Les redaccions són terriblement avorrides i s’hi perd massa el temps. L’afirmació és del periodista Juan Varela, que va participar fa pocs dies en una de les sessions de 10 en comunicació, organitzades per l’Escacc. Cal dinamitar-les (de dinamita) i demanar als periodistes que surtin al carrer i siguin més presents a Internet, afegia el gurú i consultor. La veritat és que les rutines a moltes redaccions no han evolucionat prou. En algunes d’elles sembla com si el temps no hagués passat. Hi ha símptomes preocupants, com, per exemple, la moda d’algunes empreses de censurar l’accés des dels ordinadors de la redacció a blocs, determinades pàgines web i xarxes socials com Facebook. Aquestes empreses interpreten que tenir els seus periodistes navegant una part de la jornada laboral per les eines 2.0 és una distracció i una pèrdua de temps, és a dir, de productivitat.
llegir més
No voldria fer-me pesat, però malgrat els anteriors apunts en aquest bloc [Consells de ciberpolítica i Consells de ciberpolítica (II)] encara tinc alguna consideració més a fer sobre algunes males pràctiques de polítics amb les eines 2.0. No són greus, perquè és millor equivocar-se que no pas quedar-se quiet i no fer res. Es tracta de fer el prova-error. Si no fas res per no equivocar-te, encara és pitjor. A aquells càrrecs polítics, especialment els institucionals i els d'un pes rellevant, que han apostat per usar les xarxes socials tinc algun consell més a fer-los.
llegir més
La setmana passada publicava cinc Consells de ciberpolítica. Avui n'afegiré cinc més, per acabar de completar algunes reflexions que m'he anat fent els últims temps a base d'analitzar el comportament d'alguns polítics que aposten per les xarxes socials i per l'esperit 2.0. No pretenc ser ni original ni que se'm faci cas. Segurament ja està tot dit abans per d'altres, i segurament tampoc cal prendre-s'ho com cap biblia del polític 2.0 a casa nostra. Són apunts per a qui pugui interessar, i a qui no interessi perdonin les molèsties.
llegir més
En nom de la llibertat no tot s'hi val, escrivia ahir Lluís Foix en aquestes pàgines. Catalunya no és la Xina i afortunadament Google no pateix cap mena de censura per part del govern, però aquí alguns han confós llibertat amb insult, i la crítica amb l'atac més groller a periodistes. Insultar la directora de TV3 li ha costat el càrrec a un conseller de districte socialista de Barcelona. Atacar greument la cap d'informatius de la televisió pública ha comportat l'expulsió del partit d'un militant convergent. Per primer cop a Catalunya les desqualificacions fetes a internet (Facebook, Twitter i blocs) per part de militants de partits contra periodistes es tradueixen en mesures disciplinàries i polítiques.
llegir més
La gran diferència entre la nevada del 2001 i la del 2010 no és pas que el llavors conseller en cap es trobés en una discoteca mentre Catalunya quedava col·lapsada (retret d'alguns partits de l'actual govern que encara van amb el retrovisor posat) ni que el conseller d'Interior estigués dilluns a Mallorca malgrat les previsions meteorològiques. La coincidència és que una dècada després les infraestructures segueixen sent insuficients. Xarxes elèctriques que cauen deixant milers de ciutadans sense llum curiosament allà on s'ha de fer la MAT, autopistes colgades per la neu que atrapen conductors i transportistes, i línies de tren amenaçades per l'onatge del mar.
llegir més