Un comentari
albert cuesta,
avui,
blocs,
catalunya,
catosfera,
directe.cat,
domini .cat,
eleccions,
estatut,
facebook,
independència,
internet,
josep gifreu,
nació digital,
periodisme,
poliblocs,
racó català,
sobiranisme,
twitter,
vilaweb
llegir més
La corrupció embruta les precampanyes electorals al Barça i al Parlament de Catalunya. Sandro Rosell denunciarà Marc Ingla per uns papers que tothom pot trobar a Google i que el vinculen amb un suposat cas de corrupció al Brasil. "Ball de bastons", titulava ahir El 9 Esportiu. La cursa a la presidència blaugrana es bipolaritza i guanya en agressivitat. La pugna política s'hi assembla una mica, amb la comissió que haurà d'investigar l'espoli del Palau de la Música.
llegir més
"Davant de l'anunciada sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya, seixanta-dos articulistes de sensibilitats i tarannàs diferents signen aquest article que es publica avui conjuntament a l'Avui, «Diari de Sabadell», «Diari de Tarragona», «Diari de Terrassa», «El 9 Nou», «El Periódico», El Punt, «La Mañana» i «Segre»"
llegir més
Si la crisi ja és una bogeria dramàtica en un país europeu normal, amb uns mandataris continentals que no tenen prou capacitat ni lideratge per combatre-la, imagineu-vos si la crisi la pateixes en una nació sense Estat com Catalunya. Dic nació amb permís del Tribunal Constitucional, no fos cas que mentre escric aquest article hagin sentenciat que els mil anys d'història de Catalunya es redueixen a una simple autonomia (ei, constitucional!) i para de comptar. Doncs en una autonomia suportar la tempesta de la crisi és un desastre absolut.
llegir més
L'Aznar de la segona legislatura va ser una fàbrica d'independentistes. Va coincidir amb l'esgotament del pujolisme i l'ascens de Carod-Rovira, però sense la contribució inestimable del PP de la majoria absoluta difícilment el sentiment independentista hauria proliferat a Catalunya com ho va fer aquells anys. El Zapatero de la segona legislatura porta camí de repetir aquesta història. No tant perquè sigui més espanyolista que Aznar i tan radical com ell, sinó pel contrast de la segona legislatura del president socialista respecte a la primera. Hem passat de l'Espanya plural, d'un federalisme d'inspiració maragalliana que hauria acomodat totes les nacions dins de l'Estat, a la liquidació de la reforma de l'Estatut de Catalunya incompliment rere incompliment.
llegir més
La ciutat que s'emmirallava en Porto Alegre i s'inventava Fòrums de les Cultures organitza el referèndum de la Diagonal. Bulevard, rambla o cap de les dues coses. La setmana vinent els barcelonins majors de 16 anys podran triar entre aquestes opcions i votar electrònicament en 108 punts presencials o per internet (www.bcn.cat/diagonal). Londres, Glasgow i Berlín són algunes ciutats europees que han vinculat la participació a projectes urbans de gran magnitud com la remodelació de la Diagonal. L'empresa Indra podrà exportar -és a dir, comercialitzar- el model de votació electrònica a tantes ciutats com vulgui un cop fet l'experiment, inèdit fins ara a la capital catalana.
llegir més
Una imatge val més que mil paraules. Els tres magistrats del Tribunal Constitucional veient els toros a Sevilla, mentre a Catalunya la tercera onada de consultes sumava fins a mig milió els vots sobre la independència. Abans, després o durant la corrida els magristrats conservadors i progressista (tanto monta, monta tanto) devien pactar els serrells de la nova retallada de l'Estatut de Catalunya. Al costat dels magistrats, un de Los Morancos, un clàssic de la iconografia televisiva de l'Espanya de pandereta. El brau, moments abans de rebre l'estocada, com la que rebrà l'Estatut, apareix en primer terme de la fotografia del diari El País, que publicava un nou globus sonda: el magistrat conservador encarregat de la nova ponència té un esborrany duríssim contra l'Estatut i va per feina.
llegir més
Fa dies que tinc al Facebook una invitació per afegir-me al grup Salvem l'Avui. He estat a un clic d'incorporar-me als prop de 4.000 internautes que formen part d'aquest grup impulsat pels treballadors de l'Avui. Però no ho he fet. El lema "Salvem l'Avui" em sembla, d'entrada, una mica injust per als nous propietaris i gestors del diari. Dient "Salvem l'Avui" s'estan dient moltes coses alhora. Certament, el diari acumula problemes de fa temps i, sorprenentment, és dels pocs rotatius editats a Barcelona que encara no ha reduït la plantilla en un context de crisi del sector i de davallada econòmica global. Si la campanya pretén fer pressió per esmorteir acomiadaments i edulcorar les previsibles retallades, doncs sí, és fàcil d'adherir-s'hi.
llegir més
Probablement és cert que el votant de dretes no penalitza electoralment la corrupció. Les visites al sastre no li van passar cap factura al president valencià. Em refereixo a factura a les urnes, perquè les factures del sastre ja sabem qui les pagava i no era Francisco Camps precisament. Ara que s'acaba de destapar el femer del sumari del cas Gürtel seria ingenu pensar que hi haurà un daltabaix electoral del PP. Mariano Rajoy haurà de suportar el xàfec polític uns dies, però difícilment s'arremangarà per netejar la corrupció del seu partit, de la mateixa manera que els ciutadans es van haver de posar la granota blanca el 2002 per netejar les costes gallegues tacades per l'enfonsament del petrolier Prestige.
llegir més
La generació que vam disfrutar del boom del rock català amb Els Pets, Sopa de Cabra, Sangtraït i Umpah-pah, anant de festa major en festa major i combinant l'eufòria dels concerts i les cerveses amb els enamoraments d'estiu, podem gaudir d'una segona joventut musical. Internet és una gran aliada de la música catalana. Eines globals com Myspace i una mica Spotify permeten que aflorin nous grups d'autor, pop i rock en català. I que triomfin. Els Manel són l'exemple més sonat d'aquesta fal·lera intergeneracional.
llegir més
Ahir enterraven a Mataró Francisco Melero Navarro, que va ser regidor socialista, president de club esportiu i dirigent veïnal del barri de Cirera. Melero era immigrat i tenia una sabateria. No era pas un personatge de primera línia, més aviat era poc conegut fora de la seva ciutat, però en parlo per reivindicar la figura dels molts Franciscos Meleros que han tingut les viles i ciutats d'aquest país des que el 1979 la democràcia va arribar als ajuntaments. Era gent molt vinculada a la seva comunitat, que provenia de la lluita veïnal contra el pitjor dels governs locals franquistes.
llegir més
Anys enrere, els ajuntaments posaven enllumenat en els racons insegurs de les ciutats. Ara que tot és il·luminat, els consistoris es dediquen a instal·lar càmeres pertot. Càmeres de trànsit i de seguretat. Ulls que ens observen en l'espai públic més enllà de les càmeres d'entitats privades, començant per les sucursals bancàries i gràcies a les quals s'ha pogut resoldre algun crim. Més càmeres hauria de ser sinònim de més seguretat i prevenció.
llegir més
La Fundació Vicenç Ferrer aspira al premi Nobel de la pau 2010, a partir d'una plataforma que promou la seva candidatura i d'un moviment que a Facebook ha recollit en pocs dies de manera espontània milers d'adhesions. No serà el missioner català desaparegut, sinó el seu projecte el que es presentarà davant del comitè noruec. Un model de desenvolupament integral a l'Índia que ha millorat les condicions de vida de dos milions i mig de persones.
llegir més
Observo amb perplexitat l’embranzida de la Catalunya immobilista. La Catalunya que atia vells o artificiosos conflictes territorials (això de Reus i Tarragona, per exemple), la del poder metropolità que menysprea la resta del país, la de les institucions amb olor de naftalina, la que no vol que no es compleixi l’Estatut ni que el Govern executi el seu propi programa, la Catalunya provinciana que aquests dies fa una ofensiva contra la desaparició de les diputacions provincials. Addueixen arguments massa suats. Que si la crisi econòmica, que si les capitalitats, que si l’interès ciutadà...
llegir més