer de 2001 | La teranyina s'eixampla

L'expansió d'Internet ha provocat que les pàgines web proliferin arreu dels pobles de l'Alt Maresme, encara que la majoria no deixen de ser d'organismes públics



L'Alt Maresme està entrant a la nova era de la informació. Si fa uns anys era gairebé impossible imaginar-se un ciutadà de Tòquio estudiant el modernisme canetenc, ara amb les noves tecnologies aquest fet pot ser realitat. Organismes públics i privats ha encetat una carrera en el camp d'Internet per tal de no perdre pistonada i donar a conèixer els seus productes al màxim nombre de públic. Així, doncs, no ens pot estranyar que l'exemple anterior pugui ser tan real com que els ciutadans d'Arenys de Mar organitzin tota una festa de Cap d'Any via Internet.

Un dels exemples més clars de la necessitat per part dels municipis de posar-se al dia en temes d'Internet i les actuals tecnologies és el cas de l'Ajuntament d'Arenys de Mar. Ramon Vinyes és un dels primers regidors catalans d'una àrea de Noves Tecnologies i ell mateix explica que a Arenys s'ha potenciat Internet per tal de «crear una eina de cara als usuaris i que aquests puguin estar en contacte amb l'Ajuntament via una pàgina web no estàtica». Segons Vinyes, l'èxit de la pàgina de l'Ajuntament està contrastat ja que hi ha una mitjana d'entre 130 i 200 entrades diàries. Un dels fonaments d'aquest èxit ha estat que les mateixes entitats poden registrar per elles mateixes els seus actes a l'agenda electrònica.

Pel regidor de Noves Tecnologies, la pàgina «no només és un aparador de l'administració sinó també del poble». Vinyes considera que l'impacte que ha representat Internet a Arenys de Mar és «similar a la mitjana de Catalunya». Tot i això, des de fa un any el regidor veu com el tema d'Internet «es va revolucionant» i posa com a exemple el gran nombre d'usuaris d'aquest servei a la biblioteca o al Punt d'Informació Juvenil. Per altra banda, l'empresa de cablejat electrònic Flash 10 hafet un treball d'enginyeria per tal d'estudiar per on podria passar el cable de fibra òptica. Però, tot i aquest estudi, la companyia de telecomunicacions Telefònica ha instal·lat a Arenys de Mar el sistema ADSL, que tot i no ser una xarxa amb fibra òptica permet anar a gran velocitat. Davant d'això, Vinyes pensa que «la gent amb Internet ha de tenir solucions properes a casa seva».

La filosofia que mostra Vinyes respecte Internet és el símbol inequívoc que la societat està canviant molt ràpidament. Amb Internet molts aspectes de la vida s'han democratitzat molt ràpidament, així, per exemple, molts ajuntaments demanen l'opinió dels seus ciutadans a través d'Internet i existeix una bústia per dipositar-hi les seves queixes o suggeriments. Però tot i aquest gran avanç, encara hi ha molts ajuntaments de l'Alt Maresme que no tenen la seva pròpia pàgina web i han de dependre de la del Consell Comarcal.



A continuació podeu llegir una tria de les pàgines electròniques més interessants que podeu trobar d'ajuntaments o entitats socials, culturals o esportives de l'Alt Maresme.

Ajuntaments

La majoria de les pàgines webs que podem trobar actualment mitjançant un cercador sobre les poblacions de l'Alt Maresme són realitzades pels ajuntaments. Aquestes pàgines, a més, ofereixen la possibilitat, com en el cas de Malgrat (http://www.ajmalgrat.es), que les diferents entitats del poble s'hi anunciïn a l'interior. Així, per exemple, l'Ajuntament de Malgrat té al seu web diferents apartats que tracten des l'evolució política del poble a les diferents gestions, tributs municipals, inversions públiques... També s'hi poden trobar itineraris que es poden fer per Malgrat i informació dels recursos locals de turisme, comerç, indústria i agricultura.

Una pàgina web amb continguts semblants és la de l'Ajuntament de Pineda (http://www.pinedademar.org), que inclou la Fundació Tharrats i ofereix una explicació dels membres de l'equip de govern i un tauler d'anuncis. La pàgina de l'Ajuntament de Sant Pol (http://www.santpol.org) ofereix entre les diferents informacions, ofertes de treball, un recull històric de la vila, tradicions, una ofici na de turisme virtual... També hi ha enllaços amb pàgines d'entitats esportives i culturals del poble.

Pel que fa al web del consistori d'Arenys de Mar, presenta apartats molt interessants, com un servei de premsa amb informacions gairebé diàries i també informacions sobre la població. És el web local més visitat de l'Alt Maresme ja que des de la seva presentació el 23 d'abril de 2000 ha rebut 25.000 visites, i el mes de gener d'enguany n'ha rebut més de 3.000, en total (entre 130 i 200 visites diàries). Aquest web ha estat finalista en l'apartat d'Internet dels premis de Comunicació Local de la Diputació de Barcelona.

Sant Cebrià de Vallalta, també té la seva pàgina (http://stcebria.diba.es) dins l'entorn de la Diputació de Barcelona. És una pàgina senzilla que fa una descripció acurada del poble i explica les seves activitats empresarials, esports, actualitat i permet la consulta del butlletí municipal.

Pàgines independents

També existeixen pàgines web independents que parlen sobre poblacions de l'Alt Maresme. Un dels exemples més clars és Arenys.org {http://www.arenys.org) que dirigeix Oriol Ferran. S'hi explica les característiques d'Arenys de Mar, enllaça amb diferents pàgines webs de la població i té com a principal novetat la presència de 280 pàgines personals d'arenyautes. Per la seva banda, Canet de Mar també té una pàgina independent sobre la població. Es tracta de CiberCanet (http://www.terra.es/personal2/tonifont) feta per Toni Bellatriu. Hi ha recopilacions de webs i e-mails de Canet, a més d'un recorregut amb imatges del poble.



Mitjans de comunicació

Els mitjans de comunicació tradicionals de l'Alt Maresme, com la ràdio, la premsa o la televisió també han deixat la seva empremta a Internet. Un dels millors casos per explicar l'entrada d'altres mitjans a Internet és la pàgina de Ràdio Tordera on s'explica des de la història de Tordera a la programació de l'emissora o el Top 40. També ofereix un servei de notícies actua Is que es complementa amb una hemeroteca virtual.

L'emissora municipal de Malgrat, inclosa dins la pàgina de l'Ajuntament, en canvi, tan sols mostra la graella de programes de la ràdio.

Pel que fa a l'únic mitjà de televisió de la comarca, Calella Televisió (http://www.seker.es/calellatv) la seva pàgina web està encara en construcció.Tot i que hi ha alguna part que ja està acabada, algunes informacions no són actualitzades.

En els mitjans de premsa trobem la pàgina de la revista Àmbitde Canet (http://www.arrakis.es/~quimar/ambit/ambit.html), que tot i que actualment està en fase de remodelació estarà oberta molt properament per oferir les últimes novetats del poble.

La cultura

Nombroses entitats culturals de l'Alt Maresme són a Internet per mostrar els seus projectes a les persones interessades. És un exemple el Cercle Artístic Malgratenc (http://www.personal.redestb.es/mba/cercle.htm), on es poden trobar postals antigues, algunes d'elles relacionades amb la cultura tradicional. De Malgrat també hi ha la pàgina del Centre d'Estudis i Documentació Zenobia Camprubí (http://www.ajmalgrat.es/htm I/ateneu, html), amb informacions diverses sobre activitats dels centre. Una altra web és la del prestigiós filòleg Joan Coromines (http://partal.com/aelc/autors/corominesj) que conté una documentació àmplia sobre la biografia i bibliografia d'aquest lingüista.

En el mateix àmbit de la cultura, a Sant Pol hi ha una àmplia representació d'aquest tipus de pàgines. Per exemple, trobem la del JazzGalet Club (http://www.santpol.org/entitats/jazz/default.htm), també la de la colla de geganters (http;//www.santpol.org/entitats/geganters/default.htm), que ens explica la història dels gegants de la població. Vinculat amb la cultura també hi ha l'agrupació d'Amics de les Arts (http://www.santpol.org/entitats/amarts/default.htm), pàgina enllaçada amb el Museu de Pintura de Sant Pol. També, de Sant Pol podem veure la pàgina del Centre Cultural i d'Esbarjo a http://www.sant pol.org/entitats/ecu Itural/default. htm.

Canet de Mar també disposa de diferents planes webs vinculades amb el món de la cultura. Una de les planes més ben realitzades és la del grup teatral Comediants (http://www.comediants.com) on es fa un repàs històric del grup i hi ha una explicació dels diferents espectacles que han realitzat. Igualment de Canet hi ha la ruta del Modernisme (http://www.rutamodernisme.com), que parla, essencialment, de l'obra de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.

Pel que fa a Arenys de Munt, el grup Esbart Dansaire del Centre Moral també disposa del seu espai a Internet: http://geocities.com/Vienna/Studio/5020. Conté, entre altres temes, la història de l'esbart, informació tècnica i la seva gira pel Japó.

L'esport

L'esport també té el seu espai a dins d'Internet, encara que té una incidència força fluixa. Dos dels clubs esportius de Malgrat tenen pàgina web. És el Club Esport Ciclista Malgrat (http://personal.redesstb.es/mba/esport.htm), on hi ha informacions sobre sortides realitzades, i el Club Atletisme Malgrat (http://personal.redestb.es/mba/CAMalg.htm). També els santpolencs poden visitar virtualment les seves entitats esportives, com és el cas del Centre Excursionista (http://www.santpol.org/entitats/cesp/default.htm), que conté diferents itineraris possibles per la zona boscosa de Sant Pol.

Plataformes socials

Dins el món de les plataformes de caràcter social cal destacar la presència de la Plataforma Salvem La Tordera (http://www.arenys.org/salvemlatordera/index.htm), una web creada I'1 d'octubre de l'any passat que disposa d'un arxiu de notícies sobre la problemàtica del riu, a més de fotografies i textos d'actes realitzats. Un dels escrits més interessants de la plana és un article signat per Pep Riera sobre l'actual situació de l'aigua.

També tocant als temes ambientals hi ha la PACAAM, la Plataforma d'Acció Cívica Ambiental d'Arenys de Munt (http://www.geocities.com/pacaam). Aquest grup s'oposa totalment al projecte de soterrament de la riera d'Arenys de Munt i a la seva web s'hi pot trobar una relació de tots els actes realitzats per conservar-la.

Una de les pàgines més solidàries del Maresme és la d'Arenys Solidari a l'adreça http://arenys.org/solidari. Aquí es poden consultar tots els projectes en marxa de l'associació, així com els ja realitzats. És interessant l'apartat sobre projectes i realitats: Respostes des de Guatemala.

Les empreses

Internet és un bon reclam publicitari per a les empreses per poder atraure l'atenció de possibles clients. La majoria d'aquestes empreses a l'Alt Maresme són de tipus turístic, com càmpings, hotels, tour operadors... Encara que també en trobem d'altres, com la fàbrica Boehringer-Ingelheim de Malgrat, Frens Sauleda de Sant Pol o Industrial Aragonès de Pineda (http://www.inar.com/).


Arenys.org, la pàgina de la participació

Arenys.org és una de les pàgines d'informació local més completes de l'Alt Maresme. Hi podem trobar apartats diferents, com una web cam a temps real, pàgines que tracten de temes locals sobre sostenibilitat, festes, serveis, informació turística, apartats d'informació de les escoles, un espai de la biblioteca i un altre per a les entitats. Però ara bé, l'espai que ha entrat amb més força ha estat arenyautes. Es tracta que els propis ciutadans vinculats d'una manera o altra amb Arenys puguin fer la seva pròpia pàgina personal d'una manera ben senzilla. El seu èxit ha fet que actualment ja hi hagi més de 280 pàgines d'aquest tipus. També una altra de les facetes d'Arenys.org és l'organització d'activitats variades, com conferències sobre temes d'informàtica.

(Article de Francesc Arcas a la revista Repòrter, número 99, febrer de 2001, pàgines 16-18.)
 

       

21 d'abril de 2021

Repòrter, febrer de 2001 | Vilaweb informa d'Arenys, Canet, Calella i Pineda



El diari electrònic independent Vilaweb té quatre edicions a l'Alt Maresme, que diàriament van renovant els seus continguts informatius. Són les edicions d'Arenys de Mar, Calella, Canet i Pineda i, a part de les informacions de cada poble, ofereixen també un nombre de notícies comunes amb la resta de les edicions locals de Vilaweb. A més, algunes edicions tenen funcions complemetàries, com és el cas de Vilaweb Canet, que permet als visitants de participar en una enquesta sobre temes referents a la població, que després apareixeran publicats en la revista Àmbit. Aquest diari electrònic ha revolucionat en certa manera el món comunicatiu de l'Alt Maresme, ja que enfront del diari convencional, ofereix informacions molt més properes al lector. En el cas de les edicions de Calella i Pineda, és un mitjà escrit tradicional com REPÒRTER qui dota la plana web de continguts. Els creixents nivells d'ús d'Internet farà que la seva utilització vagi sent cada vegada més majoritària, ja que es tracta d'una informació local i comarcal gratuïta que es pot consultar les 24 hores del dia des de qualsevol punt del món.

(Article de la revista Repòrter, número 99, febrer de 2001, pàgina 17.)
 

       

21 d'abril de 2021

Repòrter: La Selva Marítima. Més val tard que mai



L'informe Roca ens dóna la raó. Una comissió de savis encapçalats pel prestigiós advocat i exdirigent de Convergència Miquel Roca ha plantejat una reordenació territorial pel país que preveu la creació d'una nova comarca, la Selva Marítima. La comarca aniria de Calella fins a Tossa de Mar i arribaria fins a Sant Feliu de Buixalleu. Una nova comarca a l'entorn de la Tordera, motiu pel qual alguns són més partidaris d'anomenar-la Baixa Tordera, atès que l'element natural que ens uneix amb els veïns de la Selva és la conca. La Selva Marítima passaria a formar part de la vegueria de Girona, i la seva capital seria Blanes.

La majoria d'alcaldes han reaccionat positivament a la proposta. L'únic punt de discrepància aparent és la capitalitat. A qui correspon? A Blanes ja li està bé, però els alcaldes de l'Alt Maresme no ho acaben de veure clar. En tot cas, hem de demanar que aquest aspecte no sigui motiu de divisió i enfrontament abans d'aprofundir en la nova ordenació. Deixem la capitalitat per al final, perquè, si no, correm el risc de quedar-nos com estem. 0 sigui, a dins d'una comarca tan despersonalitzada com el Maresme —què ens uneix amb Premià i Montgat?— i dilapidant les reivindicacions històriques. Recomanem als alcaldes que siguin seriosos amb la proposta i que facin tot el possible per estendre aquest debat entre la ciutadania, que és la que s'ha d'acabar de creure la nova comarca. Que l'informe Roca no es quedi als despatxos oficials.

REPÒRTER sempre ha defensat l'Alt Maresme. És l'única publicació que abarca els municipis del nord del Maresme. I la proposta dels savis deixa fora els dos Arenys, Canet, Sant Pol, Sant Cebrià i Sant Iscle. L'historiador arenyenc Pons i Guri no hi està d'acord perquè sempre ha defensat que la Selva arribava fins a Arenys, i entén que la comarca proposada continua sent «antinatural». Amb tot, els arenyencs no han mostrat gaire interès per canviar de comarca, tot sigui dit. I per acabar, un últim apunt. Canviar de vegueria —de Barcelona a Girona— en un moment de fort creixement urbanístic originat per l'arribada d'habitants de l'àrea metropolitana pot generar alguna disfunció. La proposta és bona, però cal madurar-la i prendre totes les precaucions.

(Editorial de la revista Repòrter, número 99, febrer de 2001, pàgina 3.)
 

       

fotos

Catosfera

Dilluns, 13 oct.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits